dimarts, 15 de març de 2011

Hem creuat la linia d'arribada!!








Ja hem creuat la linia d’arribada, després de moltes hores damunt el trineu, hem aconseguit la fita somiada, a l’arribada, no hi havia gaire gent, però hi havia la necessària per celebarr-ho, Gràcies Laura i Txell. La cursa ha estat simplement espectacular, les etapes han estat esgotadores, la última, però és la que em sembla que ens ha marcat. Han estat 120 km més o menys, per paisatges qüasi llunars, sols, complemtament sols, no em vist cap equip en tota l’etapa, en Miquei ja em va comentar un dia que per això del múixing de llarga distància es necessita ser fort de cap... Vam sortir amb 7 gossos i als 40 km vaig veure que en Kevin començava a flaquejar clarament, és un gos super entregat , dels que no afluixa ni un moment, potser ho ha pagat.

El vaig anar aguantant fins que em va començar a fer patir a part de per l’esgotament per la temp que va baixar fins a -24 i era l’unic dia que no havia carregat el seu abric ( és el gos amb menys pel que ting), el vaig aguantar fins a uns deu km de Joatka, i a partir d’allà, pedala que pedalaras. A Joatka volia no parar, però vaig fer snacks i intentar donar aigua, no vaig voler apalancar-me gaires per por a que es quedessin clavats allà, el Tomàs em va dir que haviem de sortir amb els seu bordar inconfusible, el km 450 i no va parar de bordar fins que vam soritr, aquest paio és un crack!! Duarant la resta de km vam anar fent sense correr però no parant gaire , l’arribada s’acostava, i a falta de 10 km vaig posar la Negu i la Narvik de liders i elles són les que en han portat fins on sóm. Negu, Narvik, Jervi, Mayten, Tomàs, Kevin, Fargal i Nox, moltes gràcies per començar a córrer cada vegada que he tret l’ancla, per sortir bordant d’algun chek point, però sobretot moltes gràcies per anar endavant als últims km, ho heu fet simplement per que us ho he demanat, la cosa es feia llarga i dura , però heu seguit estirant per que us ho he demanat, sóu fantàstics!!!!!!!!!!! sou al.lucinants!!!!!, gràcies per fer me sentir tot el que he sentit, em sembla que tardaré a oblidar-ho, de fet , no ho oblidaré.

Una cosa , que de fora, pot semblar tan superflua i aburrida com anar dret darrere un trineu, hores i més hores, m ha omplert com poques coses he fet mai , i junt a vosaltres ha estat especial, espero fer molts més km junts... molts més... I ha tots els que ens heu seguit i ajudat des de casa, res ha dir, tots ens heu ajudat a arribar on som ara, GRÀCIES!!!!

A les fotos que us he posat n hi ha una que surt en Miqueu darrere una senyera parlant durant la festa de presentació de la cursa, li van preguntar: where are you from? I am from Catalunya a litlle country between France and Spain. Les coses són com són


Poso aquest enllaç d una foto que em trobat de la cursa, com veieu la cara de conçentrats és general de tots, gossos i muixer, ens quedaven molts km per davant, Avant!!!!!!!!!!!!!!!

OLELE, OLALA!!! Ja ha arribat

Ahir a la nit! El Marçal va arribar a les 2.55!!!! Moltes Felicitats quin valor! Tant el Musher com els gossos van arribar una mica destrossats, i el Kevin al trineu (no sabem si perque anava coix o simplement no podia seguir amb el ritme). Les handlers no s'aguantaven de son, deurien passar una mica de nervis ja que era previst l'arribada a la una, però el musher ha aconseguit arribar amb la posició 43!

Posició 43, la cursa amb 2 dies 14hores i 43minuts

dilluns, 14 de març de 2011

Està arribant!!!!

