dijous, 27 d’octubre del 2011

Kalymnos 2011

Uns dies de relax per a mí i de matxacada per als catxetes. Lloc genial, solet, tranquil.litat i tot el dia "strike" (vaga), els grecs estan força pitjor que aquí.
Vam marxar els 3 fantàsticos el dimarts 18: vol de Barcelona-Milà i Milà-Kos (aquest vol era super curiós perque només hi anaven escaladors i petates North Face). En arribar a Kos la gent agafava el ferri direcció Kalymnos però nosaltres no teniem lligat l'allotjament pel primer dia i vam decidir quedar-nos a Kos una nit i fer una volteta per allà. La ciutat de Kos no té res més que un nucli turístic de restaurants i botiguetes. Això sí feia un vent gelat que no ens esperàvem.
L'endemà al matí ho teniem tot lligat. A les 10:00 agafavem l'autobús direcció Masthiari i allà el ferri fins a Pothia. Quina va ser la sorpresa que arribem al bus i ens diuen que ha marxat. Com pot ser??? Si encara queden 10 min??? Doncs nosaltres ens haviem agafat tan al peu de la lletra lo del relax que no ens haviem adonat que van amb una hora de diferència (i ja portàvem un dia allà).
Doncs sí, ja eren les 11:00. Ens donen la solució d'anar al poble del costat i agafar un taxi, tampoc perque aquell dia tots els taxistes del país estan de vaga. Ens posem a còrrer direcció al port perque a les 11 surt un ferri desde Kos mateix i per sort l'agafem.



Un cop a l'illa dels escaladors, parets i més parets, xorreres i regletes per tot arreu i tot ben assegurat per tal de no passar gens de por. Aquí si ve a escalar, està clar, no cal preocupar-te de si el parabolt està lluny o amunt, abans o després del pas clau, tot està pensant perque no tinguis cap excusa per no tibar-li amb tot. Només hi ha una direcció a seguir: Amunt!! bé més que amunt Enrere!!! perque la majoria de vies tiren enrere, les van fer amb la pendent equivocada.
L'escalada és física i mantinguda, però alhora bastant tècnica. No si val a ser, només, un musculmant de gimnàs. Com no et moguis bé per les xorrereres ho tens clar, aquestes t'indicaran el teu camí: Avall!!
Hi ha vies per tots els gustos i nivells, però per ser justos, per gaudir-hi, haurem d'escalar vorejant el 7è grau. Sinó ens tocaran les vies menys espectaculars i marginals, tot i així hi ha vies de 6è grau per a no oblidar.
Mentre els flipats de l'escalada es passaven els dies esgarrapant pedres i destrossant-se els dits i colzes, la Laura alternava els peus de vies controlant el tema, ( que si aquest fa aquest grau, que si aquest s'ha parat dos cops, aquest sense samarreta no està malament del tot... tot sempre sota control, com ens té acostumats) amb les estades solitàries a la platgeta.
Tot i que no és una illa de platja, aquestes són solitàries i salvatges i la temperatura ens va permetre fer algun banyet, tot pensant en les dates per l'any vinent, que ens han quedat moltes vies per encadenar.






dimecres, 26 d’octubre del 2011

Castanyada 2011


Cap de setmana de Castanyada a la Cerdanya.
Diumenge tarda taller de panellets per als més petits, tothom que vulgui s'hi pot anotar (4 €). El Dilluns al vespre castanyes, moniatos i moscatells per a tots els allotjats al refugi.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

VACANCETES AL DELTA DEL EBRE

Després de varios problemes (trencament de vidre del cotxe, robatori del móbil, sense documentació, que tots els campings on truquem diuen que estan tancats...) decidim tirar endavant els 5 dies que ens haviem proposat de vacancetes familiars.

Al final el dilluns a mig matí aconseguim sortir, amb un cartró tapant el vidre, sense lloc a on allotjar-nos i intentant averiguar quan podem tenir l'autocaravana que tenim enparaulada i que ja fa quasi tres setmanes que hem pagat.
Passem per barna a recollir al tercer nen (l'Albert) i anem tirant cap al Sud.


Una trucada inesperada ens soluciona una part. És el Kiko que ens ofereix l'apartament de l'Ampolla (allà hi estem de luxe), amb piscineta, a 1 min. de la platja, amb joguines per nens no es pot demanar més.


A la vesprà arribem a Tortosa i ens veiem un momentet amb Kiko i Mónica, feia més de 3 anys que no coincidiem però són d'aquelles persones tan acollidores que semblava que no fes més d'un mes que no ens veiessim.


Després ens dirigim a l'Ampolla i a les 8 del vespre només arribar un banyet en la piscina (això són vacances!!!!).Al matí següent el destí és la platja de les Avellanes. Tot són jubilats i nosaltres però el temps és fantàstic i s'està tranquilíssim en la platja. Com es pot veure els 3 nens s'ho van passar de conya.

A la 1 toca començar la missió caravanes osito. A Amposta, el Marçal i l'Albert, agafen el tren direcció València.

La resta de l'expedició ens quedem entre piscina i platgeta (que a això hem vingut) A les 9 del vespre apareixen amb l'autocaravana!!!! Després l'Albert marxa.

Al dia següent ja hem d'aprofitar per estrenar-la. (I posarem algunes fotos per xulejar una mica de joguina nova).


Volteta per Amposta amb una mica de berenar i tarde tranquil.la en la platja dels Eucaliptus i els nens amb les bicis amunt i avall.






I el dijous dia complert al matí els quatre a la platja del Trabucador.No m'ho puc creure el Marçal aguanta més de mitja hora en una platgeta.

A la tarda anem cap a Tortosa perque hem quedat amb Kiko i Mónica per sopar i veure la nova casa que quan vam anar fa 5 anys encara no la tenien. La Mónica i la Laura petant la xerrada, els homes només pensant en gossos i més gossos i Joan, Laia, Gil i Erola pel jardí amb el quad el mini, les motos,... estan en un lloc ideal. Va ser un vespre molt agradable per tot plegat llàstima que no vam pensar en fer fotos pel record.


Moltes gràcies per tot!!! Ens vam sentir super ben cuidats. Això només té un problema que TORNAREM!!!!.


I el divendres abans de tornar vam estar en el Aquopolis de Salou. Hi havia un espectacle de dofins i just és el que està estudiant l'Erola. Van demanar un voluntari per fer ballar els dofins i per donar-los-hi menjar i l'Erola sense cap problema va sortir ella.


Després una estoneta de tobogans...

Han estat uns dies fantàstics i cosa extranya en les nostres vacances: el temps ens ha acompanyat.