dimarts, 28 de febrer de 2012

ENTRENAMENT DUR DESDE JERGUL


Avui tocava entrenar a Skojanvarre, però després de buscar ahir a la nit on deixar la super furgo, vam canviar de idea i hem anat a entrenar a Jergul.
Tota la nit vent i més vent, el matí s'ha aixecat rúfol i ventós, no tenia clar què fer: cap a Skojanvarre, cap a Susgabri, avui descans??.... descans??? a què hem vingut aquí? ja descansarem a casa.
Total cap a Susgabri, sol com un mussol, vent de cara i traça tapada, fantàstic. Riu avall, a poc a poc ens hem posat tot l'equip a to. Hem trobat de tot: neu fonda,, dura i troços de gel sobre el riu on el vent s'havia endut tota la neu.
Avui em sembla que tot l'equip hem fet un pas endavant cap a la Finnmarkslopet. He dubtat de si sortir a entrenar o no i al final hem sortit.. Amb el Nupse i el Kevin davant i tots els altres treballant a tope, hem estat fantàstics. Potser es treure una mica massa de pit, però ja tocava, estem a tope!!! això no hi ha qui ho pari!!!!
La creu del dia, ha estat la sortida, una mica accidentada però sense més.
Sort que l'Helena Mas està a Folldall, i que en Raül i la Leny m'han tret les castanyes del foc.
Demà tornarem a Susgabri a fer un entrenament com el d'ahir, però si tot acompanya una mica més llarg.



HE TROBAT WI-FI A JERGUL

Ja hem arribat a Finnmark, és més bèstia del que recordava. Hem arribat a les 3 de la matinada, a -25º i amb festival d'Aurores, espectacular.
Avui hem fet un entreno a Susgabri (no a Detsia com li havia dit a la Laura) d'anada i tornada, 50 km. totals, tot ok.
Gossos a tope, potser massa, però contents després de la pallissa del viatge. Encara que mengen més o menys els veig bé. Són uns cracks!!

La autocaravana de pijos em sembla que aniria millor a Benidorm que a Finnmark. Per sortir de Susgabri aventurilla, ens han hagut d'estirar amb un 4x4, sinó encara hi seríem.
Després amunt i avall cap a Karasjok fins acabar a Jergul.

Un cop més i no m'hen cansaré, he de donar les gràcies a tots els Kobalaqs, a tots tots, que m'heu ensenyat com arribar aquí.
Avui quan donava voltes com un tonto buscant l'entrada per entrenar demà, he pensat que sense vosaltres això no seria possible.
I a la pobre Laura, res a dir, els fets parlen per sí sols, gràcies.

dilluns, 27 de febrer de 2012

FINNMARK!!!

L'aventura aquesta es podria dividir en 5 parts:
La primera seria tots els entrenaments a partir del 11 de Setembre (data d'inici de la temporada de muixing cada any) i els preparatius per al viatge.
La segona el viatge fins a Finnmark regió més al Nord de Noruega.
Tercera etapa els entrenaments i preparació de la cursa (material, controls veterinaris,...) a Finnmark.
Quart pas seria la CURSA.
I la última part i la pitjor la tornada fins a casa.
Podriem dir que la Finnmarkslopet és desde el principi fins al final i per a que tot vagi bé no podem tenir problemes en cap dels passos.

Ara ja tenim a la butxaca la primera i la segona part. El divendres van aconseguir sortir i la nit de diumenge a dilluns entre les tres i les quatre han arribat a lloc.

Ahir diumenge sobre les nou del matí com que ja estàven a Suècia i van començar a trepitjar neu van parar a canviar les rodes. Portàven unes rodes de claus des d'aquí i han estat poc més d'una hora per canviar les quatre rodes, ara ja van més tranquils perque es veu que les carreteres estan força complicades.

A quarts de quatre de la matinada han arribat a Detsia ben rebuts per les Aurores Boreals. És el primer entrenament programat que tenia el Marçal pensat per fer.

Avui cap al migdia han pogut fer els 50 km. d'entrenament a -25º, després s'han desplaçat fins a Jergul (lloc que és un checkpoint de la cursa) per a fer l'entrenament de demà. Així podran probar un dels trams de la cursa, sempre és bó que els gossos hagin passat abans de la cursa per algun track d'aquesta, tenen molta memòria.

A part del Kevin que té una petita ferideta a l'orella que li estan curant, tots els gossos estan bé.

El planning previst és de fer uns 7 o 8 entrenaments per la zona, intentant que el màxim siguin trams que després es trobaran en la cursa, fins el dilluns o dimarts de la setmana vinent.
I després els 3 o 4 últims dies ja són per acabar de lligar tots els temes de la cursa que encara que no ho sembli són moltes coses a tenir controlades.

