divendres, 28 de febrer del 2014

Primers entrenaments a Finnmark !!!!

Ja som a Finnmark. Territori dur, aspre, gran, i poc acollidor, ... territori on ens sentim petits, nosaltres i gossos, ... venim del sud, molt al sud,... però hi arribem amb trempera, amb ganes de seguir endavant i arribar tan lluny com imaginem, ... Hi ha un video de la cursa promocional que un múixer Norueg, en Lars Monsen, diu alguna cosa així " to race in Finnmarkslopet you have to work like a team, and the dogs are the heros", la seva frase ja fa temps que la tinc grabada al cap, així ho intentem, treballem com un equip, tots som claus , i tots som prescindibles, però tots junts som imparables.
Hem fet dos entrenaments a Finnmark, un de 50 i un de 82 km, el temps de moment es benèvol i les temperatures suaus, els gossos s'estan posant a lloc. En Fargal, comença a ser  el que era i a reafirmar la seva posició, la Narvik no es queda enrera, la Negu aguanta com el que és , una campiona, i la resta de l'equip  no para d'apretar.
I tenim el millor handler/amic imaginable, l'Albert. 
Ens queden tres entrenaments abans de la cursa i uns dies de repòs pels gossos. La línia de sortida cada dia està més a prop, i l'equip cada dia n'es més conscient, per això ara ja no podem afluixar.
Seguim endavant, seguim somniant!!!!



Ya estamos en Finnmark. Territorio duro, áspero, grande y poco acojedor,... territorio donde nos sentimos pequeños, nosotros y los perros,... venimos del sud,  muy al sud,... pero llegamos con ánimo, con ganas de seguir adelante y llegar tan lejos como imaginamos,...Hay un video de la carrera promocional que un musher noruego, Lars Monsen, dice alguna cosa así "to race in Finnmarkslopet you have to work like a team, and the dogs are the heros", su frase ya hace tiempo que la tengo gravada en la cabeza, así lo intentamos, trabajamos como un equipo, todos somos claves y todos somos prescindibles, pero todos juntos somos imparables.
Hemos hecho dos entrenamientos en Finnmark, uno de 50 y uno de 82 km., el tiempo de momento es benévolo y las temperaturas suaves, los perros se estan poniendo a tono. Fargal empieza a ser el que era y a reafirmar su posición, Narvik no se queda atràs, Negu aguanta como lo que és, una campeona y el resto del equipo no para de apretar.
Y tenemos al mejor handler/amigo imaginable, Albert.
Nos quedan tres entrenamientos antes de la carrera y unos días de reposo para los perros. La línia de salida cada día está más cerca, y el equipo cada día es más consciente, por eso no podemos aflojar.
Seguimos adelante, seguimos soñando!!!





dimarts, 25 de febrer del 2014

HEROIS VI (TORB, LLAMP, NORA, YETI, FOSCA, KEVIN)



Per últim volem presentar-vos als del "banquillo" tant o més importants que els que còrren.
El primer i el gran capità és el Torb, aquest any passat hem celebrat els seus 10 anys, va ser el nostre primer gos i el culpable de tot plegat. Barreja de malamute i huskie quan era jove va fer els seus pinitos ens diferents campionats de Catalunya i Espanya i fora del territori va còrrer l'Alpen Trail.
El Llamp, un huskie que no ho sembla perquè no s'ha escapat mai i és el més obedient dels 20 gossos que tenim, amb un semblant a llop increible, mai ha destacat per les seves capacitats dins la competició però és el més fidel de tots.
La Nora és la més velleta que tenim provinent del kennel d'en Sergi Puig de jove ens va ajudar a acabar l'Alpen Trail, tota blanca és molt i molt maca al igual que força poruga.
La Yeti i la Fosca són les úniques que tenim amb pèl curt, d'estil caçador, gosses molt bones però que no han pogut venir mai a Noruega degut a la seva morfologia. La Yeti segueix donant guerra i fa dos anys amb en Sergi Puig va acabar la última Pirena i aquest any també amb ell ha acabat l'Alpen Trail.
I en Kevin és l'únic gos que encara amb moltes facultats i que continua entrenant amb tot l'equip però que degut als seus qüasi 11 anys ja no pot viatjar amb nosaltres fins a Alta. Un gos boníssim, de fet el millor que tenim fent cas a les ordres com a líder. Ell ens ha ajudat a acabar la FL-500 del 2011 i del 2012, segur que poc o molt el trobarem a faltar aquest any,

