dimarts, 23 de desembre de 2014

Arneses Zero DC Short

   (al final esta la traducción en castellano)                                                                                                                                                                Des de fa anys, els múixers de l'equip Kobalaq, i gràcies a la experiència adquirida d'en Miquel-Angel Martinez  i la resta de múixers de l'equip(16 participacions a la Finnmarkslopet i 4 a la Femundlopet ,) fem servir arnesos de tir especialment dissenyats per la llarga distància. Els arnesos tenen com a característica principal que el punt on s'uneix a la línia de tir és a mitja esquena del gos a diferència dels típics en X on el punt d'ancoratge es situa aproximadament a l'arrel de la cua del gos.  La part del pit és igual en els dos tipus d'arnesos però les cintes que marxen pel llom i per la panxa són clarament diferents. Amb els arnesos per LD aconseguim dues millores respecte als de X pel que fa al rendiment i confort dels gos en curses i entrenament de LD.
Les avantatges són dues clarament diferenciades:
En el arnesos curts o de LD la pressió que rep el gos sobre la zona lumbar i part final de l'esquena és clarament inferior, especialment important en els gossos que ocupen posicions endarrerides en el tir, (wheel-dogs, i últims team-dogs).  D'aquesta manera evitem lesions i pèrdua de rendiment en els gossos per sobrecàrregues i pressions sobre la columna.
Per altra part, aquest tipus d'arnesos també limiten el fregament sobre les aixelles de les potes davanteres del gos. En entrenaments de molts quilòmetres i, sobretot, si aquests són habitualment en terra es comú que els gossos perdin el pel, i en casos extrems fins hi tot que pateixin ferides per fregament i erosió en aquesta zona. Aquests arnesos limiten aquesta afectació degut a que les cintes del pit i les que envolten tot el tòrax, per la seva posició i disseny, no són tant agressives amb el gos. Tot i així, i a petició nostre vam redissenyar els arnesos utilitzats, allargant la cinta del pit amb la intenció de limitar encara més les erosions per fregament a les zones de les aixelles dels nostres gossos.
buena adaptación al cuerpo del perro
Amb aquest tipus d arnesos els gossos corren més "lliures" i fa que el gos pugui midificar una mica la posició en el tir, perdent potència de tracció però millorant el seu confort.
Per tant, i clarament, les avantatges superen els inconvenients.
Després de varies temporades i molts, moltíssims quilòmetres entrenats, més de 10.000, hem tingut la oportunitat de provar uns nous arnesos també especialment pensats per la LD.
De la mà de www.surfingpets.es i a traves d'Antonio Parra fa dos mesos i uns 600 km. que estem provant els arnesos de Zero DC, particularment el seu model Short.

Primera impressió:
A primera vista són un arnesos molt vistosos, amb varis reflectants per tots els costats, molt útils i obligatoris en curses de LD. No estan confeccionats amb les típiques cintes planes més o menys protegides sinó que són tots d'una peça feta amb un teixit acolxat, tipus cordura per fora i farcit amb fibra. Sembla que han de ser molt confortables pels gossos encara que potser una mica voluminosos.
Acostumats a les dures cintes de nylon aquest material fa dubtar una mica de la seva durabilitat. Igualment dues tanques de plàstic en lloc d'una a la zona de l'esquena semblen excessives, ja que no hi veiem avantatge davant d'una i  les possibilitats de fallida d'aquesta es dupliquen. L'anella pensada per unir-hi  la tug line, es suficientment robusta i al ser totalment rodona fa que el mosquetó mai descansi sobre el mateix punt augmentat extremadament la durabilitat de l'anella.

La prova:
Un cop posats, ja sigui amb els gossos corrent lliures o en el tir, aquests queden perfectament adaptats i en cap moment es posicionen de tal manera que dificultin els moviments naturals del gos, a part doten el gos d'una extrema visibilitat ja sigui de nit o en condicions de visibilitat reduïdes, extremadament important en els trams de nit.
Alhora de treballar el gos estira exactament com si ho fes amb els altres, que ja fem servir tot i que creiem que ho fa amb una mica més de confort degut a que les tires que formen els arnes Zero DC són clarament més amples,  produint que la pressió es reparteixi millor per tot el cos del gos, sense clavar-se en punts concrets.
Hem notat una clara millora en gossos de pèl delicat,  aquells que qualsevol freg els hi produeix la pèrdua d'aquest i, en ocasions, petites ferides per fregament. En aquest tipus de gos és clau la forma dels Zero, al no tenir anella metàl.lica a la zona del pit, no hi ha cap punt de l'arnes que es clavi sobre el gos i, en aquest cas, és una clara millora pels nostres gossos de llarga distància, que realitzen entrenaments de varies hores cada dia.
Després d'uns 600 kms. entrenats amb aquests arnesos estem gratament sorpresos per la seva durabilitat, no mostrant cap tipus de deteriorament ni desgast. Les tanques, tot  i entrenant amb neu , gel i fang, no han donat cap problema, tot i així creiem que amb una seria suficient.
Els dos gossos que els han portat, són gossos dels de pèl delicat, que ja tenien la zona del pit gastada. Doncs bé, després d'aquests dos mesos amb els Zero, han recuperat el pèl i ha desaparegut qualsevol signe de fregament, tot i així tenen una marca, però aquest és un problema del seu pèl extremadament sensible i no dels arnesos.
Així doncs, i valorats tots els pros i contres, la durabilitat, comoditat i confort en zones crítiques pels gossos i l'extrema visibilitat.
 Situa  als arnesos Zero DC  Short com una molt bona opció, potser la millor de les que coneixem, pel que fa als arnesos pensats per la llarga distància.

més info a www.surfingpets.es

Diferencia entre las anillas, la fomra de los usados hasta ahora provoca que el mosqueton de la tugl-line simepre apoye en el mismo sitio, con el desgaste que ello conlleva con los quilometros.

600 kms entrenados, sucios pero no gastados.


 
 
Ya hace años, el equipo Kobalaq, y gracias a la experiencia adiquirida de
 Miquel-Angel Martínez  y el resto de mushers (16 participaciones en la
 Finnmarkslopet y 4 a la Femmundlopet en total) usamos arneses de tiro 
especialmente diseñados para la larga distància. 
Los arneses tienen como caracteristica principal que el punto de unión  a la linea
 de tiro es en la mitad de la espalda del perro a diferencia de los típicos en X,
 donde el punto de unión se situa en la raíz de la cola.  La parte del pecho es
 igual en los dos tipos de arneses pero la cintas que pasan por el lomo y la
 barriga del perro son claramente diferentes. Con los arneses cortos o de LD, 
la presión que recibe el perro sobre la zona lumbar y la parte final de la espalda
 es claramente inferior , especialmente importante en los perros que ocupan 
posiciones retrasadas en el tiro ( wheel-dogs y últimos team-dogs). De esta 
manera evitamos lesiones y perdida de rendimemiento en los perros por sobrecarga y
 presiones en la columna.
Por otra parte, este tipo de arneses también limitan el roze en las axilas de las
 patas delanteras. En entreanmientos de muchos quilometros y muchas horas, 
sobretodo si estos son habitualmente en tierra, es habitual que los perros
 pierdan pelo de las zonas afectadas y, en casos extremos,  sufran pequeñas 
heridas por erosión. 
Estos arneses limitan esta afectación devido a que , por su diseño, no són tan
 agresivas con el perro.
Aún y así, y a petición del equipo Kobalaq, el fabricante nos rediseño los arneses
 alargando la cinta del torax con la intención de limitar, todavia mas, la 
afectacions sobre las axilas.
Con este tipo de arneses los perros corren mas “libres” y facilita que el perros
 pueda modificar un poco su manera de tirar, perdiendo potencia y tracción pero 
mejorando claramente su confort.
Por lo tanto, y sin duda alguna, las ventajas superan los inconvenientes en este 
tipo de arneses.
Después de varias temporadas y muchos, muchísimos quilometros entrenados, mas de
 10.000, tenemos en nuestras manos otros arneses especialmente diseñados para la
 LD.
De la mano de www.surfingpets.es y a través de Antonio Parra, hace dos meses y 
unos 600 km. Que estamos probando los  Zero DC, particularmente su modelo Short.
Primera impresión: 
 A primera vista son  muy vistosos, con varios reflectantes por todos los lados,
 muy útiles y obligatórios en carreras de LD. No estan confeccionados con las
 típicas cintas planas , mas o menos protegidas, sino que son todo de una pieza 
hecha con tejido acolchado, tipo cordura por fuera y relleno con fibra. Parecen
 muy confortables para los perros  aún que pueden resultar un poco voluminosos.
Acostumbrados a la duras cintas de nylon este material hace dudar un poco de su 
durabilidad.
Igualemente dos cierres en la parte de la espalda parecen excesivos, ya que no
 vemos ninguna ventaja respecto a uno, y los posibilidades de apertura accidental
 se mutiplican por dos. La anilla pensada para unir la tug-line, es suficiente 
mente robusta y al ser totalemtne redonda hace que el mosquetón nunca descanse 
sobre el mismo  lugar y augmenta extremadamente la durabilidad de esta.
La Prueba:
Una vez puestos, ya sea con los perros corriendo libremente o en el tiro, estos
 quedan perfectamente adaptados y en ningún caso se posicionan de tal manera que 
dificulten los movimientos naturales del perro, a parte dotan a este de una extrema
 visibilidad ya sea de noche o en condiciones de visión reducida, muy importante en
 etapas de noche.
En el momento de trabajar , el perro tira de la misma manera como con los otros 
arneses de LD, aún y que creemos que lo hace con un plus de confort debido a que 
las tiras que forman los Zero DC, son mucho mas anchas , produciendo que se reparta
 mejor la presión por todo el cuerpo del perro.
También hemos notado una clara mejora en los perros de pelo delicado, esos que
 qualquier roze les produce la perdida de este, y en ocasiones rozaduras en la
 piel. En esta caso, es clave la forma de los Zero, ya que al carecer de anilla
 metallica en el pecho, no hay ningún punto en que el arnés se clave en el perro,
 una clara mejora, para perros de LD.
Después de 600 kms entrenados con estos arneses estamos gratamente sorprendidos 
por su durabilidad , no mostrando ningún tipo de deterioramento ni desgaste. Los 
cierres, aún y entrenando con barro , tierra y nieve, no nos han dado ningún tipo
 de problema, aún y así, creemos, que con un cierre seria suficiente.
Los dos perros que han llevado los nuevos arneses, son de pelo delicado, y ya
 tenian la zona del pecho desgastadapor el roze. Pues bién, después de estos 2
 meses con los Zero DC, han recuperdao el pelo y ha desaparecido qualquier resto 
de viejas rozaduras, siguen teniendo marcas del pelo roto, pero es debido a la 
fragilidad de este y no de los arneses.
Así pues, y valorados todos  los pros y contras, la durabilidad, comodidad y
confort en zonas críticas para los perros y la extrema visibilidad, situa a los 
arneses Zero DC Short, como una muy buena opción, quizás la mejor de las que 
conocemos por lo que se refiere a los arneses de LD. 
mas info en www.surfingpets.es
 