Les handlers ja hem arribat a Alta cap a les 18:00 h. l’hora prevista d’arribada del Marçal era entre les 24:00 i les 2:00, creiem ara que serà més entre la 1:30 i les 2:00 si tenim sort.
Estem rebentades, de fet la Txell ja està dormint en aquest bar on ens hem conectat just davant de l’arribada.
Posen una música per arribar que es posa la pell de gallina i és clar quan arribes de dia hi ha públic aplaudint cosa que ara només quedem 4 handlers dels que estan arribant a aquestes hores. I a sobre per la previsió el Marçal arriba força darrere del de davant i lluny del següent per tant si tinc sort i la Txell es desperta serem 2 aplaudint i sinó doncs aplaudiré jo sola.
A veure si demà podem penjar algunes fotos de la cámera que duia el Marçal perque la que tinc jo no portem el cable.
A veure si ho aconseguim i els gossos no es planten abans d’arribar.

Falten menys de 50km per la meta.

El Marçal deu estar eufòric! Ha sortit de Jergul puntualíssim, però amb 7 gossos, ja que la Mayten s'ha quedat amb la Laura per a veure si els gossos no es revolucionen tant. A les 14,12 després d'haver recuperat forces unes 6 horetes, sortia des de Jergul i ja ha avançat els 78 km fins a Jotka que ha arribat a les 21,15 a uns 11km per hora. Allà sabem que només a fet un reset de 15 minuts i ha començat l'última etapa fins a Alta de 50km. Calculem que cap a la una haurà conseguit el seu somni. És tot un crak, durant la cursa ha avançat unes 20 posicions dins el rànking!

El Mikei! Està al top 15! Descansant a Neiden amb uns 390 km acumulats. Molta sort!

Notícies des de la Molina (si no ens adormim intentarem redactar l'arribada)

La recta final!

En Marçal ja ha entrat al checkpoint de Jergul, a les 8h12’ Això ja està a punt d’acabar Marçal! Estàs fent molt bona cursa. Porta els 8 gossos, i la Mayten està en zel, que es veu que cada cop que para es monta una festa en el tir i l’agobia una mica. En aquest checkpoint la deixarà, la Laura diu que la deixarà per “putilla” i té els carps imflamats.

En l'etapa d'ahir els gossos van aguantar molt bé recorrent per sobre un riu, però es va fer una mica dura.

Ara només li queda 78 km fins a Jotka i 50 fins a Alta!

dissabte, 12 de març de 2011

186 km

Tot rutlla perfectament! Ja fa una hora que ha arribat a Levajok (el tercer point), ahir cap a les dotze van sortir amb els gossos una mica cansats però sembla que ha aconseguit avançar fins i tot de posicions, arribant amb posició 50. Per altra banda el Mikei també ha arribat a Levajok una mica més d'hora que el Marçal amb la posició 18! Moltes Felicitats!

Anem avançant

EL Marçal ja fa una mica més d'una hora que descansa al segon punt de control! Aquí s'ha torbat amb la Laura i la Txell, que han conduit uns 200km gelats però amb unes vistes impresionants.

L'equip ja porten 108km acumulats, la segona etapa l'han fet amb un temps de 5,14 a una mitjana de 11,1km/h. Els ànims estan força amunt per continuar, ara faran una parada per agafar forces d'unes 2,30hores!!!

Per aquí tenim una bona notícia L'Albert ha pogut agafar la Matilde!

Un, dos, tres JA!

Noticies des de la Molina.

Sabem que la sortida de les 11,38 ha sigut molt i molt emocionant però també molt esgotadora. Tal com diu la llei de Murphi alguna cosa ha de sortir al revés, tenen dues gosses amb zel i això implica que algun dels gossos no mengi gaire. Els nervis de tots ells i els que ho seguim des de la Molina estan a flor de pell. Pels noruegs el Marçal és el rookie (novell) de la Catalonia, fent-lo sentir molt orgullós.

Tot just fa 25 minuts, ja ha passat pel primer control a Joatka (no hi troba a cap Handler) ha fet els primers 53km, han descansat 15 minuts, el temps perquè els grans protagonistes mengin unes mandonguilles i beguin una mica d'aigua.

