dimarts, 27 d’abril del 2010

HEM ARRIBAT A CHAMONIX


Desprès de 2 dies de viatge hem arribat a Chamonix. Varem sortir diumenge al vespre de la Molina però primer hem passat per Vercors i per Pesse a veure coses de trineus i de gossos. Al final avui al migdia hem arribat a dinar a les Gaillands. Com que quedava una estona perque obrissin les botigues i l'Erola venia obsesionada en que havia d'escalar, pare i filla han anat a preparar-se. Com no el Gil quan ha vist l'Erola amb casco ha dit que ell també volia casco i també volia escalar.
L'Erola deu n'hi do, ha començat i li ha agradat força, sense por i arribant ben amunt.
L'escalada del Gil de moment és més de foto de catàleg.

A la tarda hem anat a fer la primera passejada per Chamonix. Com no, sempre la visita oficial a la Maison de la Montagne i després intentar entrar en alguna botiga amb els nens, misió impossible.

Però el Marçal ha aconseguit entrar en una botiga, comprar-se un fogonet que tenia entre cella i cella. l'Erola ha entrar amb ell es veu que s'ha encapritxat d'uns peus de gat i com no el Marçal no s'hi podia negar.
Al vespre arriben el Valen, el Ramon, la Yoli i el Martí a veure què podem fer,perque de moment fa molta calor i molt bon temps.



















dijous, 8 d’abril del 2010

Corredor NW a les puntes de la Vinyola.











Feia temps, molt temps que no feiem res amb en Victor.





Despres d'assebentar-nos que la Vinyola està en bones condicions consegueixo enredar a en Victor per anar a escalar a una mica.


Quedem a les sis a casa i enfilem carretera cap a porter el trajecte de nit i mig endormiscats encara dona per arreglar el mon i fer volar coloms...

Amb una horeta llarga des del coll arribem a peu de via, i com no podia ser d'una altra manera, ens trobem els habituals de la comarca, amb cares de menjar-s'ho tot.

El que havia de ser una escalada solitaria es converteix en una escalada social, de fet ens va bé, en Victor i jo aquest any no anem massa rodats i escalar darrera els cracks de la comarca sempre dona in punt de tranquilitat.







Enfilo el primer llarg darrere l'Alfons i vaig progressant, les assegurances no abunden però el gel és bonissim, aquest any , no se que passa però em noto més decidit del que és habitual en mi i amb un parell d'apretades i arribo a la reunió comunitaria. El segon llarg li toca a en Victor, i tot i que no se com el va viure ell, jo el vaig veure bastant suelto des de la reunió, el tercer i l'últim l'enfil jo un mixte en principi facilet però amb algun pas que em ba fer posar-mi be, però arribo a d'alt sense més, a d'alt m-hi esperen l'Alfons i l'Enric , els quals marxen rapidament amb la intenció de fer-ne algun altre, es ben bé que la motivació per les coses que fem ho és tot.





1er llarg: 50 metres 70 graus

2on llarg 40 metres 60 graus
3erllarg 60 metres amb un mixte que jo no se graduar però que no deu ser gaire dificil.




Marçal

dimarts, 6 d’abril del 2010

Via Iska al Bony d'envalira.




















Aquest hivern , mentre passejava turistes amb els gossos tenia com a decorat de fons les muntanyes andorranes i entre elles el Bony d' Envalira.

Al Bony hi ha dos canals ben marcades que miren capa a l'estació però a la cara nord sembla que no hi havia cap assenció ressenyada.



Després de varis passejos amb esquís al acabar de treballar ens vam posar d'acord amb l Esteve per resseguir una linia que s'intuia en condicions.







Al acabar la feina, mentre d'altres corrien per anar als baretos, fem motxilles rapidament per aprofitar la llum que ens queda i ens espavilem fins a peu de paret. Amb l'Esteve no haviem escalat mai junts però no van caldre gaires paraules , anavem per feina, em vesteixo a peu de via i clavo el primer piolet, espectacular! gel de fusió a setanta graus d'aquest que deixa entra mitja fulla de piolet, bonissim per escalar, però potser no tan per protegir.






Després d'empassar saliva arribo a la primera reunió , 60 metres dels quals els trenta primers a 70 graus seguits d'una pendent de neu a 50, reunió en un bloc més un friend. De seguida arriba l'Esteve , les cares ens delaten, això pinta bé!!! i de moment sense cap rastre de que ningú i hagues passat abans. Te una dificultat justa per a nosaltres , ni ens morim de por ni ens aborrim, com fet a mida. El segon llarg el fa l'Esteve, des de la reunió,. com sempre sembla més ajegut del que és i al final acaba suritn un llarg entretingut de 50 metres a 60 graus amb una mixte facilet, però dels " no te caigas" fins a la reunió, pitó i fisurer. L'ultim llarg surt amb flanqueig a l'esquerra a 60 graus i una sortida per goullotte-ximeneia en un mixte especatacular però fàcil. De seguida ens trobem els dos al cim i, l'Esteve i jo, fem la primera encaixa da de mans després d'una via, esperem no sigui la última. Realitzem la que potser la primera asenció a la Via Iska, en record d'una bona gossa que em va deixar aquest hivern.






Un cop acabada la via crestejem cap a l'esquerra fins arribar a la canal central per on baixem realitzant un primer rapel des d'un abre i després desgrimpant sense més problemes.






El material que varem utilitzar va ser un parell de cargols ( dels calma pors), un joc de fisurers , una altre de friends i un parell de pitons plans.













Marçal