por colores no sera

dijous, 11 de desembre de 2014

AIXÍ L'HEM VISCUT / ASÍ LA HEMOS VIVIDO

 ( Después de las fotos esta la traducción en Castellano.)

Ja des de casa i amb 155 km més a les potes dels nostres gossos, és el moment d'analitzar la nostra participació a la Monegros Non Stop, 155 km.
Abans de res volem felicitar a la organització per la tasca feta, Moltes Gràcies!
El divendres a la nit arribàvem a la localitat de Peñalba, cares conegudes que feia temps que no veiem, salutacions cordials amb tothom i ràpidament ens posem a atendre gossos i fer els últims preparatius de cara a l'endemà.
Una de les preocupacions amb la que veníem a la Monegros era la temperatura, per fer 155 km en menys de 24h és clau, però ràpidament ens adonem que no serà un problema, i així va ser, el termòmetre que dúiem tota l'estona al quad, va enregistrar una màxima de 9 i una mínima de -1,5, valors prou bons per afrontar el repte amb garanties.
Dissabte sortim puntuals a la nostra hora, anem fent al nostre ritme fins arribar al primer control de l'ermita, on parem, com ja teníem planejat, 3 hores. Els gossos mostren prou bona actitud amb el menjar cosa que ens fa ser optimistes, i ràpidament es posen en posició chek-point, això tot just acaba de començar, el nostre equip, sap perfectament quan toca descansar i quan toca córrer, molt important en atletes de llarga distància, qualsevol moment és bo per descansar.
El tram numero 2 és una circuit circular amb final a l'ermita de nou, on ara parem 2 hores, bona temperatura amb la posta del sol i gossos menjadors, tot sobre rodes!
El tram cap a Peñalba, tram num 3 el comencem de nit  a uns 4 graus i baixant ràpidament, aquí els gossos ja deixen clar que avui no em vingut a passejar, agafen ritme de LD, el que ens agrada, i amb un trot llarg marquen una mitjana de quasi 15 km/h en un trajecte de 25 km.
Parada a Peñalba de dues hores obligatòria on el vets ens feliciten per l'estat dels gossos, estan pletòrics, ells i nosaltres. Fins aquest tram havíem anat dels últims ja que els equips, en general, havien descansat molt poc al principi, tot i anar ràpid en pista seguíem dels últims de classificació. Aquí la cosa canvia, els equips majoritàriament decideixen fer alguna parada llarga i nosaltres seguim el nostre pla.
A la sortida del 4 tram, sortim ja dels primers, i la nit i els conills ens donen ales en un tram principalment pla on tornem a arribar a Peñalba. Fem una parada exprés de 15 min. just per revisar botins, rehidratar i canviar bateries del frontal, això ja sembla Múixing de LD, i com més s'hi assembla més còmodes ens trobem.
Sortim al penúltim tram  amb la sensació que, resultat a part, això està sent un èxit total, els gossos van com  motos i cada vegada porten més el ritme que ens agrada, fa dos trams que no ens trobem ningú en pista, ni ens avancen ni avancem a ningú, per tant el nostre ritme és constant. Constant, i si em deixeu, elegant!
Últim pas per Peñalba, fem una parada de 50 min, els gossos tot i que cansats segueixen bé, molt bé, de seguida veuen i mengen una mica, i ràpidament, de nou posició chek-point. Aquí tots els gossos mengen bé, excepte la Zetra que no menja res i es mostra més cansada del que en ella és normal, però tot i així comento l'error de mantenir-la a l 'equip. Error que ens farà anar al següent tram una mica frenats, i amb clares mostres d'incomoditat per part de la Zetra, ho sento Zetra, em vaig equivocar! vosaltres sou els millors gossos però jo no sóc el millor múixer.
Tot i així anem avançant a bon ritme,... sols, seguim sols i primers!, però a uns 8 kms de l'arribada veiem un frontal que de lluny avança ràpidament cap a nosaltres, ens retalla tant ràpida la diferència que no intentem pressionar l'equip, és impossible que no ens atrapi, la diferència aquí entre córrer amb bici o amb quad sense motor és absolutament insalvable. Va molt ràpid i amb els gossos molt sencers i alegres, felicitats Miguel Angel ! gran cursa a molt alt nivell, al final arriba a meta amb 5 min d'avantatge sobre nosaltres, i amb els gossos en excel-lents condicions. Molt bon equip el del Miguel Àngel.
Arribem a Peñalba, i acabem la Monegros, contents, molt contents, els gossos estan en perfectes condicions, ara els hi costa menjar, però és normal l'esforç es nota a les seves cares. De pressa reposen al steak-out on decidim deixar-los tot el que queda de nit, amb els abrics, malgrat el vent... malgrat el fred.... malgrat el quilòmetres acumulats... malgrat tot, dormen sota les estrelles. Són gossos durs, molts durs , son gossos de Llarga Distància.
Ara somiem amb més força en un desert gelat, al Nord, molt al Nord!! ara somiem amb més força amb Finnmark!
No ens podem oblidar dels altres equips, tothom a la seva manera va gaudir de la cursa, però menció especial per a nosaltres mereix l'equip Pas a Pas, tots 4 múixers van acabar la cursa i l'Andrés en una meritòria 3 posició en patinet i amb en Nox, gran gos  provinent del kennel d'en Miquel-Angel MArtínez, que ens va portar fins l'arribada de la nostra primera Finnmark.
També destacar la cursa d'en Jorge Andrés que tot i no poder acabar la cursa per problemes físics dels seus gossos, és un company del equip Kobalaq, i una de les persones que ens ha ajudat a somiar amb el  Gran Nord.
Com ja havíem comentat, a aquesta Monegros hi veníem perquè ens agrada, per que ens venia de gust i per que creiem que ens anava bé a tot l'equip per tal d'anar posant-nos a punt de cara al gran repte. Però també hem aprofitat per anar posant a proba nous producte  i materials pel nostre equip.
Pel que fa al material, ja fa cosa d'un més que estem provant els arnesos de Zero DC que ens va cedir amablement surfingpets de la mà d'Antonio Parra. En parlarem més extensament properament però de moment n'estem molt contents i creiem que poden ser una bona opció per  probes de
llarga distància.
Per altra banda, pel que fa a l'alimentació últimament em canviat de pinso i ara consumim, Green Heart Superpremium Sportline, un pinso d'alta energia amb ingredients totalment naturals, fa poc, molt poc que el consumim, i per tant seria molt agosarat fer-ne cap mena d'avaluació. Però de moment, i pels indicis que anem veien dia a dia, sembla que hem encertat plenament en la tria..
També hem afegit a la dieta dels nostres gossos, el suplement alimentari Anima strath, de cara a complementar la dieta basada en pinso i carn, properament també en farem la valoració.
I per últim volíem comentar el perquè de les nostres parades i de com les vàrem distribuir.
Teníem previst parar 8 hores i així ho vam fer. Vam fer les dues primeres parades llargues, 2 i 3 hores, amb dues intencions: La primera era perquè tot i la fresca que feia volíem evitar les hores d'insolació, córrer durant la nit i reposar durant el dia.
I la segona, perquè sabem que és important pels gossos, en proves de llarga distància, descansar bé al principi.
Menjar, dormir i hidratar-se al principi és bàsic, creiem que no té sentit encadenar trams al començament, ja que si apretem el nostre equip aviat, arribem a la meitat de la cursa  amb l'equip massa cansat per a recuperar en poques hores.
Per tant, descansar al principi i córrer de nit creiem que va ser una molt bona tàctica per acabar amb l'equip a bon ritme i en bones condicions.

