dimarts, 31 de març del 2009

Roc del Boc
















23 de Març.










Un ocellet ens ha dit que prop de casa , hi ha un corredor que està en molt bones condicions, el central del Roc del Boc, ens falta temps per anar-hi.


Avui anem l'Albert, en Victor i jo.

Fem l'aproximació amb esquís, fins a peu de corredor a on els deixem. El corredors consta de tres ressalts de gel , el primer força interessant, i campes de neu intermitjes , al final ens queda una grimpada per roca i una aresta que donaran a l'activitat un aspecte prou interessant. Etngut un sol contratemps es meves ancies de picar gel n'han precipitat un troç que ha impactat amb la cara d'en Victor, spero que no m'ho tingui en compte,
Activitat molt recomenable en general.

El millor del dia però, és que proposo a l'Albert a anar al Gaube ell accepta amb la condició de fer-lo amb esquís a l'esquena i sortin des del cotxe, li dic que esta sonat i que de cap manera, però sabent que ja m'ha convençut i que dimecres m'espera una jornada llarga...





dimecres, 18 de març del 2009

Teixonera al Cadí





























Divendres, 23 de febrer 09

Quan vam anar a fer la Canal de l'Àliga amb l'Albert i en Francesc, ja sabiem que la Teixonera sabia format com no ho feia des que es va obrir el 96. El que pasa és que és una via que està per sobre les nostres possibilitats,...tot va canviar al veure-la.
Era dreta, fina llarga, estètica i efimera. De vegades a la muntanya s'ha de ser una mica inpertinent, i en això l'Albert és un crack.


5.30 del matí, Estana.
Ens comencem a canviar a peu de cotxe , i mentre fem les motxilles arriben dues cordades més , una Alfons Gaston-Xavi Grane i l'altre, Alfons Valls i Enric Nadal, segurament no van a la de l'Ordiguer. Així és totes dues cordades van a la Teixonera. l'Aproximació la fem volant, a ritme de cursa, no sigui que el tema es fongui.

Jo ja anava una mica nerviós pel tema de plantejar-nos una via d'questes però si a sobre anem amb companyia de les cordades que he citat la cosa es posa interessant, resulta que entre dues cordades d'autèntics alpinistes consagrats, amb curriculums que fan por, anem la cordada Martí - Rocias , quina pressió!!
A peu de via el tema es posa interessant, el llarg el comença l'Albert i , després de veure com li ha ant a l'Alfons, el tema no pinta fàcil.

Dos primers llargs de gel , neu dura , increibles, no gaire fàcil de protegir però amb una progressió bastant segura tota en piolet tracció.

Tercer, quart i cinque llargs, el tema es posa tens. Mixte dificil , per a mi, amb un tercer llarg amb una secciuó d'uns deu metres de roca, per una xemeneia; extenuants, aquí l'Albert em va treure les castanyes del foc.
Sisè i setè llargs, tot en gel però amb alguns passos sobre gel finet.

Faig l'últim llarg i asseguro a l'albert, quan arriba, vaig cap a ell i l'abraço , avui ens ho em currat.

En resum una via per sobre les nostre possibilitats,... el que passa és que teniem el dia, ens va costar però vam sortir per dalt.














De les millors vies, sinó la millor, que he fet d'aquest tipus.














Tot baixant, ja de nit, surten alguns noms de vies per a projectes futurs que, per prudència, encara no escriuré...














diumenge, 1 de març del 2009

El retorn de l'Angel.




Fa que vaig a la Muntanya molts anys, segurament abans de que m'en recordi els pares ja mi portaven. Vaig començar a anar d'excursió, després a fer espeleo amb el pare , ( un autèntic malalt d'espeleo), enfilar-me alguna pedra i finalment em vaig apuntar a un curs d'escalada a l'Agrupa, així vaig començar.


Però amb qui vaig començar a escalar, qui em va posar a dins el cos el neguit per enfilar-me als llocs va ser l'Angel Puig, ell em va dur a la CADE de les bagasses, al Cavall de Montserrat, al Pedra, a la Rampes de Vilanova, a la KRT... em va fer que cada dilluns després del cap de setmana no tingués rés més al cap que la via que fariem el cap de setmana següent, simplement em va posar l'escalada al cos.




Ell , però fa temps que havia deixat d'escalar, entre altres motius per falta de continuitat amb la gent que escalava, jo vaig començar a treballar de temporades i poc a poc ens varem anar separant. Ara però les coses han canviat fa un any que viu a La Molina ( bon lloc), i se li a d'espertat l'ecalador adormit que porta dins, l'altre dia vam anar a escalar a Coll de Nargó, a la Paret del Grau.




Vam fer dues vies senzilletes, La Cainejo i la Si Fa sol, vam difrutar de valent, riure i algú va bufar una mica més del commpte, però sobretot varem parlar de futur, de vies que hi ha pendents, que si la setmana que bé cap a aqui que si l'altre cap allà, ... potser comença una nova etapa...


Us adjunto una ressenya de la Paret del Grau treta del blog d'en Xavi Grane que aprofito per recomanar-vos, un excel.lent recull d'escalades a l'Urgell. http://www.alturgell-xgrane.blogspot.com/
Marcal

Canal de l'Aliga.
















Fa dies que intentem lligar alguna activitat amb l'Albert, ens posem d'acord amb el dia i anem cap al Cadí , ens han comentat que la neu ja s'ha ssentat i la de l'Aliga està disfrutona.
Al final serem l'Albert, en Fransesc i jo, el tema promet, si més no riurem. La canalla veritat és que està facilota els tres resalts estan formadissims, una neu d'aquesta super transformada que el piolet el claves fins a mitja fulla, els cargols no queden gaire be però el tema dona confiança, només cal anar amb compte amb alguna plaqueta de neu que hi ha ente ressalt i ressalt, cap problema per tant. Canal , facilota sense més, per mi el més atractiu la sortida per l'aresta culminant al cim de costa Cabriolera. Descens per la del Cristall amb la depurada tècnica del "culen Bajen"
Marçal