dissabte, 13 de setembre de 2008

ST. GIL

L'1 de Setembre i com mana la tradició varem fer una peregrinació familiar a Núria.
Era St. Gil i varem decidir portar al Gil a veure la seva festa que celebren cada any allà on hi ha l'ermita. Varem pujar amb el cremallera amb tots els avis, la tieta Andrea i uns amics dels avis (Àngel i Lluïsa).
Només arribar ens esperava en l'estació una xaranga i varem anar directes a l'Ermita de St. Gil que donaven esmorzar per tothom.
Després varem veure que començaven les sardanes i l'Erola s'hi va quedar embadalida.
Per fer gana per dinar varem pujar amb el telefèric al Pic de l'Àliga i varem fer tot el camí de baixada ( a ritme d'Erola és clar).











En arribar volíem veure la processó dels pastors, però ens va guanyar la fam i varem fer el pic-nic que havíem portat. El temps es va comportar en tot moment.





A la tarda després de veure els audiovisuals hi havia una exhibició de gossos d'atura. Per acabar el dia varem anar a posar uns quants ciris a la Verge per que tot ens segueixi anant així de bé.

MOLTES FELICITATS GIL !!!!

Rufa!!, HIKE!!!





Així ha començat la temporada. No em refereixo a la de bolets, ni de platja, ni de neu... sino a la de Mushing.
Fa uns tres anys que a poc a poc m'he anat enganxant a aquest esport-afició-manera de passar l'estona o com ho volgueu anomenar.
La culpa? del Torb, el meu primer gos, una barreja de Husky i Malamute. Amb ell vaig començar a fer esquí de muntanya i després fons, ... ell va patir totes les errades d'un debutant i després van venir la Rufa i el Llamp ( dos Huskys) i aquesta primavera han arribat dos cadells de Alaskan Husky, la Negu i la Narvik. Ja els anireu coneixent...
Des de l'1 de setmebre ja em fet 4 entrenaments de 3 km cada un, i de moment anem amb moltes, moltes ganes!! això pinta bé.
Els cadells ara tenen 9 mesos , i em començat amb una petita prova d'un km aproximadament, i la veritat és que ja han demostrat el seu caracter, no han parat de vordar fins que em començat a córrer, ja veurem com van progressant...

La intenció per aquesta temporada és la de repetir la Monegros ( www.mushingmonegros.com ) i participar per primer cop a L'alpin Trail. ( www.alpentrail.de )
La Monegros és una cursa pionera a l'estat Espanyol ( si, ja ho veie-ho, de vegades sortim a córrer a l'estranger), és una cursa per etapes de mitja distancia sobre terra amb road-book, i l'Alpin trail tambés és per etapes i de mitja distància però sobre Neu i transcorrer pels Alps Suissos i Itallians, ja veurem com ens anirà.

Primer entrenament de la temporada.

6 de Setembre del 2008

7:30 temp. 11 graus.

Començem a posar arnesos, , els gossos de seguida els reconeixen, salten i salten tot i estar lligats al stake-out. Poso la Rufa a la linia , i s'esta prou quieta, ...després el Torb i per últim en Llamp, estem tots apunt... pujo al tricicle i a l crit de: Rufa! Hike! comença una nova temporada.
Els gossos galopen i jo ting feines per fer-los anar a poc a poc, Eeeasy, Eeeasy... però estiren tan com poden, els primers dies haurem d'anar a poc a poc per tal de enfortir el muculs i evitar problemes futurs. Ja feia dies que mirava el calendari esperant que arribés el dia de tornar a començar, aquest món m'ha enganxat de debò, m'agrada bastant, i això és perillós, ja veurem com acabarem... mentres vaig pensant i miro , orgullós, com corren els gossos, ells no han afluixat ni un moment, però al ser el primer entrenament de la temporada ja sel's nota cansats, deseguida arribarem.

dimarts, 2 de setembre de 2008

Sud-Est clàssica al Midi d'Ossau.








Feia tant temps que tenia ganes d'anar-hi... al final quan fa temps que vols fer una via i has mirat mil i una ressenyes i més, acabés per mitificar-la que si aquell llar, que si les escales grises, que si la baixada, t'ho acabes imaginant una mica més difícil del que és , sembla que mai i podràs anar, que sempre podries anar-hi una mica més preparat,... tot són excuses , al final s'ha de ser una mica insolent i dir: ara és l'hora i m'hen hi vaig.

Hi així va ser, el company, aquest cop companya, l'Esther una amiga de fa molt temps amb qui em compartit bones escalades, la truco i de seguida em diu que si, perfecte , tot sobre rodes.

El despertador sona dins la furgo. són les 5:45, mandra fora, una mica d'esmorzar i de seguida estem caminant... fa una nit esplèndida, la lluna ens permet caminar amb els frontals apagats. Arribem el coll abans del refu, la silueta del Midi , de nit és impressionant, no diem res , però els dos ens l'hem mirat amb respecte.

De seguida arribem a peu de via, en posem arnesos, en calcem els gats, i ràpid l' Ester comença el primer llarg, se li nota una mica la pressió de saber on ens estem posant, no va tant tranquil.la com em te acostumat,... llarg a llarg però ens anirem relaxant i com més amunt més gaudirem de l'escalada. La via en general es desenvolupa sobre roca excel.lent i de fàcil protecció, fisures i diedres s'alternen per fer-nos fruïr d'aquest nostra plaer que és l'escalada. Simplement destacar els llargs 4 i 5 . El Quart el fa l'Ester de primera, les escales grises, un diedre esglaonat que l'Ester, ara si , resol amb una facilitat envejable. Bravo Ester!!!
El llarg numero 5 és , segons la majoria de ressenyes el clau de la via. És un diedre fisura bastant mantingut en 5 sup de 50m.

Arribo a la reunió amb l'Ester, maniobres mil cop fetes, em passa el material, li passo la motxilla , m'apreto una mica els gats, i amunt, surto de la reunió no gaire tranquil ,el llarg te una pinta impressionant, és veuen una parell de pitons i tota la resta sense res, començo a pujar, bufo i bufo, una mica per l'esforç i una mica per alliberar tensions, he de reconèixer que o sóc gaire valent, però metres a metre , vaig pujant, sense parar, ara un friend, una parell de passos, una altres friend, a mig llarg noto aquella sensació de que avui és el dia que tinc el llarg a la butxaca, i probablement la via, m'agafo fort i miro enrere, el buit sota els peus es fa notar, miro ben be a la vertical i veig la meva companya, atenta als meus moviments, ens mirem i , amb un sol gest entenem que tot va sobre rodes.
Els llargs es van alternant i amb alguna errada que altra de camí arribem sense més al final de la via, ja és nostra, FANTASTIC!!!!

Ens queda la baixada, per sort coincidim amb un guia , que no perdem de vista i arribem al cap de tres hores a la tartera per una baixada bastant curiosa.

Intentaré adjuntar una ressenya del Luichy, és la que vam fer servir i em sembla bastant acurada.
De moment les fotos les he penjades però encara no se com ordenar-les, tot anà sortint... esperem