El Marçal l'any passat va anar tots els dies amb el Miquei i l'Helena que ja fa 8 o 9 anys que corren la cursa (ells còrren el long loop, o sigui, la de 1000 km. ) i ja ho ténen tot controladíssim.
Aquest any ells primer han anat a buscar alguns gossos a Folldall on un musher norueg els hi presta. Contàven que estarien un parell de dies allà i que cap a dimecres o dijous ja podríen estar a Alta, però el tema s'ha complicat i no poden arribar a Alta fins el dia 3 o 4. Això fa que de moment el Marçal estigui entrenant sol, fet que per una banda és positiu perque és el més similar al que es trobarà en la cursa però per l'altra se sent una mica petit en la inmensitat de la tundra noruega.

dissabte, 25 de febrer de 2012

A L'EQUADOR DEL VIATGE

Ahir després d'haver escrit la noticia de la marxa de l'equip va passar una cosa inimaginable però certa.
Resulta que haviem anat a les 10 a carregar els gossos al kennel i sempre en deixa anar alguns i van directes al remolc per a carregar-los. Però ahir l'ambient era diferent i el Marçal estava molt i molt nerviós perque ja era una hora més tard de la que volia sortir.
Va deixar a la Lukla i al Fargal i aquests van fer uns amagos d'escapar-se, estavem la Lenny, el Marçal, el Raül i jo intentant pillar-los i que fessim cas i suposem que la Negu va marxar perque ningú li va obrir la porta del remolc. Nosaltres no ho vam ni veure.
Ells vam marxar, jo vaig escriure la crònica i vaig marxar a fer encàrregs. Cap a les 12 va trucar la MªAngels i em va dir que havia aparegut una gossa en el refugi, jo li vaig dir que segur que era la Amphu que la haviem canviat al tancat del refugi i que es deuria haver escapat. Quan vaig arribar al refugi la MªAngels em va dir que no l'havia anat a tancar perque li havia fet pena i que l'havia dut a casa i que es coneixia molt bé la casa, jo li vaig dir que l'Amphu mai havia estat a casa per tant no se la podia conèixer.
Estàvem amb la Marta una amiga i de cop quan vaig pujar a casa quina va ser la sorpresa... era la Negu!!! jo no entenia res del que estava passant i vaig trigar força a reaccionar. Quan m'en vaig adonar que no haviem contat els gossos del remolc i que aquesta s'havia escapat.
La Negu, la líder que porta dos Finnmarkslopet fetes, aquesta no es podia quedar a casa.
Vaig trucar al Marçal i primer de tot van baixar tots els Sants, després va dir que estàva a Perpignan i que podia sortir inmediatament.
Al final dos hores i quart d'anada i el mateix de tornada, i jo que creia que s'havia acabat l'estrés del montatge de la cursa... mai pots relaxar-te amb això.

De moment que tinguem constància no han tingut cap més problema greu. Deixant a part que porten unes rodes de claus que volen canviar quan trobin neu i que just abans de marxar el Marçal va deixar una peça a casa que va pensar que feia nosa i resulta que és una peça per posar a sota del gat (ja veurem qui aixeca l'autocaravana ara).

Avui a la una del migdia ja entraven a Dinamarca, els gossos estaven tots bé. I a les 18 h. arribaven a Suècia, ja només els queden 2000 km. ja han fet més de la meitat.

Vinga som-hi que queda poc!!!!

divendres, 24 de febrer de 2012

ARA SÍ QUE JA SÓN FORA!!!!

Després de dos últims dies d'infart intentant tenir-ho tot lligat, per fí han aconseguit marxar. Segurament ens haurem oblidat d'alguna cosa però esperem que no sigui vital.
A les set ens llevavem i acabavem de carregar tots els congelats, que és el que faltava per tenir tot llest.
A les nou el musher es despedia del Gil i l'Erola i els acompanyava a l'autocar que van cap a l'escola.
Després de solucionar el tema d'un pany d'una habitació que se'ls hi havia quedat tancada a uns clients, hem esmorzat i hem anat cap a la gossera.
Després de que els gossos correguessin una estoneta hem anat pujant-los al remolc amb molta cura, no fos que els grans atletes es fessin mal en l'últim moment.
Ja estan preparats: Tomàs, Fargal, Kevin, Negu, Narvik, Lukla, Mera, Tengbo, Nupse, Zetra.
Quan ja ho hem tingut tot llest, foto final de musher i handlers abans de sortir.
Suposem que una mica abans de les 10 han sortit, això sí direcció al banc que ahir no varen rebre les corones noruegues i s'havia de passar avui a partir de les 9:30 (erem impossible haver-ho tingut tot lligat per avui)
Abans de les 11 han trucat que ja anaven a creuar la frontera francesa per tant, les notícies a partir d'ara ja començaran a anar amb més compta-gotes.
Bon Viatge!!! Que el més feixug i complicat són els qüasi 5000 km. per arribar a Alta sense problemes motrius.

