dijous, 5 de juliol de 2012

ESTIMBALL

3 de Juliol

Estic fent el sopar dels clients.
Sona el telèfon. Trucada d'en Gaston.
Merda!, no se que em vol proposar però demá no puc.
-Ho sento Alfons, demà no puc.
-Tranquil, Marcel, un altre dia serà.
Penjo,  i la Laura em diu: Va truca'l i digue-li que si, ja ens ho montarem, t'anirà bé que algú et trinxi.
Dit i fet, l endemà ens trobem a les 7:30 a Alp.
Destí, Sud del Pedra, via Estimball.

Fa temps que no coincidiem amb l'Alfons,  no ens n'adonem i sóm al parquing del Pedra, ens posem a caminar , i seguim arreglant el món, sense temps d'arreglar-lo del tot ( no està fàcil), ens plantem a peu de via.
La visió des de baix,  no enganya, ja ens ensenya el caràcter de la via, continuïtat i més continuïtat, plaques i plaques, amb algún diedre i fisura, això promet!
Encaro el primer llarg, i encara no he tret els dos peus de terra, i la via ja m'ha  posat a lloc , A0 i amunt, ( no serà l´últim del dia), a poc a poc em poso a to,  i acabo gaudint del primer llarg, placa continua de 6a ben assegurada amb parabolts.
L'Alfons arriba a la reunió, i encara el segon , sortida en fisura desequipada, que dona pas a una altra placa. Aquest cop 6b+ dels bons. Al meu torn cauen alguns A0 a discrecció i ara si que veig el tò de la via, em va gran, clarament gran.
A partir d'aquí l'Alfons és lliga  la punta calent de la corda fins al cim de la via, i jo "d'eterno segundón" faig el que puc.
Va evolucionant pels llargs amb la facilitat i tranqulitat que em te acostumat, tot queixan-se ( un consòl) que els graus són bastant apretats.

Ara  toca el llarg de més grau de la via en lliure ( 7b+) tenim clar que cauran A0 a tort i a dret, però abans, per arribar a la placa clau, s'ha de superar una fisura en bavaresa de 6a desequipada.
L'Alfons surt de la reunió, havent passat la seva corda per un parabolt de la R ( bona costum !!!!) s´enfila un 3 metres per la fisura  en una tècnica de bavaresa de llibre, posa un camalot del 3 i tira una mica més amunt.

Sense avisar, zacs!!!!! li patinen els peus , i avall que fa baixada, el camelot del 3 surt amb una facilitat ofensiva, i l'Alfons queda aturat ,per sota meu a uns 4 metres.
En resum , volada important, per sort neta d'obstacles, sobre la reunió.







Ens mirem, tot bé? tot bé? doncs sense pensar-s'ho, torna a tirar amunt, passa pel meu costat ( ara en la direcció correcte) i va  amunt com si no hagués passat res.  Maleïnt el friend que semblava estar a caldo, és perd per la paret fins arribar a la següent reunió.
Ens queden 4 llargs ,i la tònica segueix igual, s'ha d'escalar tota l'estona, l'Alfons em porta fins al final de via , i jo començo a notar el cansament.
La via és dura, per mi es clar, i no ens deixa rel.laxar-nos ni un moment, els trams de placa estan raonablement ben assegurats però el trams protejibles, no sempre fàcils, estan sempre nets d'assegurances.
Per repetir la via ens caldrà un joc de friends, des de l'alien vermell fins el camelot del 3, i algun tascó.  Potser aniria bé un pedal però amb un d'inprovitzat amb una cinta ens en sortirem. Totes les reunions estan euquipades, amb 2 parabolts amb anelles, excepte les últimes tres en que només n'hi ha un.
Us deixo aquesta ressenya d'en Joan Jover, no està gaire actualitzada, però en general la via és bastant fàcil de seguir.
L'inici de via és de sobre una roca en forma de pedestal, on hi ha un parabolt amb anella.
Bona activitat, per sobre les meves possibilitats, on a part de passar-ho bé i encomenar-me del entusiasme de l'Alfons, he après una llicó:
A l'escalada, hi segurament a la vida en general, si caiem , només ens queda espulsar-nos , i tornar nos aixecar!



