Feia tant temps que tenia ganes d'anar-hi... al final quan fa temps que vols fer una via i has mirat mil i una ressenyes i més, acabés per mitificar-la que si aquell llar, que si les escales grises, que si la baixada, t'ho acabes imaginant una mica més difícil del que és , sembla que mai i podràs anar, que sempre podries anar-hi una mica més preparat,... tot són excuses , al final s'ha de ser una mica insolent i dir: ara és l'hora i m'hen hi vaig.
Hi així va ser, el company, aquest cop companya, l'Esther una amiga de fa molt temps amb qui em compartit bones escalades, la truco i de seguida em diu que si, perfecte , tot sobre rodes.
El despertador sona dins la furgo. són les 5:45, mandra fora, una mica d'esmorzar i de seguida estem caminant... fa una nit esplèndida, la lluna ens permet caminar amb els frontals apagats. Arribem el coll abans del refu, la silueta del Midi , de nit és impressionant, no diem res , però els dos ens l'hem mirat amb respecte.
De seguida arribem a peu de via, en posem arnesos, en calcem els gats, i ràpid l' Ester comença el primer llarg, se li nota una mica la pressió de saber on ens estem posant, no va tant tranquil.la com em te acostumat,... llarg a llarg però ens anirem relaxant i com més amunt més gaudirem de l'escalada. La via en general es desenvolupa sobre roca excel.lent i de fàcil protecció, fisures i diedres s'alternen per fer-nos fruïr d'aquest nostra plaer que és l'escalada. Simplement destacar els llargs 4 i 5 . El Quart el fa l'Ester de primera, les escales grises, un diedre esglaonat que l'Ester, ara si , resol amb una facilitat envejable. Bravo Ester!!!
El llarg numero 5 és , segons la majoria de ressenyes el clau de la via. És un diedre fisura bastant mantingut en 5 sup de 50m.
Arribo a la reunió amb l'Ester, maniobres mil cop fetes, em passa el material, li passo la motxilla , m'apreto una mica els gats, i amunt, surto de la reunió no gaire tranquil ,el llarg te una pinta impressionant, és veuen una parell de pitons i tota la resta sense res, començo a pujar, bufo i bufo, una mica per l'esforç i una mica per alliberar tensions, he de reconèixer que o sóc gaire valent, però metres a metre , vaig pujant, sense parar, ara un friend, una parell de passos, una altres friend, a mig llarg noto aquella sensació de que avui és el dia que tinc el llarg a la butxaca, i probablement la via, m'agafo fort i miro enrere, el buit sota els peus es fa notar, miro ben be a la vertical i veig la meva companya, atenta als meus moviments, ens mirem i , amb un sol gest entenem que tot va sobre rodes.
Els llargs es van alternant i amb alguna errada que altra de camí arribem sense més al final de la via, ja és nostra, FANTASTIC!!!!
Ens queda la baixada, per sort coincidim amb un guia , que no perdem de vista i arribem al cap de tres hores a la tartera per una baixada bastant curiosa.
Intentaré adjuntar una ressenya del Luichy, és la que vam fer servir i em sembla bastant acurada.
De moment les fotos les he penjades però encara no se com ordenar-les, tot anà sortint... esperem
Hi així va ser, el company, aquest cop companya, l'Esther una amiga de fa molt temps amb qui em compartit bones escalades, la truco i de seguida em diu que si, perfecte , tot sobre rodes.
El despertador sona dins la furgo. són les 5:45, mandra fora, una mica d'esmorzar i de seguida estem caminant... fa una nit esplèndida, la lluna ens permet caminar amb els frontals apagats. Arribem el coll abans del refu, la silueta del Midi , de nit és impressionant, no diem res , però els dos ens l'hem mirat amb respecte.
De seguida arribem a peu de via, en posem arnesos, en calcem els gats, i ràpid l' Ester comença el primer llarg, se li nota una mica la pressió de saber on ens estem posant, no va tant tranquil.la com em te acostumat,... llarg a llarg però ens anirem relaxant i com més amunt més gaudirem de l'escalada. La via en general es desenvolupa sobre roca excel.lent i de fàcil protecció, fisures i diedres s'alternen per fer-nos fruïr d'aquest nostra plaer que és l'escalada. Simplement destacar els llargs 4 i 5 . El Quart el fa l'Ester de primera, les escales grises, un diedre esglaonat que l'Ester, ara si , resol amb una facilitat envejable. Bravo Ester!!!
El llarg numero 5 és , segons la majoria de ressenyes el clau de la via. És un diedre fisura bastant mantingut en 5 sup de 50m.
Arribo a la reunió amb l'Ester, maniobres mil cop fetes, em passa el material, li passo la motxilla , m'apreto una mica els gats, i amunt, surto de la reunió no gaire tranquil ,el llarg te una pinta impressionant, és veuen una parell de pitons i tota la resta sense res, començo a pujar, bufo i bufo, una mica per l'esforç i una mica per alliberar tensions, he de reconèixer que o sóc gaire valent, però metres a metre , vaig pujant, sense parar, ara un friend, una parell de passos, una altres friend, a mig llarg noto aquella sensació de que avui és el dia que tinc el llarg a la butxaca, i probablement la via, m'agafo fort i miro enrere, el buit sota els peus es fa notar, miro ben be a la vertical i veig la meva companya, atenta als meus moviments, ens mirem i , amb un sol gest entenem que tot va sobre rodes.
Els llargs es van alternant i amb alguna errada que altra de camí arribem sense més al final de la via, ja és nostra, FANTASTIC!!!!
Ens queda la baixada, per sort coincidim amb un guia , que no perdem de vista i arribem al cap de tres hores a la tartera per una baixada bastant curiosa.
Intentaré adjuntar una ressenya del Luichy, és la que vam fer servir i em sembla bastant acurada.
De moment les fotos les he penjades però encara no se com ordenar-les, tot anà sortint... esperem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada