dijous, 9 de setembre de 2010

I la família va creixent...

3 de setembre, 2010.

La Narvik, ha parit entres les 12 i les 15,30, ha estat al.lucinant, la mare no ha parat d'antendre'ls en tota l'estona, de fet quan encara sortien cadells, altres ja mamaven i ella no parava de netejar-los i estimular-los.
Ha tingut nou cadells, 3 mascles i f 6 femelles.
Els mascles són en Tengbo, Nuptse i Lhotse i les femelles la Lukla, Zetra, Mera, Tagnan, Amphu i Laptsa. Tot són topònims d'una vall increible del Nepal
Cada vegada crec més que els humans ens creiem els més llestos i guapos del planeta, però en algunes coses estem atrofiats del tot i , en les altres, ens passem de llestos.
Us penjo aquesta filmació gràcies a la paciència i habilitat de l'Angel.
video

diumenge, 15 d’agost de 2010

Stage a La MECA

Ja fa quasi un mes que vaig tornar de Chamonix i degut a un Agost una mica atrafegat de feina , no he trobat el moment per escriure res de l viatjillo així que us deixo unes fotos dels deus dies que varem passar amb en Javi al Alps, ben aprofitats gastant dits i peus per les fisures de Chamonix.



























































































































































































































































dijous, 5 d’agost de 2010

Excursió al Refugi de Besines.

Fa temps que voliem fer alguna combinació per tal d'aparcar els nens dos dies i anar a fer alguna excursioneta de novietes, al final aconseguim facturar els nens amb els avis (sants avis) i decidim anar a fer una volta per l'Ariege, anem cap al refu de Besines del qual ens n'han parlat molt bé.

L'Ariege, tot i estar a prop de casa ens mostra un Pirineu molt més solitari i clarament més abrupte i frondós.

L'excursió fins al refu és agradable i en un parell d'horetes ens plantem allà tot passant per un llac idílic on parem a fer un mos. La rebuda al refugi és calida per part de la guarda, i un cop instal.lats aprofitem la tarda per fer una bacaineta tot esperant l'hora de sopar. Tot sopant entaulem conversa amb un parell d'anglesos que fa un parell de mesos que van començar la travessa dels Pirineus, això ens ho guardem per quan estiguem jubilats.
L'endemà al matí esmorzem ben d'hora i enfilem cap al cim del Pic de l'Auriol, començem a pujar per prats i pedregars , només amb la companyia d'uns pescadors (quina moral pujar a pescar aquí d'alt), i d'alguna marmota despistada. Arribem a la carena després de trepitjar les últimes neus de la zona i veiem la carena esmolada que ens portarà al cim, a partir d'aquí les vistes són espectaculars, anem fent camí i el cim encara és lluny, l'esmolada carena que ens queda ens fa que decidim deixar l'Auriol per una altre vegada i tirem prats avall cap al llac i cotxe.

Feia temps que no anavem d'excursió sols, ho haurem d'intentar repetir, amb el permís dels avis.

dilluns, 12 de juliol de 2010

Mani per la DIGNITAT.



Expedició Familiar a la capital del País, malgrat la calor erem uns quants, de fet algú ja ho va dir fa temps:
"sóm més dels que diuen i més dels que voldrien".


El crit era unànim, sembla que ens hi empenyin, si no ens volen haurem de marxar.

INDEPENDÈNCIA!

dimarts, 6 de juliol de 2010

Cursa de Muntanya 2R

El proper dia 7 d'Agost organitzem conjuntament els refugis XaletUEC i Corral Blanc la primera edició de la " Cursa de Muntanya 2R".
Cursa de muntanya que enllaçarà els dos refugis amb un recorregut de 21 km i 600 metres de desnivell, us animem a tots a participar-hi, per més informació visiteu el blog http://www.cursademuntanya2r.blogspot.com/
Moltes gràcies, Marçal i Laura

dilluns, 28 de juny de 2010

Barrufets+Estasen al Pedra.

dissabte, 26 d'abril.


Avui em quedat amb en Javi, l'objectiu és una mica ambiciós, volem fer la Barrufets de la Nord del Peda. Aquesta via te 1000 metres de desnivell i un cinquè una mica mantingut amb algun llarg una mica més dur.