Tots ells es quedaran a la Molina molt ben cuidats per la Cristina, l'Andrea, el Raimon, la MªÀngels  i el Gil (bé ell potser només cuida a la Yeti que és la seva preferida).

I també volem tenir una petita menció a la Iska i la Lleona que ja no están amb nosaltres però sobretot a la Rufa que ens va deixar aquest 2013 i era la nostra segona gossa que de ben segur pensarem amb ella quan veiem les Aurores Boreals.

Per  nosaltres, aquests són molt importants, fan que tingui sentit la nostra història, són els que ens han portat fins on sóm a dia d'avui, sense ells res tindria sentit, es quedaran a casa fins que decideixin marxar... a tots , els que hi són i els que ja no, només podem donar.-los les gràcies i fer -los un forat al trineu per tal que ens acompanyin a aquesta gran aventura!
Torb, Rufa, Llamp, Nora , Iska, Mayten, i Lleona, moltes gràcies!!!!!
 Moltes gràcies per canviar les nostres vides de manera definitiva.


Por último queremos presentaros a los del "banquillo" igual o más importantes que los que corren.
El primero y gran capitán és el Torb,este pasado año hemos celebrado sus 10 años, fue nuestro primer perro y el culpable de todo. Mezcla de malamute y huskie, cuando era joven hizo sus pinitos en diferentes campeonatos de Catalunya y España y fuera del territorio corrió el Alpen Trail.
El Llamp, un huskie que no lo parece porque no se ha escapado nunca i es el más obediente de los 20 perros que tenemos, con un parecido a un lobo increible, nunca ha destacado por sus capacidades dentro de la competición pero és el más fiel de todos.
La Nora és la  más vieja que tenemos proviniente del kennel de Sergi Puig, de joven nos ayudó a terminar el Alpen Trail, toda blanca és muy y muy bonita al igual que muy miedosa.
La Yeti  y la Fosca son las únicas que tienen el pelo corto, de estilo cazador, perras muy buenas pero que nunca han podido venir a Noruega debido a su morfologia. La Yeti sigue dando guerra y hace dos años con Sergi Puig terminó la última Pirena y este año también terminó con él el Alpen  Trail.
Y Kevin es el único perro que todavía tiene muchas facultades y continua entrenando con todo el equipo pero que debido a sus casi 11 años ya no puede viajar con nosotros hasta Alta. Un perro buenísimo, de hecho el mejor que tenemos haciendo caso a las órdenes como a líder. El nos ha ayudado a terminar la FL-500 del 2011 y del 2012, seguro que poco o mucho lo echaremos en falta este año, esperemos echarlo poco en falta.
Todos ellos se quedaran en la Molina muy bien cuidados por Cristina, Andrea, Raimón, Mº Angeles y Gil (bien él quizás solo cuida a la Yeti que es su preferida).
También queremos mencionar a Iska, y Lleona que ya no están con nosotros pero sobretodo a la Rufa que nos dejó este 2013 y era nuestra segunda perra que seguro que pensaremos en ella cuando veamos las Auroras Boreales.

Para nosotros, éstos son muy importantes, hacen que tenga sentido nuestra historia, son los que nos han hecho llegar donde estamos hoy, sin ellos nada tendría sentido, se quedaran en casa hasta que decidan irse...a todos los que ya están y los que ya no, solo podemos darles las gracias y hacerles un espacio en el trineo para que nos acompañen en esta gran aventura!!
Torb, Rufa, Llamp, Nora, Iska, Mayten y Lleona  muchas gracias!!!!
Muchas gracias por canviar nuestra vida de manera definitiva.