dissabte, 17 de març de 2012

Els KOBALAQS, si han deixat la pell

Mentre nosaltres ja sóm a casa, començant a valorar el que hem aconseguit, en Miquei ha hagut de pendre la dura decisió de retirar-se de la Finnmark  de 1000 km.
Era la seva novena participació a aquesta cursa i el primer cop que es veu obligat a abandonar, tot dit.
Sobta que hagi estat , segurament, pel mal estat de la neu i el vent, sense que les baixes temperatures els hagin afectat, tot el contrari.
Han arribat a Levajok II, els hi quedava "només" 200 km, tant poc i tant al mateix temps.
En Miquei explica que al tram de Sirma-Levajok, un muixer li ha proposat de plegar junts que el tema estava molt complicat, pobre, no sabia amb qui parlava, encara quedava lluitar molt més.
Després de lluitar a les últimes etapes, contra el vent i el cansament de l'equip, ha sortit de Levajok II, però als pocs km. ha hagut de recular,...
Per altra banda, en Jose Arias, handler incansable del Miquei i l'Helena, aquest any tenia la complicada tasca de fer la de 500 amb els gossos de primer any d'en Miquei, malgrat la il.lusió i l'esforç realitzat pel seu equip, ell mateix, la Nuria i en Miquel, no ha pogut ser, les condicions no eren fàcils, des d'aquí una forta abraçada.

Jo, la veritat , és que no se que dir, no tinc la habilitat suficient per escriure i ordenar el que vull dir.
Tinc la sort de conèixer varies persones apasionades pel que fan, totes elles més grans d'edat que jo, les admiro encara més.
Alpinistes incansables, que els brilla els ulls quan parlen de les parets somiades, però alhora senzills que hem porten a escalar a llocs on ells s'aborreixen però jo hi gaudeixo de valent.
En Miquei, amb el múixing li passa el mateix, és capaç d'arribar a St Joan de l'Erm a les 12 de la nit plovent i tot enfangat, i montar el seu tir com si fos la primera vegada que ho fa, amb la mateixa il.lusió i entusiasme del que debuta en una activitat. Mentres, els altres, el mirem amb cara d'extranyats.
Crec que la clau de l'èxit de les coses que fas és la passió que hi poses, i en Miquei i l'Helena, en són un exemple clar, aquest any ajudats per l'Eloi.

Ara més que mai, quan les coses són més dures i les pujades més fortes, només em queda dir.

AVANT!!!!!! AVANT!!!!!!   i  AVANT!!!!!

No sé si hi te res a veure , però m'ha vingut el record d'aquest video al cap.



Castellers a la Catedral de Girona


19118 
   

dimarts, 13 de març de 2012

L'arribada

video

Últim Chek point, ALTA



Ja hem arribat!!
Un cop més estem a Alta.
No se que dir.
Aquest any semblava que havia de ser més fàcil, que si veteran, que si no se què. doncs no, a 80 km de la sortida,  la pobra Lukla coixa perduda, i no parava d'estirar!!! gràcies Lukla!!! et vaig carregar fins a Skojanvarre, i vaig empassar saliva, hem semblava que tot és diluïa, però Avant, Avant i Avant!! i calor, neu fonda, però ara els herois dormen al remolc somiant amb Aurores.
Res a dir dels gossos, amb l'entrenament que portaven, ho han donat tot, tot el que tenien i el que no tenien. El Nuptse i la Mera, han acabat prims però treballant, els últims kms la Mera encara seguia talps sobre la neu,... En Tomàs , ens va dir un cop més quan havien de despertar-nos, en Kevin a fons amb l'abric, la Narvik a estones davant. Menció especial per la Negu i en Fargal.
La Negu ha estat, i és la Lider, però aquest any estava, no sé per què, fora de forma. Està absolutament fosa i buida. Ara recupera forces a la furgo, gràcies  Negu, l'any passat vam arribar gràcies a tu, no ho oblido.
En Fargal, ha tots els equips, hi ha un Messi de torn, doncs aquest cop ha estat ell, tota la cursa de LIDER, però de lider lider, no només tibant, sinó posant-hi cap, buscant la traça i avançant equips parats sense ni mirar-sel's . Brutal Fargal, aquest cop, sóm a Alta gràcies a tu.
I a tots els altres, GRÀCIES, no cal que us expliqui que és díficil començar entrenant a l'11 de setembre 5 km per arribar aquí, no és fàcil però no seria posssible sense l'ajut de tots els que ja sabeu!!!!! pares, mares, sogres, cunyades, Vickis,... tothom hi posa el seu gra de sorra.
Aquest any hem pujat a Finnmark amb en Raül, gàcies per encomanar energia a mí hi ha tots els que t'envolten , hi tenir-ho tot a punt.
Kobalaqs: ja en tenim 2, sense vosaltres no sabria ni on és Finnmark al mapa, no hauria arribat ni a la línia de sortida,... Gràcies!
Laura: Tu sí que ets la lider de debò. espero que hem puguis aguantar molts més anys.
I al de la trona, suposo que reposant a Kirkenes, gràcies per encomanar entusiasme. Admiro les persones que facin el que facin, ho fan amb il.lusió i entrega, i com més grans són, més les admiro.
Suposo que no t'en vas adonar, però els millors quilòmetres de la cursa van ser els 7  o 8 primers sortint de Skoganvarre, vaig anar darrera teu i tu no hem vas reconèixer, tampoc em vaig donar a conèixer, tenies problems amb la Tana, però vas tirar endavant i vas desaparèixer al mig de la foscor, perseguint els teus somnis. AVANT!!!