Ja fa deu minuts que tira cap al següent "chekingpoint" Skoganvarre.

divendres, 11 de març de 2011

Moltes gracies !!!!!

Hem tornat del start banquet. I ja no sabem quan ens tornarem a conectar, per això vagi com vagi volem agraïr a tothom que ens ha ajudat a ser aquí. Als avis (Pita, Albert, Mª Angels, Toni) per ocupar-se dels nens i del refugi. A la Vicki, la Marina, l’Albert, el Camil i el Ruski per ser a on són i currar-s’ho molt. A l’Andrea, el Raimon i l’Anna per ajudar-nos tant. A la Mercé i el Jumi pel suport i tot el material. A tots aquells que ens seguiu per internet i que ens heu animat des del començament de l’aventura. A la Txell, el Valen i el Jose per ajudar-nos a arribar a dalt de tot. I sobretot al Miquei i l’Helena per haver-nos portat de la mà fins aquí i ensenyar-nos el poc que sabem d’aquest nou món. I al Gil i l’Erola per aguantar als pares il.luminats que els hi ha tocat (i a l’Enric i el Lucas els meus fiols).

Pessigolles a la panxa!!!

Ahir, vam portar food drops bags a la organització i varem acabar de passar els controls veterinaris, després vam assistir al “rookie musher mitting” i després al musher mittings per tothom, molta gent, una xerrada d’en Jef King, dels veterinaris, etc... etc... tot fa olor a mushing,...

Ahir va arribar la Laura, amb la Meritxell, fan un tàndem curiós, sinó es despisten amb cap Norueg o perden la noció del temps tot xerrant estarem perfectament assistits.

Fins ara, cada pas que hem anat donant, ens acostava a la sortida, però ara estem a punt de trepitjar-la.

Començo a estar nerviós, avui a la nit em sembla que tindré sensacions conegudes, similars a les que he tingut a dins algun refugi o a la tenda el dia abans d’un repte molt temps desitjat, aquella sensació que he tingut de vegades muntant la motxilla l’he tingut avui carregant el trineu, esperem arribar ben amunt, a no arribar ben lluny.

Moltes gràcies a tots als que ens heu ajudat a arribar fins aquí, que en sí ja ha estat un repte.

Marçal

A partir d’ara anirem enviant missatges del transcurs de la cursa a l’Andrea que ho anirà actualitzant.

Food Drop Bags.










Els food drop bags són els sacs de menjar i snacks que donem a l’organització per tal que ens els deixin a cada chek point.

Avui ha tocat montar i organitzar els sacs, picar carn, contar sardines, mesurar pinso i fer boletes de greix. De moment estem tenint temperatures altes per la zona, sempre voltem a prop de 0 graus, això fa que la conservació de la carn i les sardines dels sacs ens faci patir una mica.


De moment, enterrat sota la neu esperant la baixada, suau, però progressiva de la temperatura que anuncia la meteo.


Amb les indicacions dels veterans tot ha estat bastant fàcil.


L’Helena m’ha ofert rotular-me els sacs, el meu fort mai ha estat la cal.ligrafia,


gràcies Helena.


Quan els ha baixat, ja rotulats, hi posava:


“Marçal Rocias, Skoganvarre, Limited Class, Catalonia”,

no sé si és una tonteria, però m’ha impressionat una mica, això va en serio!!! , he pensat. Aquests sacs els havia vist bastants cops fotografiats a la web dels Kobalaqs, i ara , vés per on, els veig amb el meu nom...


A la tarda tocarà anar al centre d’Alta a formalitzar les inscripcions, i presentar papers de gossos, esperem no posin gaires pegues.


Els gossos em sembla que van passar algun dia que no acabaven d’estar comodes, no menjaven gaire, i no els veia gaire tranquils, però des d’ahir al matí, més o menys, els veig relaxats i mengen tots amb ganes, la Negu torna a moure la cua quan la crides i la Narvik sembla recuperada del tot de les molesties a l’espatlla.


Tots estan a l’espera de dissabte al matí.


Poc a poc, s’acosta el dia de la sortida, i sense adonar-me , els nervis començen a posar-se a la panxa.