Welcome to Norge!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Després d'un viatge de 2500 km.  més o menys amb incidències, arribem a Noruega, concretament al increible racó de Grimsbu, on ens retrobem amb en Miquei.
Múixer i gossos , nerviosos després del llarg viatge fem el primer entrenament, el dissabte 22, a terres escandinaves, dos equips de 7 gossos un  conduit per en Miquei, i l'altre pel Marçal.
Els gossos han anat prou bé , tot i el nou tipus de traça i neu, han realitzat 50 km amb bones condicions fins les cabins i tornar, segueixen menjant bé, i això ens anima, a més en Fargal a entrenat com un campió de líder, i de moment no coixeja, esperem es posi a to de cara al 8 de Març.
Noruega, terra de múixing, on la natura és salvatge i encara per domesticar, ens ha donat la benvinguda, amb bon temps i temperatures prou suaus, grans paisatges on la vista no pot descansar.
Al  vespre hem anat a sopar a casa els Brennodden, com no podia ser d'una altra manera, super acollida, càlida i afable com aquesta gent ens té acostumats, són senzillament increïbles. Thanks to Brennodden's Family.
El sopar amb companyia de la familia Brennoden, en Miquei i Stine Berget, sumava varies Finnmarks, sopar al voltant del múixing i de la cursa, uff!!! quina pressió. Intentarem que aquesta pressió ens doni trempera, però de moment i a voltes, ens pesa, ens pesa bastant,
Envoltats de múixers , múixers dels forts, dels de debò,.. i nosaltres al mig, ... ja veurem, però de moment seguirem avançant, tot començant a viure el somni. AVANT!!

Después de un viaje de 2500 km con más o menos incidencias, llegamos a Noruega, concretamente al increible rincón de Grimsbu, donde hay el reencuentro con Miquei.
Musher i perros, nerviosos después del largo viaje hacemos el primer entreno, el sábado 22, en tierras escandinavas, dos equipos de 7 perros conducidos uno por Miquei y el otro por Marçal.
Los perros han ido bastante bien, todo y el nuevo tipo de traza y de nieve, han realizado 50 km. en buenas condiciones hasta las cabins y volver, siguen comiendo bien, esto nos anima, a parte Fargal ha entrenado como un campeón de líder y de momento no cojea, esperemos se ponga en forma para el 8 de marzo.
Noruega, tierra de mushing, donde la naturaleza es salvaje y está todavía por domesticar, nos ha dado la bienvenida, con buen tiempo  y temperaturas bastante suaves, grandes paisajes donde la vista no puede descansar.
Por la noche hemos cenado en casa de los Brennodden, como no podía ser de otra manera, super acogimiento, cálidos y afables como esta gente nos tiene acostumbrados, son sencillamente increibles. Thanks to Brennoddens's Family.
La cena con compañia de la familia Brennodden, Miquei y Stine Berget, sumaba varias Finnmarks, cena alrededor del mushing y de la carrera, ufff!!! que presión. Intentaremos que esta presión nos dé empuje, pero de momento  nos pesa, y nos pesa bastante.
Rodeados de mushers, mushers de los fuertes, de los de verdad... y nosotros en medio, .... ya veremos, pero de momento seguiremos avanzando, todo empezando a vivir el sueño. AVANT!!!







diumenge, 23 de febrer del 2014

COMENÇA L'AVENTURA !!!!

El dimecres a la nit vam donar el tret de sortida a la Finnmarkslopet 2014, dues últimes setmanes de bólid per tenir-ho tot preparat (algun dia ja explicarem tot el que cal per una cursa d'aquestes característiques). A les 23:00 pujaven a l'autocaravana (bé l'Albert va fer un amago i va desaparèixer i el vam tornar a localitzar a Puigcerdà).
Quan portàven 1000 km. ja van trobar les xocolatines que jo estratègicament havia amagat a veure si duraven fins que jo arribi.
El día 20 a la nit ja van arribar a agafar el primer ferry que surt de  Puttgarden cada mitja hora durant tota la nit.
L'ensurt del viatge (sempre en tenim algun) va ser quan entre els dos ferries en una rotonda vam perdre una roda del remolc (però no la de recanvi). Com sempre amb la sort dels Kobalaqs va passar davant d'un taller mecànic i encara que eren les 7 del matí amb l'eficàcia europea ens ho van arreglar en un moment, això si, resultat 47 corones daneses.
Seguint el viatge i només parant cada 6 hores per atendre els gossos van arribar a Grimsbu el divendres 21 al vespre, però van quedar amb el Miquei a les 8 del matí per poder anar a fer el primer entrenament en terres noruegues.