Així doncs, i un cop valorada la nostra participació de la Monegros d'enguany, creiem que ha estat una molt bona experiència pel nostre equip, i que hem fet un pas endavant de cara a al Gran Repte d'aquest any, la Finnmarkslopet'15.
Seguirem endavant, tan endavant com els nostres gossos ens portin!
AVANT!!!!!
Les xifres aproximades dels nostre GPS.

tram    kms.    temps    vel mitjana    parada

1        24,36     1:33:00        14,5          3 h.
2        25,6       1:41:00        14,9          2 h.
3        23,9       1:36:00        14,9          2 h.
4        23,6       1:37:00        14,7          10 min.
5        23,7       1:36:00        14,8          1 h.
6        33,9       2:20:00        14 

       155 km.   10:23:00       14,6        8h. 10 min.                             








































Ya des de casa y con 155 km. màs en las patas de nuestros perros, es el momento de analizar nuestra participación en la Monegros Non Stop, 155km. Antes que nada queremos agradecer el trabajo impecable de la organización, Muchas Gracias!!!!! El viernes por la noche llegábamos a Peñalba, caras conocidas que hacia tiempo que no veiamos, saludos cordiales a todos y rápidamente nos ponemos a atender perros y hacer los últimos preparativos de cara la la carrera. Una de las preocupaciones con la que veniamos a Monegros era la temperatura, para recorrer 155km en menos de 24h es primordial la temperatura, pero rápidamente vimos que no seria un problema. Y así fue, el termómetro que llevábamos todo el rato con nosotros regitró una máxima de 9 y una minima de -1,5, valores suficientes para afrontar el reto con garantias. El sábado salimos puntuales a nuestra hora, últimos, vamos avanzando nuestro ritmo hasta llegar al primer control de la ermita. Paramos, como teniamos planeado, 3 horas. Los perros muestran buena actitud con la comida, motivo por el cual vemos que todo va bien, y rápidamente se ponen en posición chek-point, esto justo termina de empezar, y nuestro equipo, sabe perfectamente cuando toca descansar y cuando toca córrer, son perros de larga distancia y no se pueden permitir el lujo de perder el tiempo. El tramo numero 2 es un circuito circular con final en la ermita de nuevo, donde ahora paramos 2 horas, buena temperatura con la puesta de sol y perros comedores, todo sobre ruedas! El tramo hacia Peñalba, tramo número 3 lo empezamos de noche y a 4 grados bajando rápidamente. Ahora los perros lo dejan claro, hoy no han venido a pasear, cogen ritmo de LD, el que nos gusta, y con un trote largo marcan una media de casi 15 km/h en un tramo de 25 km. Parada en Peñalba de 2 horas obligatoria donde las vet nos felicitan por el estado de los perros, estan pletóricos, ellos y nosotros! Hasta ahora hemos ido de los últimos ya que el resto, en general, han decidido descansar muy poco al principio y correr de dia, cosa que hacia que, aún y yendo rápido en pista fuéramos los últimos en clasificación. Pero todo canvia, los equipos paran y nosotros seguimos nuestra estrategia. En la salida del tramo 4, salimos ya de los primeros, y la noche y los conejos nos dan alas en un tramo básicamente plano donde volvemos a entrar en Peñalba, para realizar una parada exprés de 15 min, justo para revisar botines e hidratar, esto empieza a parecer mushing de LD, y como más se le parece más comodos nos sentimos! Salimos al penúltimo tramo con la sensación que, resultados a parte, esto va a ser un éxito, los perros van como motos y cada vez llevan un ritmo que más nos gusta. Desde hace 2 tramos que no coincidimos con nadie en la pista, cosa que propicia que nuestro ritmo sea constante. Constante y elegante, si me lo permitis! Último paso por Peñalba, donde realizamos una parada de 50 min., los perros, un poco cansados siguen bien, muy bien, beben y comen un poco, y rápidamente se colocan en posición de check point. Estan todos bien excepto Zetra que no come nada y se muestra más cansada de lo habitual en ella, peró aún y así cometo el error de mantenerla en el equipo. Error que nos hará ir más despacio de lo habitual mientras Zetra muestra claros síntomas de incomodidad en el tiro. Lo siento Zetra, me equivoqué, vosotros sois los mejores perros, pero yo no soy el mejor musher. Aún y así, avanzamos a buen ritmo,... solos, seguimos solos y primeros! Pero a unos 8 kms. de la llegada vemos un frontal que de lejos avanza rápidamente hacia nosotros. Nos recorta tan rápido la diferencia que no intentamos presionar el equipo, es imposible que no nos coja, la diferencia aquí de correr en bici con cadena o quad sin motor es absolutamente insalvable. Va muy rápido y con los perros enteros y alegres, Felicidades Miguel Angel! Gran carrera a gran nivel, y al final llega a meta con 5 min. de ventaja respecto nosotros y con los perros en perfecto estado! Llegamos a Peñalba, y acabamos la Monegros, contentos, muy contentos, los perros estan perfectos, ahora les cuesta comer, pero es normal, el esfuerzo se nota en sus caras. Deprisa se tumban y descasan en el stake-out, donde decidimos dejarlos todo lo que queda de noche, con los abrigos, aún y el viento, aún y el frio, aún y los quilómetros acumulados, aún y todo duermen bajo las estrellas. Son perros duros, son perros de Larga Distancia. Ahora soñamos con más fuerza con un desierto helado, al Norte, muy al Norte, ahora soñamos con más fuerza con Finnmark! No podemos pasar por alto la participación de los otros equipos, todo el mundo, a su manera disfrutó de la carrera, pero mención especial merece el equipo Pas a Pas, todos los 4 mushers del equipo acabaron la carrera y Andrés en una meritoria 3era posición en patinete y con Nox , un gran perro proviniente del kennel de Miquel-Angel Martínez,que nos llevó hasta la meta de nuestra primera Finnmarkslopet. También destacar la carrera de Jorge Andrés que, aún y no pudiendo terminar la carrera por problemas físicos en sus perros, és uno de los compañeros que nos ayuda a soñar día a día con el gran Norte. Como ya habíamos comentado, a esta Monegros acudíamos porque nos gusta, y porque creímos que nos hiría bien para preparar a nuestro equipo de cara a nuestro gran reto. Pero también la hemos aprovechado para poner a prueba nuevos productos y materiales para nuestro equipo. Por lo que se refiere al material, ya hace casi un mes, estamos probando los nuevos arneses de Zero DC, cedidos por www.surfingpets.com de la mano de Antonio Parra, hablaremos de ellos en otro post, pero de momento creemos firmemente que son una muy buena opción de cara a las carreras de larga distància. Por lo que se refiere a la alimentación, últimamente hemos cambiado de pienso y ahora consumimos Greenheart Super Premium Sport Line, un pienso de alta energía con ingredientes naturales suministrado por el musher Baltasar Gallardo www.greenheart-es. Hace poco que lo consumimos, por lo que seria muy atrevido por nuestra parte hacer ningún tipo de valoració, pero de momento , y con los indicios que vamos viendo día a día, el resultado es absolutamente satisfactorio. También hemos añadido a la dieta de nuestros perros el suplemento alimenticio Anima Strath de cara a complementar la dieta de nuestros atletas y aportar un plus de energia. Ya por último queríamos comentar el porqué de nuestras paradas asi de como las distribuimos. Teniamos previsto parar 8 horas y así lo hicimos. Las dos paradas largas, 3 y 2 horas, las hicimos al principio con dos intenciones: La primera era porque correr de noche y descansar de día era claramente mejor para nuestros perros. Y la segunda, porque sabemos que es muy importante en pruebas de larga distancia descansar bien al principio. Comer, dormir e hidratarse al principio es básico, creemos que no tiene sentido encadenar tramos al principio, ya que si apretamos a nuestro equipo al comienzo de la carrera llegamos a mitad de ella demasiado cansado para recuperar. Por lo tanto, descansar al principio y correr de noche fue muy buena táctica para terminar la carrera a buen ritmo y en buenas condiciones. Así pues, y una vez valorada nuestra Monegros creemos que fue una muy buena experiencia para nuestro equipo, y que hemos dado un paso a delante de cara al gran reto de la temporada, la Finnamrkslopet '15 Seguiremos tan adelante, como nuestros perros nos lleven Avant!
Las cifras aproximadas de nuestro GPS.
               tram
            kms
       temps 
 vel mitjana
         parada
1
24,36
01:33:00
      14,5       
         3h
2
25,6
      01:41:00
   14,9
         2h
3
23,9
01:36:00
14,9
         2h
4
23,6
01:37:00
14,7
         10 min
5
23,7
01:36:00
14,8
         1h
6
33,9
02:20:00
14


divendres, 5 de desembre de 2014

TOT PREPARAT...