Ara només ens queda enviar energia a en Miquei!!!!!!







Ja ha arribat!!!!!

Encara no hem rebut la crònica des de Noruega, suposo que estaran descansant i recollint. Parò segons el resultatservice de la web: El Marçal ha arribat a les 4:16 de la matinada.

Quan sàpiguem més coses i tinguem fotos ja les publicarem

Crònica de l'Equip C

Els handlers del equipo C estem ja a Alta. Després de surtir de Jergul hem anat venint
i a uns 20 km. hem vist dos equips en el riu al costat de la carretera, hem decidit anar a
Susgabri que és un poblet (més aviat 3 cases) per on passaven just pel mig.
Al arribar hem vist passar als equips que estàven en el riu i un d’ells era el 34.
Hem posat en marxa el nostre equip d’informadors (el Jumi i la Mercé) perque ens
averiguessin per GPS quan li quedava al Marçal. El equip 34 havia sortit just 50 min.
Abans que el Marçal per tant encara quedava estona.
Hem fet un te i ens hem relaxat (cosa difícil quan estem esperant el Marçal perque tots
dos som nerviosets).
Quan han passat el 58 i el 8 que el Jumi ens havia dit que anàvem devant ja hem estat
pendents si el veiem en la llunyanía i quan hem vist una cosa que es movia li hem cridat
el “Venga, venga” que ell coneix, ens ha respost amb una ràfaga de llums i ja ens hem
quedat tranquils perque era ell.
Al moment del pas totes les càmeres preparades, però venia una mica xof. Ens ha dit “es
que només anem així” referint-se a que anaven a poc a poc. Ell s’havia anat guardant
a uns liders per posar-los en aquesta última etapa i poder anar una mica més ràpid que
l’any passat i no li estava sortint bé. Ha probat de posar al Nupse i a la Negu però no
anàven. I havia tornat a canviar amb el Kevin i el Fargal que porten prácticament tots
els km de la cursa ells sols.
Nosaltres l’hem animat perque l’horari que ha passat per allà no era tan descabellat,
anava només deu min més tard que els que ja havien passat.
A veure com anirà però aquest tram el té força atravessat de l’any passat. Ara pel que es
veu del GPS tampoc va tant malamente.

Del Miquei sabem que ja a arribat a Neiden a on farà les 16 h. de parada obligatoria.
La Tana i el Harry coixejaven una mica però seguieixen endavant. No sabem res d’ells
des de el matí però ens sembla pel que ha dit l’Eloi que aniran tots a dormir que ja els hi
convé.

dilluns, 12 de març de 2012

Última etapa!!!!

Ja fa uns 45min ha sortit de l'últim checkpoint, Jotka, ara ja li falten menys de 50 km per arribar a ALTA. Aquesta va ser l'etapa més lenta de l'any passat, esperem aquest any com que ja se la coneixen la facin tranquilament. Ara per ara no hem rebut noticies de l'ultim checkpoint, però per la web de finnmark sembla que tot vagi perfecte.