dissabte, 18 de febrer de 2012

ÚLTIMS PREPARATIUS

Ara sí que ja ha començat el compte enrere. Última setmana de preparatius, cada vegada ho tenim més apamat.
Els dos trineus a punt, soles noves a punt, autocaravana amb rodes de claus per canviar preparada, roba mig mig. I el menjar tot envasat al buit. Segur que a última hora anirem de bólid per algún tema però sembla que mica en mica ho anem tenint tot.
Només hi ha un petit detall (que no és d'extranyar segons el despiste del musher) que ara no troba la cartera.... amb targes, documentació, etc.
Ja m'extranyava que tot anés quadrant!!!!

dijous, 16 de febrer de 2012

Comença el VIATGE

Ja està tot a punt, demà començarem el llarg camí cap a la població Noruega d'Alta.
4800 km. ens separen de la nostra primera fita: estar a la línia de sortida de la Finnmarkslopet per segona vegada consecutiva.
No sé si és per saber a on anem , o pel que sigui, però aquest any hi marxem ( marxo) amb més respecte.
Anem molt lluny de casa.
A córrer en un ambient, que per més que volguem, és per a nosaltres hostil, dur i estrany.
Suposo que de no ser així no aniria a dormir cada dia amb imatges de l'any passat grabades en el fons de la retina.
Hi tornem amb respecte però amb trempera, amb ganes de posar-nos a prova un cop més , jo i gossos, tot l'equip sencer intentarem donar el dò de pit. Anirem tan endavant com ens sigui possible.

Aquest any marxem d'aquí amb autocaravana ben acompanyats.

En Raül com a Handler: va treballar amb nosaltres l'any passat a Andorra, hi de seguida va adaptar-se a la feina diària de cuidar i remenar gossos, segur que serà de gran ajuda. Passarà de fer voltes a Andorra de 1 km a fer algun entrenillo de 5o km., esperem que en gaudeixi.

La Laura( Handler) companya i suport imprescindible: arribarrà a Alta amb avió el dia 8 , just per trobar-me alguna cosa que hauré perdut.
De lluny, quan arribem als check points, esperem sentir els seus "Venga Venga!!!" o "aquí no em vingut a dormir!!"

Els gossos , els autèntics cracks: marxem amb 10 i correrem amb 8.
La Negu i la Narvik, ja han corregut 2 Finnmarks, veteranes indiscutibles, no són ràpides però són qüasi imprescindibles. Super bones menjadores i dures, sembla que res les pugui parar, espero que els problemes articulars de la Narvik no afectin alhora de posar-la a la línia de sortida.

En Fargal, jove veterà amb una Finmark als peus, hem té el cor robat.
Aquest any s'ha destapat. És un mascle cada cop més introvertit però en el tir comença a ocupar posicions de pes, treballa com a líder, no especialment ràpid però constant, amb una estètica molt nòrdica segur que treballarà dur. Però poc menjador, em farà fer filigranes perque mengi, que amb molt de gust ho faré!

En Tomàs, una Finnmark, senzillament brutal, no en té mai prou, fa patir de veure'l en el tir traballant i donan-t'ho tot. A les sortides del checkspoints ens marcarà l'hora de sortir amb el seu bordar inconfusible. Quan la mandra ens agafi ell ens l'espolsarà.

En Kevin, el gos més veterà de l'equip, no és el gos ideal per la llarga distància però ho supleix amb esforç i esperit, bon menjador però poc pèl. Em fa patir una mica quan baixen les temperatures, posarà cap a l'equip.

Nupse, Tengbo, Zetra, Mera i Lukla, tots ells gossos de primer any nascuts a casa, són pólvora a les mans, en general explosius i entregats, ràpids i alegres, però alhora inexperts i inconcients, malgrat els entrenaments no sé si saben gaire què els espera.
Segurament 2 d'ells seran dels descartats a la cursa.

I jo:, simplement intentaré estar a l'alçada de l'equip, no serà fàcil.

Intentarem mantenir-vos informats tan sovint com poguem. Els enllaços d'internet a on penjarem informació seran: aquest blog (marcalilaura.blogspot.com, la web del equip www.kobalaq.com (a on sortirà informació també del Miquei i del Jose i es poden deixar també missatges i al facebook com a muixing a la carta.)

A partir d'ara comença de nou el nostre gran repte!
Una Abraçada a tots i

AVANT!!!!!!!