O NO???
Això mai ho tens clar abans d'una cursa. Esperem que ens haguem deixat el mínim de coses imprescindibles.
Per a la Mushing Monegros que comença demà 6-12-2014 ens hem preparat el següent:
D'una banda els road books, és un dels temes pel qual ens fa més gràcia córrer aquesta cursa on el camí no està marcat i l'has d'anar seguint amb uns dibuixets que t'indiquen quilometratge i cruïlles.
El tema és que si t'equivoques amb un tir de 12 gossos és molt i molt difícil trobar solucions per a donar la volta i tornar al camí correcte.
Els road books els hem plastificat (per si hi ha fang) i els hem enquadernat de tal manera que ens sembla que és com ens serà més fàcil poder-los seguir.
Tampoc pot faltar el buff Kobalaq que ens acompanya en totes les nostres fites.  
D'alimentació portem pinso, carn de pollastre d'Alimentbarna, sardines i uns snacks energètics. Aquests són fets amb carn de vedella, els portem congelats i prèviament els hem preparat amb la fórmula Kobalaq!!! Calculem que en necessitem uns 96 segons els punts a on hem pensat de donar-ne. En cursa quasi no donarem pinso si les parades són curtes i ens basarem més amb les sardines i els snacks.
El vehicle serà un quad sense motor "tunejat" per a l'ocasió. Porta pes al davant i al darrere perquè sinó creiem que les nostres "bestiotes" se'l poden endur a la primera de canvi.
Tenim previst posar botins al principi de cada tram de la cursa (en total són 6 trams), és imprescindible per a cuidar els plantars dels nostres gossos de cara a no tenir problemes per al nostre objectiu final que és la Finnmarkslopet 2015. Com que correrem amb 12 gossos (si no hi ha cap baixa) hem preparat un total de 288 botins més algun de recanvi. Tots ells fets per nosaltres.
Agafem 2 frontals molt potents i un d'ells amb doble bateria que són els que utilitzem en la Finnmarkslopet i un petit de recanvi per si sorgís algun problema. Esperem poder fer forces trams de nit que així la temperatura ens respecta més.
Els arnesos també estan a punt junt amb els arnesos de Zero DC que els provarem en aquesta tirada llarga gràcies a www.surfingpets.es
I abans de marxar no ens podem oblidar dels super handlers que ens acompanyaran aquesta vegada: el Gil, l'Erola i el Raimon
Esperem no tenir problemes inesperats i poder disfrutar molt i molt.
Cap a Monegros!!!!

TODO PREPARADO...  O NO???
Esto nunca lo tienes claro antes de una carrera. Esperamos havernos olvidado lo mínimo imprescindible.
Para la Mushing Monegros que empieza mañana 6-12-2014 nos hemos preparado lo siguiente:
Por un lado los road book, es uno de los temas por los que nos gusta más correr esta carrera donde el camino no está marcado y lo has de seguir por unos dibujitos que te indican el quilometrage y los cruces. Lo que pasa es que si te equivocas con un tiro de 12 perros el tema se pone muy complicado para poder dar la vuelta y volver al camino correcto.
Los road books los hemos plastificado (por si hay barro) y los hemos encuadernado por tramos, de manera que nos parece que es como será más fácil poderlos seguir.
Tampoco puede faltar el buff Kobalaq que siempre nos acompaña.
De alimentación llevamos pienso, carne de pollo de Alimentbarna, sardinas y unos snacks energéticos. Éstos son elaborados con carne de ternera, los traemos congelados y préviamente los hemos preparado con la fórmula Kobalaq!!! Calculamos que necesitamos unos 96 según los sitios donde hemos pensado en darles. En carrera casi no daremos pienso si las paradas son cortas y nos basaremos más en las sardinas y los snacks.
El vehículo será un quad sin motor "tuneado" para la ocasión. Lleva peso delante y detrás porque sinó nuestras "béstias" se lo podrían llevar por delante.
Tenemos previsto poner botines al principio de cada tramos de la carrera (en total son 6 tramos), es imprescindible para cuidar los plantares de nuestros perros  y no tener problemas en nuestro objetivo final que es la Finnmarkslopet 2015. Como correremos con 12 perros (si no hay ninguna baja) hemos previsto un total de 288 botines más alguno de recambio. Todos hechos por nosotros.
Cogemos 2 frontales muy potentes y uno de ellos con doble bateria que son los que utilizamos en la Finnmarkslopet y uno pequeño de recambio por si surge algún problema. Esperamos poder hacer tramos de noche ya que así las temperaturas nos respetan más.
Los arneses también estan a punto junto con los arneses de Zero DC que probaremos en esta tirada larga gracias a www.surfingpets.es
Y antes de marcharnos no nos podem olvidar de los super handlers que nos acompañaran esta vez: Gil, Erola y Raimon.
Esperamos no tener problemas inesperados y poder disfrutar muchísimo.
Hacia Monegros!!!!




dimecres, 3 de desembre de 2014

Monegros Non-stop 155km



Doncs sí, aquest any tornem a la Monegros, en format non stop de 155km. Hi anem perquè  tenim molt bon record de les dues edicions que ja hem corregut, pel repte en si mateix, i com a preparació del nostre gran objectiu de la temporada.
Molts kms., descansos curts, i ambient de cursa, és el que convé al nostre equip de cara a la Finnmarkslopet'15.
Competirem amb la intenció de fer-ho tant bé com podrem, però tenint tota l'estona present l'estat físic dels gossos i les temperatures.
Tenim prevista una estratègia tan de minimitzar descansos com d'allargar-los tan com sigui possible en funció de les temperatures.
La intenció principal, però, és minimitzar els descansos per tal d'acostumar als gossos a la sempre difícil alteranança de córrer-menjar-descansar.
Tenim alguns gossos joves a l'equip que creiem que els hi pot anar molt bé.
Som absolutament conscients, que si no volem lesionar els gossos i posar-los en perill, hem d'anar amb molta cura. 155 km sobre terra i amb temperatures no molt baixes poden passar factura a l'equip.
Participarem en la categoria de quad/car amb 12 gossos com a màxim, això fa que haguem de descartar 2 gossos, sinó més, dels 14 que estem entrenant aquest any.
Ja hem fet la tria, descansaran la Narvick i l 'Amphu, les dues amb algun problema articular. Creiem que els hi vindrà bé una parada d'aproximadament un setmana de cara a afrontar, plenament en forma, la segona meitat de la temporada. Així mateix estem pendents de l'evolució d'alguna petiteta lesió , d'en Tomàs i en Tengbo per acabar de decidir si correm amb 10,11 o 12.
Hem preparat un quad sense motor,  que amb l'aigua extra, el material obligatori, snacks, i el múixer rondarà els 200 kg de pes, lleuger i prou segur alhora.
L'estratègia que seguirem a nivell de l'alimentació es basa principalment en snacks, sardines i hamburgueses de vedella, i aigua amb carn. Donarem pìnso en només una parada, ja que creiem que en parades curtes no tindrem prou temps per assimilar-lo. Igualment, en aquest apartat estarem absolutament pendents de la temperatura, ja que en funció d'aquesta els gossos acceptaran més o menys quantitat d'aliment.
Igualment aprofitarem per acabar de posar a prova els nous arnesos de Zero DC especialment dissenyats pel múshing de llarga distància que utilitzarem gràcies a l'ajuda de www.surfingpets.es
Sigui com sigui esperem gaudir d'una gran cursa, amb un gran recorregut en un entorn salvatge i una millor companyia,
See you on the trail!
www.mushingmonegros.com