Seguint endevant

Sortida de Jergul puntualisima, de fet ens hem tingut que esperar 5 min en la linia de sortida perque anàvem massa d'hora. Li han fet algun stop però després ja han tirat. La primera ja ha arribat a Alta (que suerte!!!)

Abans m'he oblidat de dir que l'equip C pensem que el Jose ha fet una gran feina portant al equip que tenia fins a >Levajok. El problema era de liders. Anava amb 6 gossos joves, que era el primer cop que corrien aqui i que és molt difícil que puguin ser bons liders tan d'hora. i portava la Jervi com a lóider que va fer la cursa l'any passat amb el Marçal i la Beckie que era molt bona com a líoder pero que es d'aqui noruega i no coneixia gaire al Jose. Per tant, un equip difícil per a fer tants km i que algun guii el tir.A part ja va fer la seva entrada triunfal arribant el primer de tots nosaltres a Skoganvarre. Molt bé per al equipo A.

















La crew (organització)atrinxerada per no passar fred!

JERGUL

Ara ja estem separats, el Miquei està fent el tram entre Tana i Neiden (em sembla que a Neiden té previst descansar 16 h). El Jose no tenim noticies seves però esperem que hagi arribat a Alta a les cabins i que estigui descansant.

El Marçal ha arribat a tope, de fet calculàvem que fins a partir de les 6 h. no podia aparèixer, o sigui, que fins a les 9:30 no anàvem al punt d'arribada. Ens hem llevat a les 9:00 i mentre el Raül preparava les mantes, algyval... jo he intentat anar al bar amb el mòbil per veure el GPS, he estat 5 min intentant conectar-me i impossible. Al final amb el morro que em caracteritza he anat al sr. del bar (segons el Marçal i el Raül que van estar uns dies aquí és molt serio i les simpatiques són la dona i la filla). I he vist que tenia el seu ordinador conectat a la pàgina del GPS, li he indicat el número de dorsal per veure per on passava el Marçal i he vist que ja quedava poc. Normalment la pàgina està amb escala 10 km. i li he dit queden 10 km , oi? I de cop veig que estava en l'escala de 2 km. i ell em diu no,més o menys li queda 1 km.
Corre, corre a buscar al Raül i totes les coses i quan hem arribat ja no hem pogut fer el reportatge gràfic, ja estava aparcant. Això passa per còrrer més del que ens té habituats.
Ha arribat molt tranquil i content, que els gossos estan cansats però que el tram li ha anat molt bé. En principi cap problema amb cap gos.

I els 380 km que porta fets fins aquí ha anat el FARGAL sempre de líder (clar al ser Norueg, es com si corregués a casa)
Ara té previst sortir amb el Nupse i el Kevin al començament, per sort després de la Lukla no hem tingut que deixar cap més gos.

L'hora prevista de sortida són les 15:21, a veure si podem ajustar-ho al màxim i després ve l'etapa de 120 km. que se li va fer duríssima l'any passat. Si seguissim la velocitat de l'any passat arribaria sobre les 5 de la matinada a Alta, però l'any passat va tenir la coixera del Kevin i va anar molt lent. Si té algun altre altercat potser triga més.

Miquei si arribem a les 5 potser encara podrem fer alguna foto amb llum.


Molta sort als dos i AVAAAAAANT!!!!!

Karasjok i Tana

El Marçal al final ha arribat a Karasjok a les 21:59, per tant unes 8 h.en comptes de 10 que era les que calculava. La primera part del riu estava encara molt pesada com l'etapa anterior però com que feia fred a mida que anava avançant la pista estava millor.

No s'havia emportat un dels plumons i jo patia perque vam arribar a 6 sota zero, però es veu que no va tenir gens de fred. De fet l'any passat haviem estat a 15 sota zero varies vegades.
Va arribar molt animat, si més no molt més que a Levajok que estaven tots en general molt desmoralitzats. El Jumi i el Jorge havien demanat unes frases a la filmació de l'arribada i la frase va ser: Això ja ho tenim!!!! ( He intentat pujar la filmació al facebook i no hi ha manera)

Amb tot això el que és la bomba que no l'havia utilitzat amb els checkspoints anteriors és el tema del GPS, perque no cal que els handlers estiguin tres hores esperant a l'arribada.
Per si algú no ho sap a la pàgina www.finnmarkslopet.no hi ha un apartat que és GPS-tracking i si cliques a sobre del dorsal que vols t'indica en quina posicíó està i quan li queda per arribar.
Això va molt bé si tens conexó a internet, sinó no serveix de res, però vam aparcar davant del Rica Hotel i vaig anar a demanar la contrasenya i estàvem conectadíssim fent xats amb el Jumi i el Jorge. De fet vaig arribar just per filmar-lo quan creuava la carretera abans de la línia d'arribada.

