dijous, 20 de novembre de 2008

Gel a la tardor.






Dilluns a la tarda. Sona el mòbil. Em truca l'Alfons Gaston, no crec que sigui per anar a fer un cafè al bar.
Em proposa anar a fer un corredor a Ull de Ter, es veu que potser està en condicions... No puc refusar una proposta com aquesta, segurament el corredor escollit deu estar per sobre les meves possibilitats, però anant amb 'Alfons , no em de patir per res.

Increïble!!! el corredor està en unes condicions excepcionals , l'Alfons em comenta que la fet varis cops fa temps però sempre amb unes condicions molt seques, avui, això està perfecte. Cedeixo amablement els llargs de primer a l'Alfons, ell gaudirà més anant de primer, i jo de segon, fliparè...
El corredor és bastant mantingut els cinc llargs que té no et deixen despistar-te cap moment, els avantbraços i els bessons es posen a to ràpidament.
Arribem al final de la via i no cal dir res, les cares, delaten que els dos em disfrutat a tope del primer dia de gel de la temporada,...
Quan baixem, l'Alfons em parla del corredor veí, Phenix és el nom, per com me'n parla em sembla que no trigarà gaire a a tastar els nostres piolets...
Dimecres a la tarda, sona el mòbil, l 'Alfons, ... abans d'agafar-lo ja se de que va la trucada, em sembla que el corredor Phenix és el proper objectiu.
El corredor és bastant similar al Conrado-Altamira, una mica més curt, tres llargs i mig, i de dificultats iguals, el que passa és que el gel ja no està en tan bones condicions com el dimarts i l'equipament és més precari,... doncs flipa, això , que per la majoria de mortals serien inconvenients, per l'Alfons resulta que el fa més interessant, es veu que escalar per gel que sembla mantega i posar proteccions que jo no i penjaria ni la motxilla, fa que hagis d'estar atent, i això al MESTRE li agrada.

Pels dos corredors fa falta de tot. És a dir , pitons , friends, tascons i tres o quatre caragols de gel si és que ni ha gaires dies més.

En resum setmana genial, dos corredors de gel a la butxaca i nomes som a finals de Novembre, això promet, tan de bo aquest hivern sigui una temporada de "Ice condittions" ( expressió que utilitza el Mestre quan el tema està que t'hi cagues) i l'Alfons em truqui sovint per anar amb ell.
Gràcies Alfons per deixar-me venir amb tu, a estat un autèntic plaer!!!

dimarts, 18 de novembre de 2008

Esquí de Tardor

Aquesta temporada sembla que la Neu no es vol fer esperar, alguns ja portem uns metrets a les cames i ja han caigut La Tossa, Puigllançada, Puigmal i el Coma d'Or, tots ells amb unes condicions excel.lents per la temporada que estem, de fet tot el Pirineu està cobert per un mantell nival força generós , sembla que aquest any pinta bé,... que duri.

divendres, 31 d’octubre de 2008

Ha nevat al Xalet

Avui m'he llevat al mati per anar a entrenar amb els gossos, he mirat per la finestra i la sorpresa ha estat uns 20 centímetres de neu fresca i freda, d'aquella que la bufes i vola com si no pesés,. Fa temps que vivim a La Molina , per tant no és la primera nevada que veiem, però cada vegada em fa la mateixa il.lusió, com si fos la primera. A bans d'esmorzar, quan he tornat d'entrenar amb els gossos, amb l'Erola em anat a remenar Neu , i amb les mans gelades, galtes vermelles i els mocs penjant em anat tranquil.lament cap a ala guarderia, hai si en veiessin les avies!!

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Corre Ahvala, corre!!


Fa dies vaig sentir per la ràdio, " una ossa ataca un caçador a la Vall d'Aran" , ja tindrà problemes, vaig pensar.
I així està sent, batudes i més batudes per caçar-la viva, en principi, i dur-la al centre de recuperació d'animals salvatges de Vallcalent per estudiar-li el comportament.
Estudiar que? no ho entenc, ara es veu que un animal salvatge que se sent acorralat per desenes de gossos bordant i una munió de humans armats fins les dents , no pot intentar escapar-se apartant un dels seus depredadors, ( la ossa no sap que tot allò és per caçar porcs senglars, diuen ells).
I ràpidament les històries de sempre, tothom en contra els ossos, a caçar-los vius ho morts per penjar-ne el cap a algun menjador de caçadors, això si que és normal!
Matar un animal, simplement per plaer, i penjar-ne el cap dissecat amb dos ulls de vidre, a algun bar, menjador, o allà a on sigui , es veu que no es digne d'estudiar el comportament del qui ho fa.