El miércoles por la noche empezamos la Finnmarkslopet 2014, las dos últimas semanas a todo gas para tener,lo todo listo (algún día ya contaremos todo lo que hace falta para una carrera de éstas características). A las 23:00 suben a la autocaravana (bien, Albert hizo un quiebro y desapareció, lo volvimos a localizar en Puigcerdà)
Cuando ya llevaban 1000 km. encontraron las chocolatinas que yo estratégicamente havia escondido a ver si duraban hasta que yo llegara.
El día 20 por la noche llegaron a coger el primer ferry que sale de Puttgarden cada media hora durante toda la noche.
El susto del viaje (siempre tenemos alguno) fue cuando entre los dos ferries en una rotonda perdimos una rueda del remolque (pero no la de recambio). Como siempre con la suerte de los Kobalaqs todo pasó delante de un taller mecánico y aunque eran las 7 de la mañana con la eficacia europea nos lo arreglaron en un momento, eso sí el resultado 47 coronas danesas.
Siguiendo con el viaje y sólo parando cada 6 horas para atender a los perros llegaron a Grimsbu el viernes 21 por la noche, pero quedaron con Miquei a las 8 de la mañana para poder poder hacer el p
imer entreno en tierras noruegas.

dimarts, 18 de febrer del 2014

HEROIS V (NODDY)


En Noddy, és l'únic gos que ens emportem a Finnmark que no és nostre, és d'en Jumi Ripollès, ens l'ha cedit aquest any per acabar de completar el nostre equip.
Fill de gossos d'en Jorge Andres, és un mascle, extremadament treballador, molt sociable i molt bon menjador. Sense cap problema en particular, és el gos que tot múixer vol tenir, sempre constant, aquest any ha fet molta amistat amb en Tomàs, esperem puguin fer molts kms. un al costat de l'altre.
En Noddy, tot i ser un team dog, ha fet varis entrenaments com a co-lider i segurament durant la cursa haurà d'ocupar aquesta posició per tal de donar relleu als altres líders.
JUMI!!!!!!!!! Moltes Gràcies!!!!!! en Noddy, tot l'equip i jo al darrera intentarem arribar tan endavant com sigui possible!

Noddy, es el único perro que nos llevamos a Finnmark, que no es nuestro, es de Jumi Ripollès, nos lo ha cedido este año para terminar de completar el equipo.
Hijo de perros de Jorge Andrés, macho, super trabajador, muy sociable y muy buen comedor. Sin ningún problema en particular, es el perro que todo musher querría tener en su equipo, este año a hecho amistad con Tomàs, esperemos que puedan hacer muchos km. uno al lado del otro.
Noddy, aún y siendo un team dog, ha realizado varios entrenamientos en la posición de colider y seguramente durante la carrera tendrá que ocupar esta posición con la intención de dar relevo a los otros líderes.
JUMI!!!!! Muchas Gracias!!!! Noddy, el resto de perros y yo detrás, intentaremos llegar tan lejos como nos sea posible!!!!!!!!!

diumenge, 16 de febrer del 2014

HEROIS IV (TOMÁS I FARGAL)