Pues sí, este año volvemos a la Monegros, en formato non-stop de  155 kms. Vamos porque tenemos muy buen recuerdo de las dos ediciones en las que ya hemos corrido, por el reto en sí mismo, y como preparación de nuestro gran objetivo de la temporada.
Muchos kms., descansos cortos, y ambiente de carrera, es lo que conviene a nuestro equipo de cara a la Finnmarkslopet'15.
Competiremos con la intención de hacerlo tan bien como podamos, pero tendremos todo el rato presente el estado físico de nuestros perros y las temperaturas.
Tenemos prevista una estrategia de minimizar descansos o de alargarlos tanto como sea posible en función de las temperaturas.
La intención principal, pero, es reducir los descansos para acostumbrar a los perros a la siempre difícil tarea de alternar correr- comer-descansar.
Tenemos algunos perros jóvenes en el equipo que creemos que les puede ir muy bien.
Somos absolutamente conscientes, que si no queremos lesionar a los perros y ponerlos en peligro, tenemos que ir con cuidado. 155 km. sobre tierra y con temperaturas no muy bajas pueden pasar factura al equipo.
Participaremos en la categoria de quad/car con 12 perros como máximo, esto hace que tengamos que descartar 2 perros, sino más, de los 14 que estamos entrenando este año.
Ya hemos elegido, descansaran Narvick y Amphu, las dos con algún problema articular. Creemos que les irá bien una parada de aproximadamente una semana de cara a afrontar, en plena forma, la segunda mitad de la temporada. Así mismo estamos pendientes de la evolución de alguna pequeña lesión de  Tomás y Tengbo para terminar de decidir si corremos con 10,11 o 12.
Hemos preparado un quad sin motor, que con agua extra, material obligatorio, snacks y musher rondará los 200 kg. de peso, ligero y bastante seguro a la vez.
La estrategia que seguiremos a nivel de alimentación se basa principalmente en snacks, sardinas y hamburguesas de ternera, y agua con carne. Daremos pienso en sólo una parada, ya que creemos que en paradas cortas no tendremos bastante tiempo para asimilarlo. Igualmente, en este apartado estaremos absolutamente pendientes de la temperatura, ya que en función de esta los perros accceptaran más o menos cantidad de alimento.
Igualmente aprovecharemos para terminar de poner a prueba los nuevos arneses de DC zero especialmente diseñados para el Mushing de Larga distància que estamos testeando gracias a el compromiso de www.surfinpets.es
Sea como sea esperaremos disfrutar de una gran carrera, con un gran recorrido en un entorno salvaje y una mejor compañia.
See you on the trail!!!
www.mushingmonegros.com

dilluns, 11 d’agost de 2014

2014-15, Comencem de Nou

Ja fa dies que estem a l'estiu, i amb ell, la calor, els insectes, les flor i els dies llargs ens venen a visitar.

En el nostre cas, també vol dir començar a matinar, i molt, si volem trobar les millors condicions per entrenar els nostres gossos de cara a la temporada que ja hem començat.
Així doncs, animem a tots els que vulgueu descobrir el dia a dia d'un equip de múixing de llarga distància, que ens feu una vista. Podreu estar en contacte amb els grans atletes que ens han portat dos cops fins la línia d'arribada de la Finnmarkslopet, cursa de trineus de llarga distància que es disputa més enllà del cercle polar àrtic i fer una excursió amb ells pels boscos pirinencs del voltant del nostre kennel.

Ens dediquem a fer passejades amb famílies, parelles i gent interessada en el món del múixing.Amb ells estem una bona estona amb els gossos, els hidratem i preparem l'equip per tal de sortir a fer una volta. Aquest any, a més, estrenem carro dissenyat especialment per nosaltres i construït per l'Àlvaro Lopez Cobo, amb la intenció de fer les excursions més còmodes i segures pels nostres clients.
Podeu consultar totes les nostres activitats a www.muixingalacarta.com
Fotografíes cedides per en Joan Ferrer, de Monmúixing








Hace días que llegó el verano, y con él, el calor, los insectos y los días largos. En nuestro caso también los madrugones, si queremos las mejores condiciones de cara a la temporada que ya empezó.
Así pues, animamos a todos los que queráis descubrir el día a día de un equipo de perros de múixing de larga distancia, a que nos hagáis una visita. Podréis estar en contacto con los grandes atletas que nos han llevado ya dos veces hasta la linea de llegada de la Finnmarkslopet, carrera de trineos de larga distancia que se disputa  mas allá del circulo Polar Ártico y realizar una excursión con ellos por los bosques que rodean nuestro kennel.
Nos dedicamos a realizar excursiones con familias, parejas y gente interesada en el mundo del múxing.
Con todos ellos estamos un buen rato con nuestros perros , les damos de beber y preparamos el equipo para realizar una excursión.
Este año,  estrenamos carro, diseñado especialmente por nosotros y construido por Alvaro Lopez Cobo, con la intención de ganar en seguridad y  el confort de nuestros clientes.
Podéis consultar todas nuestras actividades en www.muxingalacarta.com
Fotos cedidas por Joan Ferrer, de Monmúixing





dimarts, 27 de maig de 2014

KOBALAQ: UN EQUIP!!!

El cap de setmana passat vam fer el dinar Kobalaq, tradició de cada any. Sempre tornant de Noruega es decideix una data que vagi bé a la majoria per a celebrar les victòries de la temporada. Aquest any ha estat un xic diferent, per primera vegada cap dels 3 tirs que van pujar a Noruega a competir van aconseguir acabar la cursa. Tot i així es va decidir que el dinar el fèiem igualment.

Nosaltres som els més nous en l'equip Kobalaq, ja fa uns anys, quan vam voler endinsar-nos en el Muixing de Llarga distància, vam contactar amb el Miquel-Angel Martínez per assessorar-nos, així mica en mica vam anar-nos acostant fins que un dia l'Helena ens va dir la frase: "hem pensat que potser podrieu ser del equip Kobalaq" no ens ho podiem creure, allò era un super-orgull per nosaltres, un dels equips més importants en la llarga distància de tot l'estat i un dels millors d'Europa.

Kobalaq no és cap nom comercial, és simplement això KOBALAQ UN EQUIP DE GOSSOS DE TRINEU.
En ell estan englobats 5 múixers de llarga distància: Miquel-Angel Martínez, Jorge Andrés, Jumi Ripollés, José Arias i Marçal Rocias. I per a què serveix Kobalaq? Per a compartir experiències, per a compartir recursos, per a compartir feina, per a compartir gossos, per compartir estades, per a compartir dinars, per compartir victòries i aquest any també frustracions, somnis i esforç.

Però a part dels múixers que sempre són la part visible dels equips, el que volíem és fer menció de tota la feina feta pels Kobalaqs amagats.
D'una banda l'Helena, l'Ana i la Laura, les dones dels múixers que han competit aquesta vegada, que durant tot un any ajuden amb totes les feines de preparacíó del material i d'entrenaments de llargues hores, Moltes Hores !!!!! que no és fàcil i menys contant que l'Ana i la Laura ténen nens petits.

A part en l'equip, hi ha Jose Àrias i la Nuria (que porten dins del múixing moltíssims anys fins i tot organitzant les primeres Monegros), el Jose a part d'haver fet una Femundlopet i una Finnmarkslopet amb gossos joves del Miquei ha fet durant molts anys de handler indiscutible del Miquei. Aquest any per temes laborals no podia anar a Noruega i ha estat fent de handler des de casa. Molt bona feina. A part ha ajudat amb molts temes logístics de material, sobretot de frontals i amb l'esponsorització de tots els snacks per part d'Alimentbarna.


El Jumi i la Mercé, a part de deixar el Noddy per a que entrenés i corrés la cursa amb el Marçal, fan una feina de suport anímic bàsic a tot l'equip. I están durant tota la cursa darrera l'ordinador, ja sigui contestant els missatges del gps a la Laura o ja sigui actualitzant i traduïnt al castellà la web dels kobalaqs.

La Marta Subirats una fisioterapeuta d'animals que ja fa uns anys es va interessar pel nostre equip i que està molt involucrada en qualsevol petit problema o lesió dels nostres gossos. Aquest any va venir a Noruega a veure la part final de la cursa.

El Jordi Coma i la Cèlia, familia de Montesquiu que ja fa anys que està molt lligada als Kobalaqs, aquest any fent suport moral i en varies ocasions fent de handler del Jumi o del Marçal.

Tots ells que mai són anomenats uns dies abans de la cursa i durant la cursa van estar fent una feina impecable. Per mencionar alguna anécdota:
El cap de setmana abans de que el Marçal marxés cap a Noruega, van pujar a la Molina l'Helena, i Jumi's family per a portar 300 kg de sardines i 200 snacks fets especialment per Alimentbarna. Van estar fent reunions amb el Marçal amb llibreta en mà anotant tots els punts imprescindibles a tenir en compte en la cursa. I el moment més important, quan el Marçal va dir que no tenia Jerven (funda vivac per la tempesta) i que s'enduria una tenda de campanya el Jumi li va dir que ni pensar-ho, en aquell mateix moment va trucar al Javier Marina per demanar-li si ens deixava la seva. St. Jumi sort que li vam fer cas, ell ja sabia de què parlava perquè el va fer servir en una Femudlopet fa anys.

I després, durant la cursa, tots els Kobalaqs de casa estaven conectats a l'ordinador pràcticament totes les hores del dia, cal destacar la primera nit de la cursa que el Marçal va haver-se d'aturar durant 8 hores en una tempesta que l'Helena i el Jose van estar tota la nit sense


dormir pendents de l'ordinador, mirant les pàgines de la meteo i esperant fins a les 4 de la matinada que vam veure moure's el gps i tots vam respirar alleujats.