No fotem home! els pobres ossos, fa més de deu anys que estan reïntroduits al Pirineu, i només s'han produït dos atacs ( jo en diria defenses) a dues persones, casualment caçadors. Mireu: jo , com molta gent, fa anys que em passejo per la muntanya, a peu, amb bici, amb els gossos, esquiant, de mil maneres, i encara és hora que cap s'em encari. Tot el contrari, només t'oloren i et veuen i corren fins ha perdre't de vista, ells si que tenen motius per tenir-nos por, som el seu pitjor malson.
I per acabar-ho d'arreglar , l'alcalde de Les, ja ha dit que si no la capturen els forestals, per tancar-la , ja faran una batuda ells, quins collons! la mare que el va parir! diu això i es queda tan ample, i a més ningú li diu res.
Que passaria si jo dema dic per la radio que com que no m'agrada la norma d'anar a 80km hora de màxima , per les rodalies de Barcelona , jo, que sóc més xulo que ningú li fotré una pallissa al director de la DGT, algú hi faria alguna cosa , no? . Ah!Però no és el mateix, jo no sóc polític i , ella ( l'ossa) no és humana.
Que trist que és veure , com després de tants anys, la majoria de gent encara no dona cap valor als animals, ens sentim superiors a ells, som més llestos, guapos i intel.ligents. Nosaltres anem pel món fent el bé sense molestar a ningú, destruïm el planeta, ens matem amb guerres des de fa mil.lenis¨, mentre uns es moren de obesitat d'altres es moren de fam,... i ells en canvi fan el mal i sembren el terror pel món, passegen pels boscos i muntanyes tot buscant menjar i aixopluc per passar l'hivern.

Per un cop des de fa temps, veig les noticies i m'alegro, a començat a nevar, i especialment a la Vall d'Aran la nevada és intensa, es veu que d'aquesta manera serà difícil la captura de la ossa assassina, segurament ja ha començat a buscar lloc per la hibernació...

Allà on siguis , Ahvala, córrer, córrer i no paris de córrer fins que trobis un lloc per passar l'hivern tot somiant en un món millor.

Marçal

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Peiraforca - Roc Colom





En Victor, l'Albert, en Ramon i jo, en Marçal, per fie ns em posat d'acord per fer una sortida junts a la muntanya, només amb els participants ja es veu que això promet. És igual si em quedat per anar a fer un Puijllançada o a fer Salenques el 3 de gener amb pantalons curts. Una cosa està clara, les bestieses d'en Ramon amanides amb les brometes de l'Albert, faran que ens fem un fart de riure sigui quina sigui la situació, i axìòsempre és d'agrair.

I així va ser.

Ens trobem a les set a Puigcerdà, el senyoret Albert ha decit que anirá fins la base del Peiraforca passant pel Puigpedrós sortint de Saga, casa seva, tot corrent.

A nois!, resulta que l'Albert, popularment conegut com Albert del Niu o home boig, és fa gran, i unes quantes enrampades amb algun bailet i un parell de molleres que li refresquen les peus li fan repensar l'opció i acaba passant-se a la normal que és anar amb cotxe fins a Porta.

Començem l'aproximació a un ritme alegret, però mantenint el talk-test, és a dir , no parant de dir bestieses en tota l'estona.
En victor ja s'ha endut la primera brometa del dia. Degut que, ultimament i per obligacions familiars te la muntanya una mica ablidada, no se sap com, li apareix penjada una L de novell a la motxilla. Amb bromes, bestieses i alguna que altra patinada arribem amb dues horetes i mitja al cim del Peiraforca.
L'Abert i jo ja coneixiem la cresta, l'haviem feta junts fa un parell d'anys,, fa patxoca, amb la cara obaga una mica enfarinada li dona un ambient una mica alpí, ens vestim ràpid i començem a progressar per la cresta amb celeritat, anem enllaçant rappels, amb algun tram una mica aeri, la cresta no és gaire mantinguda però, a estones , te ambient. Del Peiraforca al Roca Colom haurem fet varis rappels, un llarg de corda, i la pujada final al Roc Coloma a l' ensamble més degut a l'ambient que a la dificultat. Per baixar del Roc Colom fem una sol rappel de 60 metres que esn deixa a terra ferma.
Per fer la cresta són útils una parells de friends mitjans , algun fisurer i bagues per a blogs, a més de cordinos per a reforçar algun rappel, amb una corda serà suficient ja que tots els rappel estan fraccionants per a fer-los amb una sola corda.

Des de La Base del Roc Colom baixem cap al circ d'Engorgs, i d'aquí cap a Meranges, a on, la Yolanda, la companya del Ramon ens ve a buscar i així estalviar-nos desfer tota la vall paral.lela a la cresta plena de blocs, Gràcies Yolanda.
Acavem l'activitat tot assegurant-nos que no trigarem gaire a fer-ne alguna altre tots junts,...

La Banda del Tako


Fa dies que , amb en Xavi deiem per anar a escalar, el que passa que entre una cosa i l'altre no acabavem de coincidir, per fi trobem data. Primer problema resolt , ara ve el problema numero dos: trobar una via en la que ell no es mori d'aborriment i jo no em mori de por, díficil, ja que ultimament juguem a lligues diferents. Al final ens decidim per la Banda del Tako, a roca Narieda, quedant abans que els llargs "disfrutons" els hi cediré amablement.

La Via va per la part esquerra de roca Narieda, és una via molt veritcal i bastant mantinguda , està semiequipada per la qual cosa s'ha de dur una mica de tot. La roca és compacte i dona bastanta seguretat, el que passa és que , per que enganyar-nos, és potent de collons.
A mi em costa que una via em deixi bon regust de boca quan no hi he estat a l'alçada, com és aquest cas, però aquest cop no va ser així, vaig baixar de la paret content i amb ganes renovades per tibar-li fort al boulder, que ultimament el tenim una mica abandonat.
Us adjunto una ressenya de la via extreta del bloc del Xavi grané , que de passo us recomano, per tote les ressenyes de l'Alt Urgell que hi te penjades.
Salut!

dijous, 9 d’octubre de 2008

Per la Mariona i en Joan

Hola parella , si esteu llegint això és que heu estat capaços de desxifrar els nostres encreuats, tampoc eren gaire difícils tot s'ha de dir.
Abans la gent feia cartes i després feiem servir el telèfon. Nosaltres, tot i viure a la muntanya hem fet servir aquest mitjà tan moderni per dir-vos un grapat de coses que cara a cara de vegades costen una mica.

Quatre bestieses:

Tot s'ha de dir, a mí les celebracions multitudinàries no m'agraden gaire. No sé per què , potser perque veus a molta gent, però no acabes d'estar amb ningú... el que passa és que l'ocasió s'ho merexia, va i la Mariona es casa, tocat els collons!! qui ho havia de dir??
Tot hi la premisa inicial ens va fer molta il.lusió que comptessiu amb nosaltres, el dia abans estàvem una mica nervis.
La Laura deia:
-Marçal tria el que et voldràs posar i mirarem si està ben net, que si no sempre ho tries a última hora i vas sempre tacat, no es tracta que fem pena.
- Si serà un casament de hippies, pantalons , sandalies i samarreta, cap problema.
- Ja veuràs com la gent anirà més arreglada, no donis la nota, siusplau, que després passo angúnies...
Total, que arribem al parquing i ens para un hippy amb accent de Lleida o València ( tot controlat), tot i així , al fons i destaquen alguna camisa i algun vestit de noia, quins nervis!!! sort que al final vaig amb samarreta, però porto una camisa pel que pugui ser. Amb una maniobra ràpida em despiloto al camp de fútbol i amb total normalitat, em poso la camisa, aquí no ha passat res.
La cerimonia: esplèndida. Amb els nuvis exultans, parlaments, cançonetes, perfecte... El que passa, tot s'ha de dir, el petò una mica ranci. Ja suposem que no era el primer que us feieu, però una mica més de passió hauria donat més joc, je, je !
El pica-pica, perfecte, que si xerro amb aquest hippy, la nena que no en té ni idea de parlar castellà, només euskera, un rasta per aquí... mentre l'Erola acaba, dissimuladament, amb totes les olives sense contemplacions el Gil a la teta, melancòlics amb l'Elisa,... i així fins la paella. Boníssima, podeu felicitar els del Cau , o no sé qui eren, perque la veritat és que la van clavar, fer arròs per tanta penya no és gens fàcil, i sabem de què parlem...
En resum ens hi vam trobar molt a gust, no podem demanar res més.

