dimecres, 28 de gener de 2009

ALPEN TRAIL 09






Semblava que mai arribaria el moment de marxar cap a Suïssa, l'ultima setmana abans de la cursa, no parava de donar voltes al cap, anava sol i encara ho volia tenir tot més controlat, cartilles dels gosso, pinso, carn , material... quins nervis! Arriba divendres i un fart de conduir i dissabte encara més tot sol, bé amb la Rufa i el Trob de copilots, ja vaig tard, truco a l'organització per dir que arribaré una mica més tard, no passa res em comenten. Arribo a lloc i tots els participants espanyols venen ha saludar-me, estan intrigats, i tu ? quien eres ? que has corrido? doncs un simple debutant, amb moltes ganes d'acabar.
Les etapes es van succeint una darrera l'altre, a quina més espectacular, les dues primeres 35 km i 1200 metres de desnivell, sembla una cursa d'esquí de muntanya més que de trineu, espectacular dos dies esplèndids sobre un circuit molt alpí. Creuem cap a Itàlia, allà una etapa de 50 km i 1800 metres de desnivell sota una intensa nevada i uns quants graus sota zero , quina canya, els gossos van a més , em sembla que estan prou entrenats cada dia acaben cansats però sencers. La següent etapa s'ha descuçar degut a la nevada que ha caigut durant tota la nit , farem un circuit de 17 km , curt però divertit. L'última etapa a Sexten , especial, especial perquè és la última, se surt en massa i hi ha 4 ulls que em vigilen d'aprop, la Laura i en Gil han vingut a veure'm, Gracies! , sortida en massa i 42 km dia espectacular per acabar la cursa gaudintdel paisatge i pensant en les hores passades damunt el trineu. Arribem a Meta, som els últims, cap problema, segurament , però som dels que mé be ho em passat.
Em acabat la cursa, havíem entrenat des de principis de setembre, moltes hores, moltes matinades i moltes mullenes, sinó pregunte-ho a la Laura... em quedat penúltims a la classificació, tot es pot millorar, més entrenament i més ben optimitzat,... el que passa és que en aquest esport , la classe de gos és determinant, el mushers que van al davant porten una raça de gos molt diferent ala nostre. A més canvien els gossos com si res, venen i compren gossos com si fossin objectes, és l'única manera de fer un equip competitiu, tothom és ben lliure de fer el que vulgui, però jo no m'imagino canviar a cap dels meus gossos per un altre que corri més , més fort o tot el que tu vulguis, els meus gossos són els meus, ells també podrien estar amb un musher més experimentat i més bo , però em sembla que tampoc em canviarien, per tant correrem junts molts quilometres mes.
A la cursa em anat amb 4 gossos deixats, la Nora i la Iska d'en Sergi Puig i la Tame i en Yak, d'en Mikei i l'Elena, de l'equip Kobalaq, ( www.kobalaq.com) a tots ells moltes gràcies per deixar-me els seus gossos unes autèntiques màquines de córrer, sempre disposats a anar endavant, més endavant...

Gràcies, Torb, Rufa, Llamp, Nora, Iska, Tame i Yak, per córrer quan us ho he demanat, quan estàveu ansiosos per córrer al moment de la sortida, però encara més gràcies quan heu seguit corrent amb neu tova, al kilòmetre 40 i heu corregut simplement perquè jo us ho he demanat, Moltesa gràcies, sou increïbles.