I aquest any hi ha hagut tres incorporacions, tres handlers nous que han viscut per primera vegada la experiència de la cursa de llarga distància més llarga d'Europa.
El Mario, estudiant de Saragossa, handler del Jorge Andrés juntament amb l'Ana, molt i molt eficient.
L'Albert que ja vam parlar d'ell, que juntament amb l'Erola feien de handlers del Marçal.
I en Ramon Armengol, un dels millors skijorers del nostre país (que tot i haver entrenat menys del desitjat aquest any ha fet tercer en el Campionat d'Espanya). Que va acceptar el super repte de fer ell sol de handler del Miquei, i que va treure una nota molt alta. Cal dir que en una cursa d'aquestes característiques amb molt poques hores de son i molts km. de conducció difícil, fer sol de handler és una feina molt i molt complicada.

I per últim fer una menció especial a un handler virtural incondicional que és el Sacris que, els anys que no ha pogut pujar a competir a Noruega fa de handler de sofà donant-nos molts i molts ànims.

El fin de semana pasado hicimos la comida Kobalaq, tradición anual. Siempre al volver de Noruega se decide una fecha que vaya bien a la mayoria para celebrar las victórias de la temporada. Este año ha estado un poco diferente, por primera vez ninguno de los 3 tiros que fueron a Noruega a competir consiguieron terminar la carrera. Aún así se decidió hacer igualmente la comida.

Nosotros somos los más nuevos en el equipo Kobalaq, ya hace unos años, cuando quisimos conocer el Muixing de Larga Distancia, contactamos con Miquel-Angel Martinez para asesorarnos , así poco a poco nos fuimos acercando hasta que un día Helena nos dijo la frase: "hemos pensado que a lo mejor os gustaria ser del equipo Kobalaq", no nos lo podíamos creer, eso era un super-orgullo para nosotros, uno de los equipos más importantes en la larga distancia de todo el estado y uno de los mejores de Europa.

Kobalaq no es un nombre comercial, es simplemente esto: Kobalaq un equipo de perros de trineo. En él están 5 mushers de larga distancia: Miquel-Angel Martínez, Jorge Andrés, Jumi Ripollés, José Arias y Marçal Rocias. Y para què sirve Kobalaq? Para compartir experiencias, para compartir recursos, para compartir trabajo, para compartir perros, para compartir fines de semana, para compartir comidas, para compartir risas, para compartir victorias y este año también para compartir ánimos.

Pero a parte de los mushers que son siempre la parte visible de los equipos, lo que queremos mencionar es todo el trabajo de los Kobalaqs escondidos, los que están detrás de los bastidores.
Por un lado Helena, Ana y Laura, las mujeres de los mushers que han competido, que durante todo un año ayudan con el trabajo de preparación del material y con los entrenamientos de largas horas que no es fácil y menos para Ana y Laura que tienen niños pequeños.

A parte en el equipo está Jose Arias y Nuria (que estan en el mundo del mushing desde hace muchísimos años incluso organizando las primeras Monegros), Jose a parte de haber corrido una Femudlopet y una Finnmarkslopet con perros jóvenes de Miquei ha hecho durante muchos años de handler indiscutible de Miquei. Este año por temas laborales no podía hacer de handler en Noruega y ha estado haciendo de handler des de casa. Muy buen trabajo. A parte de su ayuda en muchos temas logísticos de material, sobretodo de frontales y con la esponsorización de todos los snacks por parte de Alimentbarna.

Jumi  y Mercé a parte de dejar a Noddy para que entrenase y corriera la carrera con Marçal, hacen un trabajo de soporte anímico básico a todo el equipo. Y se pasan toda la carrera detrás del ordenador, ya sea contestando mensajes del gps a Laura o actualizando y traduciendo al castellano la web de Kobalaq.

Marta Subirats, una fisioterapeuta de animales, que ya hace unos años se interesó por nuestro equipo y que está muy y muy involucrada en cualquier pequeño problema o lesión de nuestros perros. Este año vino a Noruega a ver la parte final de la carrera.

Jordi Coma y Célia, familia de Montesquiu que hace años que está muy cercana a los Kobalaqs, este año haciendo soporte moral y en varias ocasiones haciendo de handler de Jumi o Marçal.


Todos ellos que nunca son nombrados, unos días antes de carrera y durante la carrera están haciento un trabajo impecable. Para mencionar alguna anécdota:
El fin de semana anterior a que Marçal se fuera para Noruega, subieron a la Molina, Helena y Jumi's Family para llevar 300 kg. de sardinas y 200 snacks hechos especialmente para Alimentbarna. Estuvieron haciendo reuniones con Marçal con la libreta en mano anotando todos los puntos imprescindibles a tener en cuenta en carreraY el momento más importante, cuando Marçal dijo que no tenia Jerven (funda de vivac para las tormentas) y que se llevaria una tienda de campaña, Y Jumi dijo que ni pensarlo, en ese mismo momento llamó a Javier Marina para pedirle si nos dejaba la suya. St. Jumi suerte que le hicimos caso, él ya sabia de què hablaba porque la utilizó en una Femundlopet hace años.
Y después, durante la carrera, todos los Kobalaqs de casa estaban conectados a el ordenador prácticamente todas las horas del día. Cabe destacar la primera noche de la carrera que Marçal tubo que estar 8 h.parado en una tormenta que Helena y Jose estubieron toda la noche pendientes del ordenador, mirando las páginas web de la meteo y esperando hasta las 4 de la madrugada que empezó a moverse el gps y todos respiramos tranquilos.

Este año han habido 3 incorporaciones, tres handlers nuevos que han vivido por primera vez la experiencia de la carrera de larga distancia más larga de Europa.
Mario, estudiante de Zaragoza, handler de Jorge Andrés juntamente con Ana, muy y muy eficiente.
Albert que ya hablamos de él, que con Erola hacian de handlers de Marçal.
Y Ramon Armengol, uno de los mejores skijorers de nuestro país (que aún y haber entrenado poco este año ha sido tercero en el Campeonato de España). Que aceptó el super reto de hacer él solo de handler de Miquei, y sacó nota alta. Cabe decir que en una carrera de éstas características con muy pocas horas de dormir y muchos km. de conducción difícil, hacer solo de handler es un trabajo muy complicado.

Y por último hacer una mención especial a un handler virtual incondicional que es Sacris, que los años que el no ha subido a competir a Noruega hace de handler de sofá dando muchos y muchos ánimos.

dissabte, 22 de març de 2014

Gràcies!

Gràcies, als que ens heu ajudat ha arribar fins a la línia de sortida.
En aquest tipus de cursa, diuen, i potser es veritat,  estar a la línia de sortida ja és un èxit en sí mateix, nosaltres aspiràvem a una mica més, però no va poder ser...
Per poder arribar el dia 8 de Març a Alta, amb tot l'equip apunt i en condicions, vam haver de treballar fort, entrenar moltes i moltes hores, dormir poc i gastar molt. 
Això no hauria estat possible sense l'ajuda de tots els que ens envolten, la seva empenta i els seus ànims. I durant el poc que va durar la nostra aventura, vam sentir properes les mostres d'afecte i suport de tots els amics i coneguts, via telèfon, blog i xarxes socials,  malgrat tot , no va poder ser...
No volem anomenar ningú en concret per por de deixar-nos algú, però no podem passar per alt a dos ajudes importants l'equip Kobalaq i l' Albert Martí.
A l'equip Kobalaq, li dedicarem una entrada d'aquí uns dies.
L'Albert, l'Albert Martí, Albert del Niu, l'home boig... li podeu dir com volgueu, però no el confondreu. 
Segurament ell, no llegirà mai aquest escrit, deu estar corrent per la muntanya, pedalant sobre la bici o lliscant sobre els esquís, hores i hores, ell també, perseguint no sabem que...
Que dir de la seva ajuda, res a dir.
 Abans de que nosaltres pensèssim res, ell ja ho havia fet, virtuós sobre el trineu i exquisit amb els gossos, l'amic que tots volem, i que per sort alguns tenim.
Només dues anècdotes:
El dia de la sortida,... tensió a l'ambient, ...cara de duresa i seriositat entre els múixers, ... ell , per variar,  fent bestièses per allà, sense deixar, però, de fer el que tocava, algú se'l va mirar amb cara d'incredulitat, cara  fins i tot, d'un pel de superioritat,... i ell em va dir: "que és incompatible el múixing amb riure i passar-ho be?" genial, senzillament genial.
I la segona , quan vam  plegar a Levajock, de nit i cansats, quan alguna llàgrima em corria cara avall, dissimulada pel buff, la jaqueta i la pinta de tio dur, ell estava allà, i amb un cop a l'esquena i alguna broma que ja no recordo ens va ajudar a  aixecar el cap, seguir endavant, a seguir somiant.

 També volem donar les gràcies als  "supers-amics" més mediàtics que tenim, que heu fet difusó del nostre repte: Emma, Araceli, David, Kilian, gràcies per ajudar-nos a somiar!
    Sapigueu tots els que us hem anomenat i als que no, als que ens vau ajudar a apretar en algún moment, als que ens vau suplir en les nostres feines, a tots i tots,... que us duiem al trineu, en un racó especial per portar -hi allò que per nosaltres era imprescindible! durant la cursa, i la tempesta extrema, estàveu amb nosaltres, no estàvem sols!