Avui volem fer menció als lesionats d'aquest any.
En Tomás de 8 anys, el tenim nosaltres des de fa 4 anys, és un gos molt i molt valent i super fort. Ha corregut la FL-500 amb nosaltres l'any 2011 i l'any 2012 i a part de que sempre va de wheel cal destacar que és un gos que ha nascut bàsicament per còrrer. Quan veu que tot es posa en marxa es torna boig i això anima molt. En els check points de la Finnmarkslopet destaca perquè quan tots els gossos estan dormint tapats a sota les mantes, ell segueix bordant i avisant a tots que es vagin despertant que hauran de sortit. Al musher aníma moltíssim portar un gos així.
El Tomás a l'estiu ens el vam trobar un dia en el kennel amb tot el coixinet mig penjant.
Serveis Veterinaris de la Cerdanya que sempre estàn pendents de tot el que ens passa, van fer una operació de reconstrucció minuciosa. Va ser una lesió lenta de curar, cada dos dies se li havia de fer una bona neteja i posar alguna pomada. Com que és un gos molt i molt poruc era impossible curar-lo a casa i vam estar anant a la clínica veterinaria varies setmanes per a poder-lo sedar per a fer les cures.
Al cap d'unes setmanes se li va nacroxar una petita part del coixinet  però després d'una operació de reconstrucció i uns quants mesos fent cures i repós sembla que li hem pogut salvar i esperem que estigui a punt el dia 8 per a prendre la sortida a Alta.
Tomàs ets insubstituible i et necessitem a tope, ens marcaràs el moment de sortir, i treuràs a gossos i múixer la són de les orelles.

El Fargal té 5 anys i procedeix del kennel del Kjell Brennodden, Ha corregut amb nosaltres la FL-500 del 2011 i del 2012, sent en aquesta última el millor de tot l'equip, posicionant-se com a lder indiscutible després d'aguantar els 500 km. al davant.
El 26 de Desembre la Finnmarkslopet es va fer més llarga i dura que mai, el Fargal coixejava. Resultat una falange d'un dit de la pota del davant trencada. Quina mala sort, a 2 mesos de la cursa i en mig d'entrenaments.
Ha estat 3 setmanes inmobilitzat i 1 mes i mig de repós, ara l'hem començat a probar, sembla que de moment amb una mica de canicross i pocs quilómetres sobre neu no coixeja. Farem diferents probes i un entrenament express per intentar que el 8 de març al matí estigui preparat a la sortida amb tots els altres. Som molt i molt conscients de que és una missió molt complicada tant per la lesió com pels entrenaments, però ningú ens va dir que el Muixing de Llarga Distància era fàcil.
Fargal! tu també ets insubstituible, necessitem les teves forces, però sobretot el teu cap. T'esperarem fins l'ùltim dia, tens l'arnés a punt, no pateixis et cuidarem i mimarem, sabent que ens ajudaràs a
avançar a través de la Tundra Àrtica.



Aquí queremos mencionar a los lesionados de este año:
Tomàs de 8 años, ya hace 4 que está con nosotros, perro muy valiente y potente.
Corrió con nosotros, la Fl del 2011 y 2012, ocupa normalmente la posición de wheel , y nos demuestra día a dia que nació para correr, cuando ve que el equipo se pone en marcha, entra en trance y no para de animar, es una pieza indispensable cuando toca levantar el ánimo del equipo, en las duras salidas de los check-points, al musher le anima mucho contar con un perro de estas características.
Tomàs en verano, sufrió una grave herida en uno de los plantares, Serveis Veterinaris de la Cerdanya, siempre están pendientes de nuestros perros, y mediante una reconstrucción consiguieron dejar el plantar como nuevo, esto y las curas diarias han hecho que hoy estemos muy espreranzados en su tercera FM.
Fargal tiene 5 años y proviene también del kennel de Kjell Brennodden, corrió nuestras dos primeras Fl, y en la segunda destacó como super líder.
El 26 de diciembre pasado, la Finnmark se hizo más larga y dura que nunca, Fargal amaneció con una falange del pie rota, y tuvo que estar 15 dias inmobilizado y un mes largo más sin entrenar.
Haremos diferentes pruebas, y algun entrenamiento para intentar que esté en la linea de salida, sabiendo que es una misión difícil, muy dificil, pero nadie nos dijo que el Mushing de Larga distancia era fácil.
Fargal!  tu también eres insustituible, necesitamos tus fuerzas, pero sobretodo tu cabeza. Te  esperaremos hasta el último dia, tu arnés está a punto, no sufras te cuidaremos y  mimaremos, sabiendo que  nos ayudarás a avanzar travé

s de la Tundra Àrtica.

divendres, 14 de febrer del 2014

HEROIS III (THOR I ODIN)

Són els dos últims fitxatges, encara no fa un any que els tenim perquè van arribar al nostre kennel després de la Finnmarkslopet de l'any passat, provinents de Foldall (Noruega) del kennel del Kjell Brennodden.