Només ens queda dir-vos una cosa. Us vam fer dos regalets.
Les flors de Neu: són de casa, surten quan marxa la neu, potser no són les flors més maques, però són la de neu, tot un símbol al món de la muntanya.
Les banderoles: són banderoles d'oració budistes, en elles si repeteix un missatge fins a l'infinit, el vent propaga el missatge per les muntanyes, i vetlla pels que a elles s'enfilen.
Aquestes , concretament són algunes de les que vam posar al camp base del Baruntse ( Nepal 2001) i del G-II( Pakistà 2007) en cap del dos casos es va assol-lir cap cim, però sempre hem tornat tots a casa, potser ens van ajudar una mica...
Esperem que tan les flors com les banderetes us acompanyin durant temps: unes us protegeixin i les altres us donin força per seguir lluitant pel que creieu, tal i com la flor ho fa per sortir a través de les últimes neus, buscant un raig de sol que li doni vida.

Dit això , volem dir-vos que a casa nostra, ara al Refu i més endavant on sigui, sempre, sempre hi tindreu la porta oberta, un plat a taula i un llit per dormir, sempre que volgueu podeu comptar amb nosaltres.

Una abraçada i moltes felicitats!!
Marçal, Laura, Erola i Gil

La Molina, 10 octubre del 2008

ESPERO XELO-BALM





Fa dies que no coincidiem amb en Fransesc, pero aquest cap de setmana ho vam a conmseguir, ell tenia ganes de calcari i jo feia temps que tenia ganes de l'esperó Xelo-Balm, de seguida vam estar d'acord, ve a dormir a casa i l'endema cap a Organya a escalar.

La via va per la cara nord de Roca Narieda, per tant és una bona opció per l'estiu, esta bastan equipada, excepte el llarg de 6a que només hi ha un pitó al final de la fisura, per tant és bastan recomanable portar un joc de friens i fisurers. El següent llarg de A0 nosaltres vam haber d'improvitsar un estrep amb una cinta, això d' Ao deu ser pels que fan 1,95 metres sinó vas una mica just. Per la resta és una via agradable en un grau facilet, sense cap problema especial i amb repisetes que li tallen una mica el rotllo, la roca és prou bona cosa que fa l'escalada bastant segura i tranquil.la.
Nosaltres vam anar prou bé i sense problemes i la veritat és quan coneixes bé al company de cordada l'escalada és torna més plaent, al fer temps , molt temps, que en coneixem amb en Fransesc no cal que parlem gaire alhora d'escalar amb una mirada ja ens entenem, ara et toca a tu ara em toca a mi, sense cap problema, aqui és quan la paraula cordada es pot escriure amb majuscules.

dimecres, 1 d’octubre de 2008

ESTANY DE GUILS 21-9-2008


El diumenge dia 21 vam anar amb l'Albert i la Gemma d'excursioneta.
Nosaltres varem arribar primer i mentre feiem temps l'Erola començava la seva incursió en el món de l'escalada (sempre sota la supervisió del seu pare)
Va ser improvitzat i en l'últim moment varem decidir anar a l'Estany de Guils degut a que duiem una guia local.
Vam carregar al Gil i l'Erola en les motxil.les i deixant enrera tots els boletaires varem anar fins l'Estany.
Una vegada allà, vam descarregar les provisions i varem fer un dinaret. Com sempre l'Albert ens va sorpendre amb les seves exquisiteses.
En la tornada com era de suposar amb la nostra superorientació vam donar unes quantes voltes de més per que no fos dit que sempre ho trobem tot a la primera.