El “ short loop” al que estem apuntats em sembla que serà tan emocionant com exigent.


I de què es tracta?


Pels que no estigueu gaire acostumats amb aquests tipus d‘activitats:

això és una cursa de 500 km amb 8 gossos on hem de passar per un recorregut previst i hem de realitzar un total de 20 hores de descans en uns punts anomenats cheks points ( controls de pas)


Durant la cursa no podrem canviar gossos sinó que si algun no pot continuar per cansament o alguna lesió, l’haurem de deixar en algun chek point on la nostra assistència( la Laura i la Meritxell) s’en faran càrreg, hauriem de continuar amb un gos menys i així fins a poder seguir amb un mínim de 5 gossos.


Als cheks points només nosaltres ens podem tenir cura dels gossos i en cap cas els handlers podran accedir a la zona de gossos. El menjar pels gossos ens el portarà l’organització a través dels food drop bags que nosaltres hem preparat prèviament.


Els mushers podrem sortir del chek point per anar (en el nostre cas) a menjar i descansar una mica a la furgo.


Nosaltres tenim com a principal objectiu simplement acabar-la, que de simple vaig veient que no en té res. I com a segon objectiu intentarem acabar-la no descansant més de l’obligatori, és a dir 20 hores més el temps de compensació, ja veurem....


Podeu seguir l evolució de la cursa a la pàgina de la cursa www.finmarkslopet.no que hi ha un lloc al mig de la pàgina que em sembla que diu Results FL500 i a on diu FL1000 surtirà el Mickey. Són els resultats durant la cursa i posa el temps que portem en cursa i en els descans.

Els que ens hem quedat a la Molina

Demà, ha arribat el gran dia! Comença la cursa!
El Marçal a les 11,39 començarà la primera etapa de la cursa que tant ha desitjat i per a la qual porta tant de temps entrenant-se i preparant aquest gran dia. Esperem que aquesta nit els grans protagonistes de la cursa descansin i agafin l'energia necessària per tirar endevant! Com a líders sortirant la NEGU i la MAITEN, (estigueu atentes en tots moments!)
El Marçal i la Laura han d'enviar dues notícies noves, però no han trobat interent.
Aquí la Molina tot marxa bé, cangurs de nens, corredisses darrere algun gos, Maria Angels amb mono verd fent de veterninària, i una petita handler explicant històries de gossos als clients (com si fos una entesa).
El Gil, l'Erola, l'Ònix, la Rufa, la Nora, la Yeti (és de les meves preferides), la Fosca, els teus pares, germà, sogres i cunyades t'enviem a tu i a tot el super equip molts i molts ànims i una molt bona sortida.
Escrit per Andrea Sacrest (responsable de comunicació)

dilluns, 7 de març de 2011

Entrenament a Detsika



Avui al mati les gosses m’ha semblat bastant recuperades, i per tant cap s ha saltat l’entrenament.
Em fet uns 40 km al principi per una zona de bosquets i llacs bucòlics i després , un cop més per una zona més desengelada, em aprofitat per reconeixer un tros del principi de la cursa, segurament la propera vegada que passi per allà les emocions seran diferents...
Avui al ser diumenge hi havia bastant moviment de gent amunt i avall, tothom surt a passejar , la majoria amb les eves motos de neu i uns remolcs tapats per portar-hi la familia, si algú de la Molina veiés això segurament se li farien les dents llargues.

Els gossos els he vist força recuperats i , amb el d’avui , hem acabat els entrenaments llargs, depenent de com vagi tota la setmana que encetem en farem algun curtet per tal d’estirar les cames.
La setmana la dedicarem a fer les gestions d’ultima hora i a fer quatre compres de coses que ens falten de la cursa. Dijous i divendres arribaran , respectivament, la Meritxell i la Laura, per tal de donar-me un cop de ma durant la cursa, ja ting ganes que veigin tot això.