Els gossos bé però quan arriben ni mengen ni beuen, és quan han descansat una estona que s'activen una mica més a menjar i beure.
L'organització et diu a partir de quina hora pots sortir perque has de compensar la diferència amb el primer i tots uns càlculs. L'hora era les 3:23 i el Marçal ha menjat i dormit fins les dues.
Després s'ha activat i al final ha sortit a les 3:30, 7 min més tard, força bé.




Al Miquei se'l esperava sobre les 24:00 i ha arribat a les 00:35, té a la Tana i el Harry una mica coixos i per això ha decidit descansar 1h més del previst a Tana. Ha sortit a les 6:57. Vingaaaa Miquei que lo teu sí que és llarg"

Abandonaments a Levajok

Ahir a Levajok mentre estavem escribint la crònica en 5 min. van passar moltes coses. Havia sortit el Miquei, al cap de mitja hora el Marçal i just 20 min després el Jose.
La sortida del Jose ja va ser complicada perque les líders tiraven enrere i els hi costava avançar. El Raül el va anar seguint amb la vista i va veure que un parell de km avall del riu estava parat i no hi havia manera d'avançar. El Raül va estar força estona mirant i va anar a avisar a la Nuria, just en aquell moment el Jose trucava per a que no marxessim de Levajok que de moment tornava.
Quan va arribar, després de una hora parat sense que els gossos volguessin seguir cap dels tirs que l'anaven passant va decidir tornar enrere i descansar una estona a veure si podia seguir.
Mentra això passava apareixia al bar a on jo estava conectada el Sacris quasi coix (ell i no els gossos). El divendres abans de la cursa va fer un entrenament i va tenir una caiguda en l'entrada a un pont, es va fer força mal a un braç que s'anava curant, però deduïm que també es va fer mal en un peu i ell ni s'ho notava fins el diumenge que no podia ni tan sols pedalar en el trineu. Estava descansant més del compte a veure si se li passava i podia seguir. El Fernando seguia descansant en la furgoneta i la idea era sortir més tard per a veure si trobava més bona neu.

De cop quan miro les llistes de classificació veig al Fernando amb vermell (què passa aquí), darrere d'ell el Jose també decideix que no pot seguir i el Sacris s'afegeix al grup. Cada un per un motiu diferent però prou contundents per no poder afrontar 80 km més amb garanties.
El Fernando no veia clar amb la neu que havien trobat en el últim tram poder afrontar tota la resta de la cursa.
A partir d'aquí intentar pujar els trineus desde el riu fins el parking (sort que aquest any entre el Jos, el Nacho, el Miquel i el Raül portem handlers "fortachones")
A partir daquí el que ho tenia més complicat era el Jose perque la seva furgo no està equipada amb gabies, i el remolc el tenia a les cabins a 300 km. anar, tornar i tornar fins a Alta era una matada i van decidir carregar tots els gossos a la furgo, no tenim notícies de si han arribat o de si la politi els ha multat (es que ja em tingut alguna experiència amb la politi aquest any).
A partir d'aquí ja ens hem separat tots
La Helena i l'Eloi cap a Tana a esperar el Miquei, calculaven hora d'arribada a les 24:00. I la Laura i el Raül cap a Karasjok a esperar al Marçal, el tram era d'unes 7 hores però tal i com estava la neu ja ens va dir que en contèssim 10."


diumenge, 11 de març de 2012

Levajok

Aquesta passada nit hem conduït fins a Levajok, alguns han preferit dormir una miqueta en l'últim checkpoint i els altres conduir primer i dormir després sigui com sigui cap handler ha aconseguit dormir més de tres horetes, així i tot com veieu en la foto fem molt bona cara (si com que no fa gens de fred).