Ens va agradar molt que l'Albert i la Gemma fessin els honors de venir amb nosaltres el dia que feia 5 anys que estan junts. I que no fan bona parella!!!!

dissabte, 13 de setembre de 2008

ST. GIL

L'1 de Setembre i com mana la tradició varem fer una peregrinació familiar a Núria.
Era St. Gil i varem decidir portar al Gil a veure la seva festa que celebren cada any allà on hi ha l'ermita. Varem pujar amb el cremallera amb tots els avis, la tieta Andrea i uns amics dels avis (Àngel i Lluïsa).
Només arribar ens esperava en l'estació una xaranga i varem anar directes a l'Ermita de St. Gil que donaven esmorzar per tothom.
Després varem veure que començaven les sardanes i l'Erola s'hi va quedar embadalida.
Per fer gana per dinar varem pujar amb el telefèric al Pic de l'Àliga i varem fer tot el camí de baixada ( a ritme d'Erola és clar).











En arribar volíem veure la processó dels pastors, però ens va guanyar la fam i varem fer el pic-nic que havíem portat. El temps es va comportar en tot moment.





A la tarda després de veure els audiovisuals hi havia una exhibició de gossos d'atura. Per acabar el dia varem anar a posar uns quants ciris a la Verge per que tot ens segueixi anant així de bé.

MOLTES FELICITATS GIL !!!!

Rufa!!, HIKE!!!





Així ha començat la temporada. No em refereixo a la de bolets, ni de platja, ni de neu... sino a la de Mushing.
Fa uns tres anys que a poc a poc m'he anat enganxant a aquest esport-afició-manera de passar l'estona o com ho volgueu anomenar.
La culpa? del Torb, el meu primer gos, una barreja de Husky i Malamute. Amb ell vaig començar a fer esquí de muntanya i després fons, ... ell va patir totes les errades d'un debutant i després van venir la Rufa i el Llamp ( dos Huskys) i aquesta primavera han arribat dos cadells de Alaskan Husky, la Negu i la Narvik. Ja els anireu coneixent...
Des de l'1 de setmebre ja em fet 4 entrenaments de 3 km cada un, i de moment anem amb moltes, moltes ganes!! això pinta bé.
Els cadells ara tenen 9 mesos , i em començat amb una petita prova d'un km aproximadament, i la veritat és que ja han demostrat el seu caracter, no han parat de vordar fins que em començat a córrer, ja veurem com van progressant...

La intenció per aquesta temporada és la de repetir la Monegros ( www.mushingmonegros.com ) i participar per primer cop a L'alpin Trail. ( www.alpentrail.de )
La Monegros és una cursa pionera a l'estat Espanyol ( si, ja ho veie-ho, de vegades sortim a córrer a l'estranger), és una cursa per etapes de mitja distancia sobre terra amb road-book, i l'Alpin trail tambés és per etapes i de mitja distància però sobre Neu i transcorrer pels Alps Suissos i Itallians, ja veurem com ens anirà.

Primer entrenament de la temporada.

6 de Setembre del 2008

7:30 temp. 11 graus.

Començem a posar arnesos, , els gossos de seguida els reconeixen, salten i salten tot i estar lligats al stake-out. Poso la Rufa a la linia , i s'esta prou quieta, ...després el Torb i per últim en Llamp, estem tots apunt... pujo al tricicle i a l crit de: Rufa! Hike! comença una nova temporada.
Els gossos galopen i jo ting feines per fer-los anar a poc a poc, Eeeasy, Eeeasy... però estiren tan com poden, els primers dies haurem d'anar a poc a poc per tal de enfortir el muculs i evitar problemes futurs. Ja feia dies que mirava el calendari esperant que arribés el dia de tornar a començar, aquest món m'ha enganxat de debò, m'agrada bastant, i això és perillós, ja veurem com acabarem... mentres vaig pensant i miro , orgullós, com corren els gossos, ells no han afluixat ni un moment, però al ser el primer entrenament de la temporada ja sel's nota cansats, deseguida arribarem.

dimarts, 2 de setembre de 2008

Sud-Est clàssica al Midi d'Ossau.








