dijous, 28 d’abril de 2011

Vull separar-me



Avui ens ha arribat un mail, com tants altres però aquest m'ha semblat interessant, em sembla que cada vegada som més els que ens volem separar, potser seria hora de donar un cop a la taula,... no ens deixen cap altra sortida,...
el mail deia així...

"Vull separar-me
Escolta Espanya, hem arribat al final de camí. Vull separar-me. No m'havia pas imaginat fa uns anys que arribaria a aquest extrem però això nostre no té futur. Et veig com un marit antipàtic que em maltracta i m'explota. No em sap greu recordar que t'he estimat i que m'he esforçat per salvar la nostra relació, però tu m'has tingut sempre com una propietat. T'he servit i has presumit de mi. M'has dit alguns cops que m'estimes però amb la boca petita i només quan has buscat alguna cosa de mi. És ben trist, després del que jo he fet perquè anessim millor.Encara hi ha coses que m'agraden de tu, no em fa res reconèixer-ho. Per exemple la teva preciosa llengua castellana. Quina pena que durant tots aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva.
Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu. Conec bé les teves estratègies. Em diràs que tu, sense mi, no seràs rés, que ens necessitem. Per a tu, la manera d'arreglar les coses és que jo renunciï a ser el que sóc. Te n'adones? Mai no havia pensat que pogués sentir el desamor que sento per tu. Em sap greu.Ara convindrà que ens posem d'acord i veiem com partim les coses i com seguim pujant els fills. Tinc clar que t'hauré de passar una pensió.Cap problema. Parlem-ne i fem números. Sempre has portat malament que jo guanyi més que tu. Amb la generositat que t'he demostrat sempre.Que absurd!Podria fer-te retrets. Podria dir-te, per exemple, que no t'has pres seriosament la meva manera de ser i les meves ganes de viure a la meva manera. Això nostre podria haver estat un èxit, però ara et vull dir adéu. Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t'has cregut que prendria aquesta decisió, però, ja no és problema meu. Què faràs? Mira de mantenir una mica de dignitat, si pots. Jo em sento amb ganes de viure i tinc molts projectes. No et dic aquella frase que tant t'agrada que s'atribueix la mare de l'últim rei musulmà de Granada(llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre), perquè a més de masclista, deu ser falsa. Agafa-t'ho com vulguis, però vull deixar-te. Que tinguis sort!Adéu, Espanya!"

INDEPENDÈNCIA!!!!!

divendres, 22 d’abril de 2011

Ha tornar-hi

Via Durandelle, a la dent d'Orlu






































Després d'un hivern intens de múixing, disfrutant dels gossos com mai, ja em començava a picar el cuquet de l'escalada, i en Javi apareix en el moment adequat. Decidim anar a la Dent, ell mai no hi ha escalat, i decidim una via a la cara Sud Est, de "nomes" 700 metres més cresta, potser massa pel meus peus que quasi havien oblidat els gats...


Entre llarg i llarg, mentre en Javi es queixava de gana i de motxilla pesada i jo de mal de peus van anar tornant a sortir alguns noms de vies i projectes pendents que intentarem anar borrant de la llista aquesta temporada, ... ja veurem, de moment anirem somiant, que ja ens agrada...


La Via Durandelle, és força mantinguda comença amb una succesió de llargs de 5 grau i després canvia la tònica cap al 6 grau, via força guapa on predomina l'adherència però amb varis passos verticals i amb canto, equipada amb parabolts, farem prou portant unes 12 cintes , i alguna cinta per la cresta de sortida.