A partir de les 6 del matí ens hem començat a activar a preparar-ho tot per si arribaven.
El Miquei, el Jose i el Marçal havien sortit quasi iguals amb 10 min. de diferència. El Miquei ha arribat el primer, cap a quarts de vuit ha arribat el Jose i 20 min. més tard ha arribat el Marçal.
Tots amb cares força llargues, però el veterà que ja porta 8 Finnmarkslopets a l'esquena és el que estava més animat (com que ell n'ha vist de tots colors). El Jose com a Rookie se li ha començat a fer una mica dur el tram i el Marçal que ja va amb 7 gossos i que va més lent que l'any passat estava una mica desmoralitzat. El problema és que la temperatura és alta i que la pista és tota com sal, el trineu no llisca i van molt a poc a poc i els gossos arriben molt cansats.

El Marçal ha intentat donar de menjar només arribar i cap volia menjar, al Jose els veterinaris li han dit que havien de hidratar-se i cap volia veure.
El Sacris i el Pardo han arribat més tard però perque havien sortit més tard però els 4 de la de 500 han trigat pràcticament el mateix.
Els Kobalaqs que ho porten tot matemàticament calculat en un excel havien de descansar 5:30 aquí.
El Miquei ha descansat unes 6 h, el Marçal 5:45, i el Jose s'ha passat de les 6 h.
El Pardo i el Sacris decideixen descansar més a veure si sortint més tard la pista no està tant desfeta i està millor.
El que aleshores no tindràn tant de temps per descansar a Karasjok si és que es vol quadrar les 20 h. de descans. Tot són estratègies.

L'estona de descans ha servit força, el Marçal ha dormit unes 3 h. i després ha tornat a intentar que els gossos mengessin i deu n'hi do s'havien recuperat molt.
El Jose té els gossos molt frescos i encara té tot l'equip de 8 gossos. Llàstima que just al moment de sortir el Draco i el Lhotse han tingut una enganxada i el Lhotse porta una enganxada en una pota, però han anat igualment.
El Miquei és el que ha sortit primer però ja ha deixat dos gossos el Bubba que se li ha inflat el pit i el Puk que coixejava. Per tant, ja només en porta 12.
El Marçal ha sortit amb els 7 que ha arribat. A la 1 sortia el Jose el últim dels 3, el Marçal un quart d'hora abans i el Miquei una estoneta abans.

Aquí ja ens separem els de la de 1000 amb els de la de 500, desitgem molta sort a tots a partir d'ara!!!!

Noticies des de Noruega: HEM ARRIBAT A SKOGANVARRE

Primer hem arribat els handlers xo no gaire abans q els mushers. Hem anat a veure al Miquei al restart i després hem esperat a l'Helena. A mig Camí l'autocaravana dls millonetis marcava Fallo de motor. No ens ho podíem creure i no sabíem q fer pq la furgo fins aleshores anava perfectament. Hem parat a canviar tot el material pl Marçal a la furgo de la Núria i el Tengbo a la d l'Helena. La idea era anar al poble q passavem a buscar un mecànic. Amb tots els canvis a l'helena se li ha encallat la furgo i hem hagut d possar cadenes x sortir.


A quarts d vuit arribàvem amb el cuet al cul pq anavem justos.

El equipo A amb M A Barracus (alias José) ha arribat el primer dels del Sud amb un bon temps. Just darrere el Fernando però sense haver descansat a Joatka. Després ha arribat el Sacris tb molt bé. I ja mes tard ha entrat el Marçal amb la lukla al trineu, al cap de 5 min el Miquei q havia sortit molt més tard. Tb ha tingut problemes amb els frontals, els més potents no li funcionaven i ha acabat amb un petit.

Tots sortiran sobre les 12 pq la idea son tres hores de descans, però aquest any estan més cansats, els tres kobalaqs han dormit una estoneta.

