Arribo a casa i la Laura em diu: t'ha trucat l'Alfons.
La via que em proposa es diu Mare Tenebrosum a la Cinglera d'Esplubins, no em sona de res però el nom és sugeridor, accepto, ens trobem a Alp a les 7 del matí.
L'accés a la via es el fem pel camí de baixada de la concorreguda ferrada Regina fins al cap de munt del primer tram, allà em d'avandonar el camí pricipal i agafar un corriolet que ens porta fins a peu de paret.
La via comença a la tercera reunió de la Pirata Solitari, aquesta via ja la varem fer plegats l'any passat , per tant la coneixem i arribem ràpidament a la tercera reunió. Fins aquí em fet tres llargs bastant ben equipats de quart , cinque i 6a+ respectivament i algun voltor vigilant les nostres evolucions.
Començo el preimer llarg de la Mare, tot canvia, la roca es torna vermellosa i l'equipament desapereix bastant. Després d'un flanqueig de tercer enfilo un pas de cinque inferior, un friend, un altre, i arribo a una repisa,... Sorpresa!!!!!!
A la repisa hi ha algú que em vigila, ... d'unes plomes maldestres surt un coll llarg i blanc amb dos ulls i un bec que em miren aterrats, un poll de voltor intenta passar desapercebut, està espantat li veig a la cara. Allà, al bell mig de la paret, una parella de voltors han decidit tirar el seu poll endavant amb molt d'esforç, i ara nosaltres sóm un estorb que posem en perill la seva evolució...
Alfons! crido, hi ha un poll de voltor i no puc passar sense molestar-lo. que em de fer?
No calen gaires devats, avall que hi ha més vies que llonganisses.
Arribo a la reunió des d'on m'assegurava l'Alfons i decidim seguir per la Pirata Solitari, ja l'hem feta però no ens fa res repetir-la.
Mentre enfilo el següent llarg de primer, estic content de la decisió que em pres. Observo el poll a la repisa, indefens i sol, sembla que la nostra marxa la tranquilitzat.
Ell , ha diferencia de nosaltres, se sap poca cosa, feble i vulnerable. Nosaltres en canvi, ens creiem els amos del món i amb dret a trepitjar-ho tot, doncs no, aquesta repisa és seva, és la seva llar i el seu bressol, allà hi va neixer i allà començarà a volar, no teniem cap dret a passar-hi, li desitjo un futur ben llarg i ple de vols fantàstics, a veure si ell, des de les alçades, enten que collons li passa aquest món!!!!
L'Alfons em comenta que minuts després un gran voltor a entrat a la repisa, la mare l'ha anat a consolar,... ja estic més tranquil.Acabem la via sense més , amb algun pas a l'ultim llarg que s'em resisteix una mica.
La Pirata solitari està equipada amb parabolts, però pel cinque i l'últim llarg ens aniran bé un joc de friends mitjans , l'equipament allà hi és escàs. El descens el fem pel camí equipat de baixada de la ferrata, per anar-lo a trobar em de seguir les marques blaves.
SIUSPLAU, NO FEU LA MARE TENEBORSUM, FINS A FINALS D'ESTIU HI HA UN POLL DE VOLTOR AL PRIMER LLARG, SI FEU LA PIRATA SIGUEU EL MÉS SILENCIOSOS POSSIBLES. GRÀCIES!
Ressenya extreta del blog d'en Xavi grane, de ressenyes a l'alt Urgell, no us el podeu perdre!
1 comentari:
A la tardor no la deixarem escapar. la aprox ja ens la coneixem..je,je.
l'excursió de l'aneto molt maca quina enveja... cuida't bujarrila.
Publica un comentari a l'entrada