Feia tant temps que tenia ganes d'anar-hi... al final quan fa temps que vols fer una via i has mirat mil i una ressenyes i més, acabés per mitificar-la que si aquell llar, que si les escales grises, que si la baixada, t'ho acabes imaginant una mica més difícil del que és , sembla que mai i podràs anar, que sempre podries anar-hi una mica més preparat,... tot són excuses , al final s'ha de ser una mica insolent i dir: ara és l'hora i m'hen hi vaig.

Hi així va ser, el company, aquest cop companya, l'Esther una amiga de fa molt temps amb qui em compartit bones escalades, la truco i de seguida em diu que si, perfecte , tot sobre rodes.

El despertador sona dins la furgo. són les 5:45, mandra fora, una mica d'esmorzar i de seguida estem caminant... fa una nit esplèndida, la lluna ens permet caminar amb els frontals apagats. Arribem el coll abans del refu, la silueta del Midi , de nit és impressionant, no diem res , però els dos ens l'hem mirat amb respecte.

De seguida arribem a peu de via, en posem arnesos, en calcem els gats, i ràpid l' Ester comença el primer llarg, se li nota una mica la pressió de saber on ens estem posant, no va tant tranquil.la com em te acostumat,... llarg a llarg però ens anirem relaxant i com més amunt més gaudirem de l'escalada. La via en general es desenvolupa sobre roca excel.lent i de fàcil protecció, fisures i diedres s'alternen per fer-nos fruïr d'aquest nostra plaer que és l'escalada. Simplement destacar els llargs 4 i 5 . El Quart el fa l'Ester de primera, les escales grises, un diedre esglaonat que l'Ester, ara si , resol amb una facilitat envejable. Bravo Ester!!!
El llarg numero 5 és , segons la majoria de ressenyes el clau de la via. És un diedre fisura bastant mantingut en 5 sup de 50m.

Arribo a la reunió amb l'Ester, maniobres mil cop fetes, em passa el material, li passo la motxilla , m'apreto una mica els gats, i amunt, surto de la reunió no gaire tranquil ,el llarg te una pinta impressionant, és veuen una parell de pitons i tota la resta sense res, començo a pujar, bufo i bufo, una mica per l'esforç i una mica per alliberar tensions, he de reconèixer que o sóc gaire valent, però metres a metre , vaig pujant, sense parar, ara un friend, una parell de passos, una altres friend, a mig llarg noto aquella sensació de que avui és el dia que tinc el llarg a la butxaca, i probablement la via, m'agafo fort i miro enrere, el buit sota els peus es fa notar, miro ben be a la vertical i veig la meva companya, atenta als meus moviments, ens mirem i , amb un sol gest entenem que tot va sobre rodes.
Els llargs es van alternant i amb alguna errada que altra de camí arribem sense més al final de la via, ja és nostra, FANTASTIC!!!!

Ens queda la baixada, per sort coincidim amb un guia , que no perdem de vista i arribem al cap de tres hores a la tartera per una baixada bastant curiosa.

Intentaré adjuntar una ressenya del Luichy, és la que vam fer servir i em sembla bastant acurada.
De moment les fotos les he penjades però encara no se com ordenar-les, tot anà sortint... esperem

diumenge, 31 d’agost de 2008

Hola a tothom.
Encara no se ben ve com és que he començat amb la història del blog, potser per explicar coses, per explicar que fem, com ens va tot,... no se si tindra gaire continuïtat , m'agradaria que si , ja ho veurem.
Anirem expicant el que fem i com ens va tot, intentaré anar penjant ressenyes de les activitats que fem, muntanya , escalada, bici, i mushing... que cada dia hi estic més enganxat.
També us donarem la tabarra amb els dos nou, vinguts, l'Erola i en Gil. L'Erola és la gran , ja te dos anys i en Gil te dos mesos, demà és el seu sant i anirem a Núria a celebrar-ho, Felicitats Gil!!!

Ha !!! , i inevitablement anirem parlant de com veiem el país, cada vegada més oprimit... com més gran em faig més independentista radical em torno, no hi puc fer-hi res.
Be ja ens anirem coneixent.