La lukla dl Marçal just passar joatka sobre el km 60 ha patit una rebrincada en una pota i li fa mal a l'alçada de l'espatlla. No sabia si sortir amb ella o no pq les lesions de l'espatlla són lentes de recuperar. No anava gaire coixa però per no haver-la de carregar a mitja etapa l'ha deixat.
Per tant, el José ha sortit amb tots els gossos pletòrics abans d les 24:00, el Miquei tb 5 min després i x darrera el Marçal amb 7 gossos. Ara tota l'etapa de nit, a veure q passa.

dissabte, 10 de març de 2012

Skoganvarre

Darrere en Sacris el Marçal ha arribat a Skoganvarre, el segon checkpoint, a les 20:59, ara deu portar casi tres horetes de descans. Si ho comparem amb l'any passat no li deu faltar gaire per sortir.

Ara per ara no tenim noticies noves des d'allà. Esperem que els gossos estiguin en plenes facultats.

Anem a tot drap!

Des d'aquí la Molina encara que anem una mica enfeinats, estem seguint la cursa,
el Marçal a sortit a les 11.36 des de ALTA amb el dorsal 37 i a les 15.22 ja es trobava al primer ChecPoint, Jotka. Ha fet els 50 km amb 3h 46 a uns 13,3 km per hora. Ha descansat un quart d'hora i ja s'ha possat en direcció a Skoganvarre.

Es veu que fa molta calor estan a 6 graus i la Laura va amg xandall, Això no es gaire favorable pels gossos, (sort que son de la Molina, i ja hi deuen estar acostumats). La previsió es que ha de fer molt vent!

Fins aquest moment tot va sobre rodes!

LA CURSA JA HA COMENÇAT

Ara si que ha arribat l'hora. Estem ja en el pàrquing esperant q ens toqui l'hora d sortir. Ahir al vespre start banquet. Una mica pobre, un sol plat, ens sembla que d res i al Marçal, l'Helena i la Laura no els va agradar gaire. Al arribar a casa mentre tornavem a picar embotits va apareixer la dona de les cabins amb un megapastis fet x ella. Es pensava q era l'aniveraari dl miquei pq el deu trineu porta un cartell q diu: becareful 60 anys. Doncs amb el pastisset ens vam posar com el kiko. tot l'esquip kobalaq

Avui ja si tots a llevarse a les 6, últims preparatius gossos i carregar trineus i cap al parking d sortida. Hem arribat a les 8 i fins les 11 no comencen a sortir equips, es fa molt llarga aquesta Estona. Al José i al miquei els han xequejat trineu i gossos i estan en una zona molt ample. I al Marçal falta q passin els veterinaris i esta en un lloc posat amb calçador al costat del Fernando i molt a prop del Sacris.

Ara els nervis comencen a sortir. En principi tot esta llest.
En menys d'una hora sortira el Marçal q es el primer kobalaq després el José 7 min mes tard i per últim el miquei amb dorsal 93.

Molta sort Per. Tots i handlers aneu amb compte i estigueu tranquils.

PD: L'avituallament que s'endura el Marçal son entrepanets d Bull d la Imaltzin i el Jaume i pernil d la Pita.
Tambe acompanyen en el trineu del Marçal el dofi d l'Erola i la foca del Gil.

divendres, 9 de març de 2012

A punt de la segona Fita.


