divendres, 19 de març de 2010

1a. NOCTURNA FAMILIAR

El divendres 12 de març varem organitzar la primera passejada nocturna Rocias Sacrest. Tots els avis estaven convocats a les 19:00 a la zona del Cubil. Estavem cap a -10º però era del tot soportable perque no feia gens de vent.
Ens varem col.locar en els trineus tal i com ens varen dir els mushers.



D'una banda el trineu guay (Toni, Laura, Erola i Gil) i de l'altra el trineu de les toies (MªAngels, Pita i Albert). Anàvem amb infinitat de gossos en cada tir, uns 14 per trineu. I varem fer un nou recorregut de quasi 5 km.

Els gossos estan tan forts que ja van com a fletxes, només al haver-los canviat el recorregut anàven una mica perduts en les ordres.

La passejada es va estruncar una mica per un petit incident que varem patir els del trineu dels guays. I això que els que només cridàven eren els altres.

L'experiència de fer una volta amb els gossos de nit, amb fred i una mica de neu que queia és molt i molt recomanable.

Quan varem acabar el Gil i l'Erola ajudaven a donar el sopar als gossos, a forces graus sota zero com es pot apreciar en les galtes del Gil.

I per acabar la vetllada un sopar "chic" en el Hotel de Grau Roig potser massa "chic" i tot per nosaltres.

Tot molt bé, però llàstima d'un petit incident que fa que l'avi Toni vagi amb la pota ranca.

dilluns, 1 de març de 2010

2009-10, un hivern difícl.

Fa temps que no escrivia al blog, massa temps... aquest hivern ha estat complicat.
En principi estava entrenant els gossos per anar a correr a Noruega, La Finmarkslopet, una cursa de 500 km non -stop, hi anavem assesorats en tot moment per en Miquei i L'Helena de Kobalaq, ara ells hi son. ( visiteu la seva pàgina)
Les coses van com van, i ens va sortir la possibilitat d'anar a traballar a Andorra , a Grau Roig, a fer passejos amb gossos, de vegades sembla que passen oportunitats que no pots deixar escapar, i així ha estat, em canviat anar a correr a Noruega una cursa de 500m km per donar voltes a un circuit de 1,5 km. Encara no sabem si ha estat una decisió correcte, em d'esperar el final de temporada.
De moment però estem passant un hivern atrafegat i dificil, estem trevallant amb 30 gossos i movem una quantitat de gent important al dia, una feina que no haviem fet mai i que ha resultat, tot i que disfruto amb el tracte amb els gossos i el contacte amb la natura, una feina molt dura i que m'ha deixat poc temps per la familia, la muntanya i els gossos tal com els havia disfrutat fins ara.
No te res a veure passejar turistes tot el dia, amb el trineu, que entrenar amb els teus gossos tu sol, això no ho vaig saber veure a principi de temporada. A més les circunstàncies a vegades s'ajuntent per posar-te a proba. A part d'un xasco en la oposicó que feia molt temps que preparava, gran mala jugada, fa tres dies va morir una de les meves gosses per complicacions en el part.
Es deia Iska i ens l'havia donat en Sergi Puig, era una gossa alaskana de 8 anys, era espectacular. No era gaire agraciada estèticament, no tenia un cos especialment corpulent, però ho soplia tot amb coratge i esforç, era una autèntica màquina. Em costarà molt oblidar-la, molt. Em costarà, i de fet no ho vull. No vull oblidar com saltava quan la posava de lider i acavava de muntar el tir, em costara oblidar els ulls de nena entremeliada que feia quan la perseguia a l'estiu pels prats de davantel refu, i no podré oblidar mai com s'entregava a l'hora de córrer quan en tenia ganes, però sobretot quan li demanava, ho sento Iska no se si et vaig fallar, estaves de part i jo no vaig saber veure que les coses no t'anaven bè , em pensava que tot seguia el seu camí . De fet ja havies parit una vegada i semblava que tot havia d'anar bé. Estava embarassada per "accident" però el pare era ben plantat i ho varem acceptar.
L`Iska, ens va guiar durant molt kms, i va ser un element clau en l'Alpin Trail 2009




Ho sento Iska, et trobo a faltar fa tres dies i no se fins quan. L'any que ve , al setembre, quan començem a entrenar de nou , l'equip anirà coix, encara no se qui posarem al teu lloc, has deixat un buit dificil doblidar.
Estigues tranquila però , mentres t'escric , la Nora, la teva germana, jeu als meus peus, ella també nota el teu buit, però, ara més que mai la cuidarem.
Iska allà on siguis, no paris de córrer, però no et cansis gaire que l'any que ve a Noruega necessitarem la teva força de d'allà on siguis. Un manyac ben fort des de La Molina de la Laura, l'Erola, en Gil i d'en i una llepada d'en Torb, la Rufa, el Llamp i sobretot de la NORA i de part meva.







Iska, Hike!!!!!

l'Iska de lider i obrint traça, treballadora incançable.