Gracias a los que nos habeis ayudado hasta la línea de salida.
Es este tipo de carrera, dicen i seguramente es verdad, que estar en la linea de salida ya és un éxito, nosotros aspirábamos a un poco más, pero no pudo ser...
Para poder llegar el dia 8 de Marzo a Alta, con todo el equipo a punto y en condiciones, tubimos que trabajar fuerte, entrenar muchas y muchas horas, dormir poco y gastar mucho. Esto no habría sido posible sin la ayuda de todos los de nuestro lado, su empuje y su ánimo. Y durante el poco que duró nuestra aventura, sentimos cercanas las muestras de afecto y soporte de todos los amigos y conocidos, via teléfono, blog y redes sociales, aunque al final no pudiera ser...
No queremos nombrar a nadie en concreto por miedo a dejarnos a alguien, pero no podemos olvidarnos de dos ayudas importantes; el equipo Kobalaq y Albert Martí.
Al equipo Kobalaq, le dedicaremos una entrada en unos días. 
A Albert, Albert Martí, Albert del Niu, l'home boig... le podeis llamar como querais, no lo confundireis, seguramente él no leerá nunca este escrito, debe estar corriendo por la montaña, pedaleando sobre la bici o esquiando, horas y horas, él también persiguiendo nosequé...
Que decir de su ayuda, antes que nosotros pensasemos lo que se tenia que hacer él ya lo había hecho, virtuoso en el trineo y exquisito con los perros, el amigo que todos queremos, y que por suerte algunos tenemos.
Dos anécdotas:
El día de la salida, tensión en el ambiente, cara de dureza y seriosidad entre los mushers, y él, para variar, haciendo tonterias por allí, sin dejar , pero de hacer lo que tocaba. Alguien se lo miró con cara de incredulidad, cara incluso de un poco de superioridad... y me dijo: "que es incompatible el mushing con reir?" genial, sencillamente genial.
Y la segunda cuando terminamos en Levajok, de noche y cansados, cuando alguna lágrima me corría por la cara, disimulada por el buff, la chaqueta y la pinta de tio duro, él estaba allí, y con un golpe en la espalda y alguna broma que ya no recuerdo nos ayudó a seguir adelante, a seguir soñando.

Gracias a los amigos mediáticos que tenemos, que habeis hecho difusión de nuestro reto: Emma, Araceli, David, Kilian, gracias por ayudarnos a soñar!!
Teneis que saber todos a los que os hemos nombrado y a los que no, a los que nos ayudasteis a apretar en algun momento,a los que nos suplisteis en el trabajo, a todos y todos, que os llevábamos en el trineo, en un rincón especial para llevar las cosas no obligatorias, pero para nosotros imprescindibles!! durante la carrera y la tormenta extrema, estábais con nosotros, no estábamos solos!!

dimarts, 11 de març de 2014

EL SOMNI DE DOS ANYS, QUE SOLS VA DURAR DOS DIES.

Es així, després de dos anys de preparació, sacrifici col.lectiu i esforç brutal, el somni, s'ha esfumat.
S'ens ha escapat de les mans, però el més frustrant és que no hem pogut qüasi gaudir-lo, no hem tingut temps de lluitar per fer-lo realitat, ha marxat sense donar-nos temps a despertar-nos, tot plegat, extremadament frustrant.
Haviem pensat en moltes causes per les quals podia ser que no acabèssim la cursa, falta d'entrenament, lesions, falta de motivació, cansament extrem del múixer,... però mai s'ens havia passat pel cap que els nostres gossos, sempre forts i alegres, poguessin enmaleltir, i així ha estat, un inesperat virus ha deixat fora de combat als nostres herois, sense capacitat de recuperació, buits i fatigats.
Un virus, alimentat, per la llarga i extrema nit que vam passar clavats enmig de la tempesta en la inmensitat de Finnmark, allà sí que vam lluitar. Lluitar per avançar ,i fins i tot per no defallir. Després d'allò vam pensar que no seríem capaços de seguir. Però en arribar al check point de Skoganvarre i veure que altres també havien passat la nit clavats, i que en Roger Dhal, mister Finnmarkslopet, arribava després nostre amb la cara desencaixada i deia que havia viscut la pitjor tempesta a la Finnmark, vaig entendre la dimensió del que havíem viscut.
Quan amb l'Albert, a Levajok,  retiràvem els gossos del check point cap al remoc, en Tomàs bordava desesperat, ell també sabia que el somni s'esfumava. Un gos nascut per còrrer, extremadament treballador, veia que ell i l'equip havien de plegar, ell també frustrat, entrava al remolc amb el cap cot.
No sé què dir, no sé què pensar, no sé què fer,.. però és com quan en una expedició a una gran muntanya arribes i el temps no et deixa ni fer un intent, ni sentir la neu a la cara i l'alçada als pulmons, no sé si ens mereixíem tanta mala sort.
Marxarem cap a casa, amb sensacions contradictòries, sabent que hem fet el que tocava, però amb la merda de sensació de no haver pogut lluitar i apretar, nosaltres i tot l'equip, però sabent que segurament hem fet un pas endavant, no sé cap a on , però un pas endavant.
Ara ens queda seguir d'aprop l'equip d'en Miquei camí de la seva desena Finnmark, del seu desé somni, encara li queda lluitar, encara li queda somniar, Miquei! Avant! sentiràs el nostre alè totes les nits que et queden!

Es así, después de dos años de preparación, sacrificio colectivo y esfuerzo brutal, el sueño se ha esfumado. Se nos ha ido de las manos, pero lo más frustrante es que no hemos podido casi disfrutarlo, no hemos tenido tiempo de luchar para hacerlo realidad, se ha ido sin darnos tiempo a despertarnos, todo extremadamente frustrante.
Havíamos pensado en muchas causas por las cuales podía ser que no terminasemos la carrera, falta de entrenamiento, lesiones, falta de motivación, cansancio extremo del musher.... pero nunca se habíamos pensado en que nuestros perros, siempre fuertes y alegres,pudieran ponerse enfermos, y así ha estado, un inesperado virus ha dejado fuera de combate a nuestros héroes, sin capacidad de recuperación, vacios y fatigados. Un virus alimentado por la larga y extrema noche que pasamos clavados en medio de la tormenta en la inmensidad de Finnmark, allí si que luchamos. Luchamos para avanzar y no decaer. Després de eso pensamos que no seríamos capaces de seguir. Pero en llegar en el check point de Skoganvarre i ver que otros también havían pasado la noche clavados y que Roger Dhal, mister Finnmarkslopet, llegaba después nuestro con la cara desencajada y decía haber vivido la peor tormenta en Finnmark, entendimos la dimensión de lo que habíamos vivido.
Cuando con Albert, en Levajok, retirábamos los perros del check point hacia el remolque, Tomás ladraba desesperado, él también sabía que el sueño desaparecía. Un perro nacido para correr, extremadamente trabajador, veía que és i el equipo tenían que dejarlo, él también frustrado, entrava en el remolque con la cabeza baja.
No sé qué decir, no sé qué pensar, no sé qué hacer... pero es como cuando en una expedición a una gran montaña llegas y el tiempo no te deja ni hacer un intento, ni sentir la nieve a la cara y la altura a los pulmones, no sé si nos merecíamos tan mala suerte.
Nos iremos hacia casa, con sensaciones contradictorias, sabiendo que hemos hecho lo que tocaba, pero con la mierda de sensación de no haber podido luchar y apretar, nosotros y todo el equipo, pero sabiendo que seguramente hemos hecho un paso adelante, no sé hacia donde, pero un paso adelante.
Ahora nos queda seguir de cerca al equipo de Miquei que siguen el camino hacia su décima Finnmark, su décimo sueño, todavía le queda luchar, todavía le queda soñar, Miquei! Avant! sentirás nuestro ánimo todas las noches que te quedan!

diumenge, 9 de març de 2014

DE SKOGANVARRE A LEVAJOK 85 Km.

Després de la primera etapa hem millorat tot plegat, tampoc era gaire difícil millorar-ho.
Teniem un descans obligatori de 3:16 h. però hem decidit pendre-ho amb calma perque la nit havia estat mogudeta. Al final amb 4:13 de descans hem sortit a les 9:42 juntament amb dos equips. Erem dels últims ja que la tormenta ens va enganxar a 13 equips, tots menys un que va demanar ajuda i directament queda desqualificat, vam trigar 5 h. més que els altres equips perque són les que vam haver-nos d'aturar.
A tot això hem d'afegir que per casualitat un home ens va avisar que teníem la llança del remolc trencada, en aquell moment que patíem pel Marçal això va passar en un segon terme però aquest matí s'havia d'arreglar perque no podíem arribar al següent check point així. Després d'uns quants trapis de la gent del camping hem anat com hem pogut fins a Karasjok pensant que hauriem de deixar el remolc fins trobar algu que ens ho arreglés (però avui era diumenge) i una mica de sort que ja ens tocava hem trobat el enganxe en una benzinera, no ens ho podíem ni creure, això sí 645 noks però remolc arreglat en un moment.


