dimecres, 29 d’abril de 2009

Iniciació a l'escalada...





































diumenge, 19 d'abril
















Jo sempre havia dit que els pares que intenten que els seu fills facin el que a ells els hi agrada s'equivocaven, típic cas dels pares que volen que el nen esquii per collons als tres anys, ... patètic


Em podia haver estat calladet. Aquest diumenge vam anar a Montserrat, a la regió d'agulles a escalar la màquina de tren...
Fins aquí tot normal, anavem amb la companya del Fransesc i la seva germana ( altrament dit novia i cunyada), a iniciar-les amb el tema de l'escalada, la cordada estava formada pel Fransesc, sempre de primer de manera inperturvable, i les dues pobres patidores de segones respectivament.
La següent cordada , encara feia més gràcia, el que escriu de primer, ajudat per una corda que em deixava la cordada precedent, amb la seva filla a l'esquena, l'Erola, te dos anys i mig, és la edat ideal per iniciar-se en el tema de la escalada, no? i de segona la mare de la criatura ( se li reconeix el merit de volguer controlar a pare i filla, ja que el tema de escalar mai ha estat dels seu gust) i el tiet de la nena.
A terra es van quedar l'avia i en Gil ( el nostre fill petit) i la Lluna la gosssa d'en Raimon, em sembla que de tots és la que més seny deu tenir.
En fi suposo que la fila que feiem no era precisament d'escaladors extrems però varem donar el pego i l'Erola va estar al cim d'una agulla , serà la persona més petita al cim de la màquina de tren?
Un dia a la muntanya on la intenció era passar-ho bé, em sembla que ho vam aconseguir.

dimarts, 28 d’abril de 2009

Couloir de Gaube
















Dijous 2 d'abril










Al final l'Albert m'ha convençut anirem al Gaube del tiron , de cotxe a cotxe i sortin de Puigcerda tan tard com puguem, cada dia enteng menys a l'Albert i a mi per fer-li cas...

Sortim del cotxe a les 5:30 , ens hem adormit, i després de donar unes quantes voltes trobem el camí correcte cap al refu, només ens falten el pitralls , perque el pistoletazo de sortida ja ha sonat fa una estona. Aquest paiao un dia em treurà els ulls literalment, fem l'aproximació al corredor com si estiguessim a una cursa, dues hores i mitja des del cotxe, em sembla que no està malament del tot.
El corredor està bastant fàcil amb la traça ben marcada, anem a pèl fins al primer ressalt uns 15 metres de gel a 70 , facilet però li dona emoció al tema , fins aquí la pujada ha estat un pel monòtona. Una mica de corredor més i ja estem a peu de la cascada, l'Albert em cedeix el llarg a i, tans cops hi havia somiat amb aquesta cascada i amb un parell d'empaçades de saliva ja soc a la sortida del Gaube, el sol em toca la cara per primer cop al dia i, mentres asseguro l'Albert, intento assaborir amb intensitat el moment,.. l'Albert arriba, encaixada de mans i compartim esmorzar amb vistes al Pirineu, impressionant!!!!!! només ens queda un esquiada de nassos fins al cotxe!!! Puta Mare!!!!