L'aproximació la fem seguint el camí conegut que porta a les vies de la Nord i en direcció a l'Estasen i quan arrivem a la canal que hauriem de remuntar per anat a la cerda-vergés i seguir cap a l'Estasen seguim flanquejant pel bosc fins arribar a peu de via. Amb un primer llarg que promet, 6b-A1 per una fissura després de sortir d'una bauma. El tema regalima per tot arreu i rapidament decidim escaquejar el llarg per l'esquerra per un diedre-canal de quart i una caminada que ens portarà al final del tercer llarg de la Barrufets, anem tirant amunt amb alguna encallada en el quart llarg, un cinquè A1 una mica apretat que el Javi resolt després de que jo desistís.
Arribem al cim del dit de Riambau i acordem per unanimitat, seguir per l'Estasen.
Motius, amenaça de pluja , encara bastants metres per endavant i que la via te tela marinera, es dureta la noia, tornarem ,més rodats.

Ens posem a l'Estasen. Fa molts temps que la volia fer, però mai trobava el moment, doncs mira per on , avui em serveix per escaquejar-me la primera opció. La via te història i és de les que algun cop s'ha de fer, l'escalad en si no te res, una parell de passets de quart i tot l'altre a l'ensamble per roca prou correcte, en un parell d'hores arribem al cim del Calderer, cim que tampoc havia fet mai. ressenya treta de ressenya.net
Al final bastants metres de desnivell per una paret amb història i un cim més a la butxaca, que més es pot demanar?, ... doncs que no comenci a ploure fins que arribem al cotxe , i així va ser.
Avui he tingut problemes informàtica amb les fotos, intentaré arreglar-lo, però de fet la única que ha sortit gran és la que val la pena. No està tot perdut!!

diumenge, 13 de juny de 2010

La Tardor de Neperejura.




Dilluns, 7 de juny de 2010
Aquest dilluns tornem a quedar amb en xavi, sembla últimament estem en ratxa, decidim a anar a fer una visita a la Dent de Rossell, a la Tardor de neperejura.L'aproximació la fem des de l'última paella d'esquerres abans d'arribar al final de la pista de Fontalba, aquí hi deixem el cotxe i en uns 20 minuts de forta baixada i alguna desgrimpada arribem a un colllet amb un petit prat que dona accés a una feixa-canal d'herba que flanqueja a mitja alçada.
El peu de via el reconeixerem per estar a la vertical d'un marcat diedre i amb un pitó amb anella a ras de terra, el dia que hi varem anar hi havia un tros de corda penjant que el feia més visible. La via alterna passos de 5é amb algun pas de 6a, està semiequipada amb pitons i varis parabolts de via , les reunions estàn amb un parell de parabolts amb anella, nosaltres varem portar un joc de friends i fisurers i 14 cintes.
Vam fer els llargs tal i com marca la ressenya d'en Luchy ( excel.lent com sempre) però tot i que es possible , el primer i , sobretot el segons, si no vas amb compte amb les cordes i depenen del que posis, les cordes acaben fregant bastant.
És a dir, si no poses res com el flipat d'en Xavi, perfecte, no frega res i arribes a la reunió preguntan-te perque deu servir el material que portes penjant al portamaterial, però si ho poses tot com jo , (una mica més conservador) arribes a la R maleïnt el freg de les cordes i preguntant perque hauràs deixat material al cotxe i com muntarà la R amb res. ( bé la història de sempre)
La via , és guapa llarg a llarg , encara que, com a tota la paret, em sembla , li manca una mica d'ambient . La roca és molt bona en general.
Un cop a d'alt recta amunt i alguna grimapada i en 15 minuts tronem a ser al cotxe.

ressenya treta de Onaclimb

divendres, 4 de juny de 2010

Galí-Molero a Regina.

Dilluns, 31 de Maig

Sense gaire temps per descansar després de la Montrebeiada de dissabte quedem amb en Xavi per anar a Regina abans la calor no ens ho permeti.
La paret és just darrera de la més concorreguda de les bagasses, i surt arran d'un torrent que veurem tot el dia. Comença en Xavi, a tope com sempre i comencem a encadenar llargs sense despistar-nos, el llarg de 6a que les ressenyes donen com a desequipat, m'ho munto perque li toqui al catxetes del Xavi, que sense despentinar-se el resol amb elegància, i la veritat és que el trobem més pitonat del que imaginavem , la calor es
comença a fer notar i ens espavilem per arribar al cim i buscar una ombra. La via en general és força atractiva i mantinguda i estem envoltats d'uns gorgs que semblem cridar que els fem una visita.



La baixada la fem un cop arribats al cim. Anem cap a l'esquerra per un camí força brut i als 15 minuts aprox agafem un camí que baixa clarament un altre cop cap a l'esquerra. Trobem una canal que baixa entre les parets, aquest camí està marcat amb senyals verdes i en 30 minuts ens portarà al cotxe.
Per fer la via varem portar un joc de friends i un de fisurers, no vàrem portar estreps però ens haurien anat bé un per barba..ressenya treta de ressenya.net

CADE a la paret d'Aragó, Montrebei.

Dissabte, 29 de Maig.