Etapa bona, hem estat 7:37 h. per fer 85 km. a les 17:21 hem arribat a Levajok. Els gossos molt bé, els veterinaris ja no ens han mirat tant minuciosament, en aquest punt no han menjat tant bé com ahir. A la única que traiem del equip però per decisió del múixer és a la Negu. Ja ho veiem en els entrenaments que a ella això ja se li feia molt llarg. Amb 3 FL-500 a les esquenes i 200 km d'aquesta la deixem descansar i que no vagi agobiada.
Estem descansant a Levajok, el Marçal ha atés els gossos durant 1h.20 min. després ha dinat-berenat-sopat un trinxat de cerdanya i formatget amb un iogurt i s'ha posat a dormir. El despertarem a les 22:00 haurà dormit unes 3 hores i calculem 1h. i mitja més abans de que surti entre prepararse ell i els gossos.
Si es pot cap a les 23:30 sortirà direcció Tana, tram de 117 km. per tant, estarà unes 11 hores si no té problemes, tota la nit dalt del trineu. Ja cal que les bateries del frontal estiguin ben carregades.
Quan ha arribat d'aquesta etapa ha preguntat"quants km. porto??" i jo li he dit que uns 200 i ha dit "més val que m'ho miri etapa per etapa i ja veurem què passa"

Después de la primera etapa lo hemos mejorado todo, tampoco era muy difícil. 

Teníamos un descanso obligatorio de 3:16 h. pero hemos decidido tomarlo con calma porque la noche había estado movidita. Al final con 4:13 de descanso hemos salido a las 9:42 junto con dos equipos. Éramos de los últimos, ya que la tormenta nos pilló a 13 equipos, todos menos uno que pidió ayuda y directamente queda descalificado, tardamos 5 h. más que los otros equipos porque son las que nos tubimos que parar.
A todo esto hemos de añadir que por casualidad un hombre nos avisó que teníamos la lanza del remolque rota, en ese momento estábamos sufriendo por Marçal i esto pasó en un segundo término pero esta mañana se había de arreglar porque no podíamos llegar al siguiente check point así. Después de unos cuantos trapis de la gente del camping hemos ido como hemos podido hasta Karasjok pensando que tendríamos que dejar el remolque hasta encontrar alguien que nos lo arreglara (pero hoy era domingo)  y con un poco de suerte que ya nos tocaba hemos encontrado el enganche en una gasolinera, no nos lo podíamos creer, eso sí 645 noks pero remolque arreglado en un momento.
La etapa ha sido buena, hemos estado 7:37 h. para hacer 85 km. a las 17:21 hemos llegado a Levajok. Los perros muy bien, los veterinarios ya no nos han mirado tan minuciosamente, en este punto no han comido tan bien como ayer. A la única que sacamos del equipo pero por decisión del musher és Negu. Ya lo veíamos en los entrenos que a ella esto se le hacía muy largo. Con 3 FL en las espaldas y 200 km de esta la dejamos descansar y que no vaya agobiada.
Estamos descansando en Levajok, Marçal ha atendido perros durante 1h. 20 min después ha comido-merendado-cenado a las 22:00 habrá dormido 3 h. y calculamos 1h y media más antes de que salga entre prepararse él y los perros.
Si puede sobre las 23:30 saldrá dirección Tana, tramo de 117 km, por lo tanto, estarà unas 11 h. si no tiene problemas, toda la noche en el trineo. Hace falta que las baterias del frontal est en cargadas.
Cuando ha llegado Marçal de esta etapa me ha preguntadao:"quasntos km. llevo?" y yo le he dicho que unos 200 y ha dicho "más vale que lo miren etapa por etapa y ya veremos que pasa"

PRIMER TRAM / PRIMER TRAMO

El dissabte 8 de març puntuals han sortit els equips Kobalaq. Començava la categoria de 500 km i Jorge Andrés ha sortit a les 11:33 i en la de 1000 km, Miquel-Angel Martínez ha sortit a les 12:24 i el Marçal a les 12:59.
La sortida és tant estressant com divertida, no tens temps quasi de ni pensar-hi que ja ets fora.
En la sortida els de la FL-1000 km porten a un passatger en el trineu fins uns 16 km. que és a on hi ha el restart.
Pel nostre equip ha estat horrorós. Els gossos no portàven els botins posats perque la neu és molt humida i teniem menys d'una hora per posar 56 botins, passar el control del material del trineu i a tot això s'ens ha complicat perque la Negu portava un petit tall a la pota que hem anat a buscar per curar-li i les veterinaries ens han estat fent moltes preguntes perque deien que algun gos estossegava.
A les 14:59, al final hem aconseguit sortir puntuals, Marçal i gossos es dirigien cap a Joatka a on hi ha el primer check point però que no poden arribar les assistències.
Tots han passat força bé per Joatka. El Jorge amb 4:04, el Miquei amb 4:06 (tenint en compte que havia parat 1 h. en el restart) i el Marçal amb 4:18.
Els handlers mentres anàvem camí de Skoganvarre a on la tormenta ja començava a ensenyar les seves dents.
Tots els equips anàven força lents perque a la muntanya feia molt vent. El Miquei ha arribat a les 21:28 i el Marçal havia d'estar entre 45 min i una hora més. Però just quan estàvem en la furgo que el Miquei sopava sona el teléfon i era el Marçal amb veu apurada." M'he sortit de la traça i els gossos no volen tornar-hi, fa molt vent i no puc seguir. Em poso dins el Jerven i demà quan sigui de dia continuaré". Això quan eren les 23:00. Busquem ordinador i efectivament estàva un km més al sud de la traça. Però anem observant que no és l'únic. Tots els múixers que a aquella hora estàven dalt la muntanya es paren, no poden seguir.
A les 4 de la matinada (després de 5 h. refugiat dins un sac moll i en un jerven) el vent s'atura de cop, i el GPS indica que tots els múixer es tornen a posar en marxa. Una dotzena de múixers arriben en un interval curt de temps entre les 5 i les 6 de la matinada.
Ja en la caravana descansant una mica i esperant que els veterinaris ens deixin continuar amb tots els gossos perque nosaltres els veiem bé.
Ha estat una experiència molt dura comenta el Marçal, he pasat por i he intentat no adormir-me.



El sábado 8 de marzo puntuales han salido los equipos Kobalaq. Empezaba la categoria de 500 km. y Jorge Andrés ha salido a las 11:33 y en la de 1000 km. Miquel-Angel Martínez ha salido a las 12:24 y el Marçal a las 12:59.
La salida es tan estresante como divertida, no tienes tiempo casi ni de pensar que ya estás fuera. En la salida los de la FL-1000 km llevan a un pasagero en el trineo hasta unos 16 km. que es donde está el restart.
Para nuestro equipo ha estado horroroso. Los perros no llevaban botines puestos porque la nieve era muy húmeda y teniamos menos de una hora para poner 56 botines, pasar el control de material del trineo y a todo esto se nos ha complicado porque la Negu llevaba un pequeño corte en la pata que hemos ido a buscar para curarle y las veterinarias han estado haciendo muchas preguntas ya que decían que algún perro tosía.
A las 14:59, al final hemos conseguido salir puntuales, Marçal y perros se dirijían hacia Joatka donde está el primer checkpoint pero no pueden llegar las asisténcias.
Todos han pasado muy bien por Joatka. Jorge con 4:04, Miquei con 4:06 (teniendo en cuenta que habia parado 1h. en el restart) y Marçal con 4:18.
Los handlers mientras iban de camino de Skoganvarre donde la tormenta ya empezaba a enseñar los dientes.
Todos los equipos iban bastante lentos porque en la montaña había un vendaval. Miquei ha llegado a las 21:28 y Marçal había de estar entre 45 min i 1 h. más. Pero justo cuando estábamos en la furgo que Miquei cenaba suena el teléfono y era Marçal con una voz apurada: "He salido del trazado y los perros no quieren volver, hace mucho viento y no puedo seguir. Me pongo dentro del Jerven y mañana  cuando sea de día continuaré" Esto eran las 23:00. Buscamos el ordenador y efectivamente estaban a 1 km más al sud del trazado. Pero vamos observando que no es el único. Todos los múixers que a esa hora estàvan arriba de la montaña se paran, no pueden seguir.
A las 4 de la madrugada (después de 5 h. refugiado en un saco mojado y en un jerven) el viento para de golpe y el GPS indica que los mushers se vuelven a poner en marcha. Una docena de mushers llegan en un intervalo corto de tiempo entre las 5 y las 6 de la madrugada. Ya en la caravana descansan un poco y esperando que los veterinarios nos dejen continuar con todos los perros porque nosotros los vemos bién.
Ha estado una experiencia muy dura comenta Marçal. He pasado miedo y he intentado no dormir en esas 4 horas.