Entrenament a Gargia








Avui , al treure els gossos del remolc, la Negu anava coixa, ahir la Narvik després de sopar també em va semblar que n hi hanava una mica, i la Mayten, m’ha semblat que no recolzava del tot un peu a terra. Merda!! Ja m’he atabalat, a més tan la Negu com la Narvik fa un parell o tres de dies, que no són elles ni mengen com elles ho fan normalment ni estan gaire alegres. Ja veurem...
He sortit a l entrenament, amb set gossos, he deixat la Negu, a la furgo de l’Helena, al final sembla que ha acabat al llit de la furgo.
Em fet uns 50 km més per un paisatge que al principi era força acollidor però després s’ha tornat més aspre. A l’anada, amb bon temps, bona traça i vent a favor jo anava últim, fent fotos i flipant amb tot.
A la tornada, el tema a canviat, vent de cara, neu, i traça esborrada, i el més perillós jo davant. El Jose diu que vaig fer una demostració de “poderio” conduïnt els gossos, peró jo crec que vaig marejar una mica el bestiar mentres els dos veterans aguantaven estoicament les evolocions del novato de torn.
Durant l’entrenament ens em creuat amb una excursió de turistes amb gossos, fent una volteta de res per Gargia, n hi ha que donen voltes per Grau i n hi ha que donen voltes per Finmark, tot són voltes.
Al arribar a les cabins, he fet una mica mimos extres a la Negu i la Narvik , més massatges amb Algyval per tal de recuperar-les, la Negu ha dormit a la furgo al costat del meu plumó, la necessitem a tope!!

1er Entrenament a FINMARK, mushing time!!!


Aquesta nit hem dormit a la furgo. Surto per treure els gossos del remolc.
És de dia
Ahir vam arribar de nit i amb tempesta.
El paisatge, és gran molt gran, fred i blanc, em sembla que ja sóm a FINMARK.

Sortim per tal de fer el primer entrenament, un darrera l’altre creuem llacs i seguim rius, en Miquei i en Jose m’han comentat que és la zona més amable de les que visitarem, sort en tenim penso, el lloc m’impresiona i m’enpetiteix, en total ens surten uns 50 km.
Els gossos de moment van tots bé i no mostren cap coixera ni problema especial. Que duri...
Un cop acabat l’entrenament arribem a Alta, i ens dirigim cap a les Cabins que en Miquei i l’Helena ja tenen aparaulades. Acabem el dia fent tertúlia al voltant del sopar parlant de gossos i pressionant als novatos, que si has de arribar abans que aquest.., que si has de fer no se que..., que si has de ser el primer rokkie,... intento portar-ho amb dignitat.

Viatge Cap a Alta


Marxem de Folldal amb direcció a Alta, una excursioneta de 1500 km sobre carreteres gelades, això fa que la mitjana baixi en comparació amb la que haviem dut fins ara.
Ens anem alternant boscos , més boscos , boscos i més boscos, el paisatje és brutal, sembla que no s’acabi mai, les carreteres sempre gelades... les extensions de boscos i llacs gelats s’alternen amb algun ramat de rens que pasturen tranquilament al.liens a la nostra presència pel mig de la carretera. Al final el viatge és converteix en una mica monotòn, pero tot canvia ràpidament. Un curva d esquerres més gelada que tota la resta fa fora la furgo d’en Miquei i queda clavat al marge dret.
A l’autoescola ja ho diuen: la distància de detenció depen de la reacció del conductor+la velocitat del vehicle+ (això no se si ho diuen, però ho dic jo) l’adherència del paviment. Resultat: després de poder avisar al Valen i veure que venia l’inabitable, ens empotrem contra el remolc d’en Miquei que deixem claraent reduit ,trenquem el frontal de la nostra furgo i la part de darrera de la seva.
Els veterans, que en això, com en moltes altres coses, estàn més curtits que nosaltres, es prenen el tema amb esportivitat i en menys de dues hores seguim el camí cap a Alta, alleugerits de la carrega del remolc , però una mica més apretats dins la furgo.
A 100 km d’arribar a Alta ens trobem la carretera tallada , i modifiquem els plans per tal de començar amb un entrenament l’endemà al matí a Susgavri. Ja sóm a Finmark, i les Aurores ens donen la benvinguda, espectacular!!!!! Tot comença a tenir sentit.