Sembla que aquest dissabte al final podré quedar amb en Javi, fa temps que no escalem junts i al final em pogut quedar per anar a fer alguna via, si una cosa te en Javi és que mai diu que no, per desconeixement, valentia, ganes o el que sigui mai diu que no, hi no será que alguna vegada no l'hagi portat a l'hort, ... així que quan li proposo anar a la CADE de Montrebei, abans de pensar-s'ho ja m'ha dit que si. Fantàstic!!




Així el passo a buscar per Manresa i en unes tres hores i després d'alguna equivocació de pista arribem a on haurem de dormir, el tema no promet gaire, no para de ploure i consecuentment el tema està bastant moll, un cop sopats fem la les motxilles sense gaire convicció i anem a dormir que demá toca diana a quarts de sis.
Al aixecar-nos el tema segueix complicat , tot moll i envoltats d'una boira molt densa, esmorzem mecànicament i comencem a caminar cap a peu de via, l'aproximació es bastant selvàtica i després d'una hora i mitja i xops fins als calçotets arribem a l'inici de via , marcada amb un buril i una fletxa.
Ens canviem, escorrem mitjons i començem el que serà un llarg dia, els dos primers llargs un pel més ajaguts estan una mica humits però al mirar cap amunt una muralla vertical i que mai s'acaba ens fa preveure que la roca estarà prou seca. Tal i com teniem previst enllacem els llargs tercer i quart i arribem rapidament a una feixa sobre la Noguera, aquí el dia ja és esplèndit i la roca és absolutament exuta i adherent.







En Javi comença els primer llarg vertical de la via, 6c o A0 ben requipat amb parabolts que ens porta ja al bell mitg de la Paret, aquí ja començem a adonar-nos que el tema no va de broma avui.
Seguim amunt i enllacem els llargs 6 i 7 i arribem al peu d'un dels llargs peculiars de la via , en Javi flanqueja sota un prominent sostre i el supera en 6C o 3 passos d'A1 sobre una sabina molt precària i un parell de fisurers abandonats fins a agafar una fisura vertical però amb bon canto. Del llarg 9 al 12 seguim amunt amb un cinquè molt mantingut amb alguna zona de 6A tot sobre roca bastant bona i molt vertical per acabar el 12 llarg per un diedre perfecte que ja haviem vist des del peu de paret. Un flanqueig " facilet" de quart sup amb un pati al.lucinant ens porta al peu d'una placa que arran de terra i amb parabolts seria per fer riure , però aquestes alçades ja no ens fa riure res , s'ha d'anar al lloro tota l'estona. Els dos llargs següents també els empalmem i ens porten fins el llarg de 6a amb petit pèndul inclòs , en Javi s'el curra de puta mare, però s'embolica una mica al final , cosa que ens fa entretenir-nos una mica, hores d'ara el cansament ja es va acomulant. D'aquí una curt tram de quart ens porta a una feixa que caminant ens posa a peu de l'últim llarg, un diecdre de 40 metres de quart sup.
Enfilo l'últim llarg amb el vuit als peus, ja ens hi em acostumat, aquest llarg l'escalo amb la tranquilitat que sortirem per d'alt , cada pas el desconto dels que em queden, és una llarg fàcil però que encara s'ha d'escalar mantingut i aeri , és un digne final per una gran via, una ,molt Gran Via, arribo al final i passo per una espècie de cova i ja sóc al cim , crido alleujat a en Javi, Reunió!! ara si tenim la paret d'aragó sota als peus, avui em triomfat. Ràpid arriba en Javi, encaixada de mans i mirada de complicitat. Puta Mare!!!!





Nosaltres vam portar friends, semàfor d'aliens i camalots fins el 3 i un joc de fisurers i un estrep per cadascú. Les reunions estan equipades amb parabolts excepte alguna que hi han deixat només pitons, la majoria en condicions acceptables. Els trams del quart llarg de Ao està tot reequipat amb bolts. La via és molt mantinguda en cinquè grau amb algun pas aïllat una mica més dur. En general és un grau exigent. Per l'aprox vam deixar el cotxe una mica més endavant del poble d'Estall just on s'enfila una pista tallada per una cadena cap a un coll, vam estar una horeta llarga amb enboscada inclosa. El retorn és llarguet, una cop a d'alt la tapia cal anar pel fil d'aquesta fins el cim del Montsec d'estall, com més prop de la paret anem ( esquerra tal i com pujem) millor, arribarem al cap d'una hora de pujada a un vèrtex geodèsic a partir del cual haurem de seguir les marques d'un PR fins a la pista on em deixat el cotxe.
ressenya extreta de ressenya.net


































ressenya extreta de ressenya.net