dijous, 5 de juliol de 2012

ESTIMBALL

3 de Juliol

Estic fent el sopar dels clients.
Sona el telèfon. Trucada d'en Gaston.
Merda!, no se que em vol proposar però demá no puc.
-Ho sento Alfons, demà no puc.
-Tranquil, Marcel, un altre dia serà.
Penjo,  i la Laura em diu: Va truca'l i digue-li que si, ja ens ho montarem, t'anirà bé que algú et trinxi.
Dit i fet, l endemà ens trobem a les 7:30 a Alp.
Destí, Sud del Pedra, via Estimball.

Fa temps que no coincidiem amb l'Alfons,  no ens n'adonem i sóm al parquing del Pedra, ens posem a caminar , i seguim arreglant el món, sense temps d'arreglar-lo del tot ( no està fàcil), ens plantem a peu de via.
La visió des de baix,  no enganya, ja ens ensenya el caràcter de la via, continuïtat i més continuïtat, plaques i plaques, amb algún diedre i fisura, això promet!
Encaro el primer llarg, i encara no he tret els dos peus de terra, i la via ja m'ha  posat a lloc , A0 i amunt, ( no serà l´últim del dia), a poc a poc em poso a to,  i acabo gaudint del primer llarg, placa continua de 6a ben assegurada amb parabolts.
L'Alfons arriba a la reunió, i encara el segon , sortida en fisura desequipada, que dona pas a una altra placa. Aquest cop 6b+ dels bons. Al meu torn cauen alguns A0 a discrecció i ara si que veig el tò de la via, em va gran, clarament gran.
A partir d'aquí l'Alfons és lliga  la punta calent de la corda fins al cim de la via, i jo "d'eterno segundón" faig el que puc.
Va evolucionant pels llargs amb la facilitat i tranqulitat que em te acostumat, tot queixan-se ( un consòl) que els graus són bastant apretats.

Ara  toca el llarg de més grau de la via en lliure ( 7b+) tenim clar que cauran A0 a tort i a dret, però abans, per arribar a la placa clau, s'ha de superar una fisura en bavaresa de 6a desequipada.
L'Alfons surt de la reunió, havent passat la seva corda per un parabolt de la R ( bona costum !!!!) s´enfila un 3 metres per la fisura  en una tècnica de bavaresa de llibre, posa un camalot del 3 i tira una mica més amunt.

Sense avisar, zacs!!!!! li patinen els peus , i avall que fa baixada, el camelot del 3 surt amb una facilitat ofensiva, i l'Alfons queda aturat ,per sota meu a uns 4 metres.
En resum , volada important, per sort neta d'obstacles, sobre la reunió.







Ens mirem, tot bé? tot bé? doncs sense pensar-s'ho, torna a tirar amunt, passa pel meu costat ( ara en la direcció correcte) i va  amunt com si no hagués passat res.  Maleïnt el friend que semblava estar a caldo, és perd per la paret fins arribar a la següent reunió.
Ens queden 4 llargs ,i la tònica segueix igual, s'ha d'escalar tota l'estona, l'Alfons em porta fins al final de via , i jo començo a notar el cansament.
La via és dura, per mi es clar, i no ens deixa rel.laxar-nos ni un moment, els trams de placa estan raonablement ben assegurats però el trams protejibles, no sempre fàcils, estan sempre nets d'assegurances.
Per repetir la via ens caldrà un joc de friends, des de l'alien vermell fins el camelot del 3, i algun tascó.  Potser aniria bé un pedal però amb un d'inprovitzat amb una cinta ens en sortirem. Totes les reunions estan euquipades, amb 2 parabolts amb anelles, excepte les últimes tres en que només n'hi ha un.
Us deixo aquesta ressenya d'en Joan Jover, no està gaire actualitzada, però en general la via és bastant fàcil de seguir.
L'inici de via és de sobre una roca en forma de pedestal, on hi ha un parabolt amb anella.
Bona activitat, per sobre les meves possibilitats, on a part de passar-ho bé i encomenar-me del entusiasme de l'Alfons, he après una llicó:
A l'escalada, hi segurament a la vida en general, si caiem , només ens queda espulsar-nos , i tornar nos aixecar!