divendres, 4 de març de 2011

CARNESTOLTES'11

Mentre el papa fa les seves aventures pel Pol Nord, nosaltres fem la setmana de Carnestoltes a Alp. Papa pengem unes fotitos perque vegis que bé que han quedat les disfresses que s'han currat la tieta Andrea i la mama (que com que no tenen res més a fer s'han passat la setmana cosint).
La papallona i en Paff que era un drac màgic. Van quedar prou decents no??.
A part amb el cole ahir varen anar a recollir la rostita, els de la guarde anàven de la casa de la pradera amb poni i tot (super autèntics)
I els del cole eren poquets perque era el Casal d'hivern però anàven de circ. Com ja és tradició el dia de la rostita estàva nevant i feia un fred que pelava. Avui al vespre al cole anem a fer un berenar sopar per menjar tot el recollit amb la rostita amb els avis Toni.

COMENCEN ELS ENTREBANCS

Tot era tan bonic que semblava un conte de fades, però com va dir el "Sacris" lo difícil no és la carrera sinó llegar hasta ella. La comitiva que pujava cap a Alta es va trobar amb una placota de gel i ja se sap coses que passen. El pitjor és que van acabar un contra l'altre (vaya tela!!!).L 'important és el resultat: van poder seguir cap a dalt, l'un sense remolc i l'altre amb el morro aixafat però sembla que res greu.
Quan ja els hi quedaven menys de 100 km. per arribar ahir al vespre es varen trobar amb una altra pega, la carretera estava tallada i per poder arribar a Alta havien de fer una volta llarguíssima. Varen decidir dormir a Sosgavri i que avui entrenarien allà i esperarien a veure si ja s'obria avui la carretera.
De moment restem a l'espera de noticies per tant suposem que estan entrenant com tenien previst.

dimarts, 1 de març de 2011

2on entrenament











L' entrenament d'ahir va ser especial pel que fa a les vistes i al terreny en que es desenvolupava, i per ser el primer a Noruega clar.

Avui hem canviat de terreny, hem sortit de casa els Brenoden cara avall i hem anat a buscar el riu que recorre tota la vall, el terreny era idoni per mantenir un ritme constant tota l'estona i així ha estat, a l'anada anàvem ràpid i jo darrere en Miquei amb una velocitat bastant alegre, tant que jo he anat pensat que els meus gossos ho pagarien a la tornada, hem parat a fer snacks i en Miquei m'ha convidat a anar davant. He passat davant convençut que aniriem endavant però sabent que el tema s'alentiria ràpidament. Doncs no, m'he equivocat, els gossos amb en Kevin i la Jervi davant han seguit a la velocitat que duiem fins el moment. Tots han treballat correctament sense problemes aparents i els de casa han donat la talla com el que més. Al final han sortit 70 km a una mitjana de 15,5km/h, inmillorable, esperem que duri-... demà més km... que a això hem vingut.

Un cop acabat l'entrenament, els gossos han menjat i begut correctament, ara reposen al remolc , somien, espero, en la linia de sortida, cada vegada més a prop. Ja tindrem 500 km per acostar-nos a l'altra.

Hem anat a fer l'àpat del dia a casa els Brennodden, inmillorable com sempre, amb una truita de patates made Helena i algun formatge de la Pita .
Després hem anat a buscar a l'estació de tren en Jose Arias, handler de l'Helena, que ha arribat amb avió més tren. Tornant cap a casa en Miquei ens ha fet adonar que alguna Aurora ens havia sortit ha saludar, pel que diuen els veterans no era ni la més gran ni la més maca que ells havien vist mai, per a mi ha estat, simplement la primera.

Demà tenim previst fer un entrenament una mica més curt i marxar cap a Alta, només a 1500 km d'aquí.
Records i una abraçada a tots.