Els últims dies han passat volant, l'últim entrenament, food drops bags, papers, presentacions musher meetings la meetylsinet donant pel cul,... tot va prenent forma.
Ara ja hi sóm tots , ahir va arribar la Laura i amb ella un mica d'organització, ja va bé.
Sortirem Quevin, Negu, Fargal, Mera, Lukla, Nuptse, Tomàs i Narvik, es queda en Tengbo i la Zetra correrà amb l'equip del José Sacritan , que a última hora a tingut alguna baixa en el seu equip i , encantats, li deixem la Zetra. Li desitgem molta sort en aquesta aventura
Per altra costat, havia de córrer en Tengbo i la Lukla quedar-se fora.Però entre el treball que la Lukla està fent últimamant i , que en Tengbo ha tingut alguna coixera, m´he decidit a canviar un per l'altre, ha estat una decisió una mica complicada, perque en Tengbo és un mascle gros i potent i la Lukla una femelleta petita, espero no equivocar-me i que l ' Erola i en Gil els hi sembli bé que faci córrer la seva gossa predilecte.
Tots els Kobalaqs estem a punt.
En Miquei, te per davant 1000km, coneguts, però no deixen de ser 1000km. Encara que ell digui , parlant dels altres, que aquest any hi ha molt nivell, que van molt ràpid,... ell és un d'aquests i estarà segur, donant- ho tot a les posicions capdaventeres.
En Jose, vestits de Rokkie, és un experimentat handler, i , coneixedor del tracte amb els gossos deixarà la son aparcada i tirarà endavant.
Per altra banda hi ha en Fernando Pardo, prendrà la sortida per tercera vegada, això només ja ho diu tot, també a tu et desitgem un bon camí i que deixis enrera totes les complicacions que has patit per arribar aquí, una abraçada i endavant.
Jo, la veritat és que no se si els altres saben que presegueixen, però jo no ho acabo de tenir clar.
No se del tot si tots els esforços per arribar a demà tenen sentit, no sé si hi ha algú que ho pot entendre, no se si tothom ens veu amb bons ulls.
Però se que demà, començaré a acostar-me als meus somnis
Ara si que tenim la línia de sortida a l'abast, més a prop que mai, demà 3,2,1,... Avant!!!!!
Després de cruear la línia d'arribada l'any passat, hem treballat molt per arribar aquí en condicions, a partir d'ara començarem a treballar per l'ultim objectiu , l´'ultim somni, creuar la d'arribada. Segur que els meus gossos ho donaran tot, són els millors, jo intentaré estar a la seva alçada.
A tots els que ens seguiu, als que en ajudeu i als que en algun moment ho heu fet , moltes gràcies, aquest camí sol hauria estat impossible.
I a la Laura, t ho diré a cau d'orella.
Una Abraçada a tots, us esciure , espero, d'aquí a 500 km,
AVANT!!!!!!!!!!!!!!
 
 
 
 
 

video

dimecres, 7 de març de 2012

Ja queda menys...



Tot comença a anra molt ràpid, food drops bags, controls veterinaris i últims entrenamnest... ara si que va de bò.
L'any passat hem va passar el mateix que aquest, quan faig els food drops, veig que ja està tot apunt, es com si empaquetessim els somnis i els enviessim lluny, si fos capaça d'obrir-los tots un cop més...
Avui hem fet l'ultim entrenamentde 18 km pel riu, hem anat a velocitats de vertigen, a la tornada, però he pensat que els dia de cursa serà tan diferent.
Els gossos segeuixen be, no mengen gaire però van fent, un a un fan un bon equip, em sembla que anirem bé.
Demà a la nit arriba la Laura, ara hi serem tots. Ìntentaré escriure abans de la sortida, però el dia a dia ens pot.

dilluns, 5 de març de 2012

ELS QUE SEGUIM A LA MOLINA

Nosaltres no tenim aventuretes pel Cap Nord però estem a tope aquí a la Molina. El dijous passat vam anar a probar l'esquí de fons. L'Erola n'havia fet un parell de vegades quan tenia tres anys i pel Gil era la primera vegada.

No va anar malament del tot, això sí anàven més per terra que drets i al final no hi havia cap professor per fer classe i vam anar nosaltres sols, una miqueta més d'una hora d'exercici.
Al divendres sortint de l'escola vam baixar a Barcelona i vam anar tots tres i amb el Jofre i la Imaltzin al Palau St. Jordi que feien l'espectacle de Disney on Ice amb el Llamp McQueen, La Campanilla, La Sirenita i el Toy Story. Ens ho vam passar súper bé!!!!
Seguint amb la setmana intensiva el Gil i l'Erola van anar a fer les classes d'esquí de dissabte i diumenge de 9:00 a 13:00. Però l'Erola el diumenge va fer La Cabirol surfera una cursa de surferillos a la pista de trampolí.
A la tarda per si no estàvem cansats vam anar a patinar sobre gel, això sí que era la primera vegada i per sort anàven sols perque si els havia d'aguantar jo anàvem llestos. Ho van probar molt i molt bé , això sí del que vam anar per terra vam sortir de la pista com unes croquetes arrebossades. L'Erola però es va guanyar un morat al genoll.
Jo vaig fent els meus pinitos amb el Pachtwork que fa un mes que vaig començar les classes i enganxa a tope, em passo el dia cosint com una boja.
I per si no fos poc anem cuidant La Tagnan, l'Amphu, el Torb, la Rufa, el Llamp, la Nora i la Lleona, el cadell que s'ens escapa de tant en tant.