L'Odin és un mascle de mida mitjana i aspecte molt nòrdic, amb 3 anys d'edat, tot i que juganer és un gos molt treballador, molt bon team dog, i amb molt bones aptituts per anar com a co-lider, esperem que les seves ansies de córrer ens portin ben endavant.
El Thor és el més jove de tots els nostres gossos però el  més gran de mida que tenim, extremadament potent i treballador, nervi i fibra pura. La seva juventut és un arma de doble tall, li costa dosificar-se, i encara no sabem com respondrà a esforços extrems.La seva línia de sang, provinent dels grans corredors de LD noruegs, ens fan creure moltíssim en les seves possibilitats.
La seva gran envergadura li permet desenvolupar molta força, però alhora en neus complicades pot ser que li doni algun problema. En cas d'haver-lo de carregar al trineu, pot ser un handicap important de cara al resta del equip.

Son los dos últimos fichages del equipo, aún no hace un año que estan con nosotros ya que llegaron a casa en primavera, procedentes del Kennel de Kjell Brennoden.

Odin es un macho de casi tres años, de estatura mediana, juguetón como un cachorro es muy trabajador, muy buen team dog, y con buenas perspectivas de ocupar posiciones de líder/ colíder.
Thor, es el más joven de nuestros perros, pero el más grande de todos los que tenemos, extremadamente potente y trabajador, nervio y fibra pura, su juventud es una arma de doble filo. Le cuesta dosificarse, y todavía no sabemos como reaccionará delante de esfurzos extremos, su línea de sangre descendente de los mejores Kennels Noruegos de LD, nos hace creer muchísimo en él y sus posibilidades. Su envergadura le permite desarrollar mucha fuerza, pero en nieves complicadas puede ser un handicap, más todavía si lo tenemos que cargar en el trineo en algun tramo.

dimecres, 12 de febrer del 2014

HEROIS II (LUKLA, TENGBO, NUPSE, TAGNAN, AMPHU, ZETRA, MERA)

La Lukla, el Tengbo, el Nupse, la Tagnan, l'Amphu, la Zetra i la Mera són els noms de dos mascles i 5 femelles que vam tenir en una cadellada el Setembre del 2010.
 Son fills de la Narvik (del nostre kennel) i del Pasvik (del kennel de Miquel Angel Martínez) tots descendents de gossos noruegs.
Va ser una cadellada de 9, i tots van tirar endavant, el Lothse i la Lapsa estàn a Noruega perque pertanyen al tir del Miquel Àngel Martínez i s'estan preparant al igual que els seus germans per còrrer la Finnmarkslopet de 1000 km.
 La Lukla, el Nupse, l'Amphu i la Mera van còrrer amb nosaltres la FL-500 l'any 2012. Com que no feia gaire fred, la neu al principi de la cursa semblava sucre i la Lukla es va fer una rebrincada en una pota que la va obligar a plegar en el primer check point a Skojanvarre, però el Nupse, l'Amphu i la Mera van arribar a Alta.
El Tengbo i la Zetra al 2012 també van pujar fins al Cap Nord, el Tengbo al final es va quedar a la banqueta ja que en portàvem 2 per si passava algo. I la Zetra va fer la cursa amb José Sacristán i es coneix el recorregut fins a Levajock.
La Tagnan l'any 2012 es va quedar a la Molina.

Seràn els eterns cadells perquè encara que tinguin més de 3 anys alguns són iguals d'entremaliats. La Lukla i la Mera són especialistes en treure's els collars i la Mera fins i tot sap escapar-se de l'arnés sense descordar-lo.

Hem de confiar plenament amb ells perque serán la part més important del tir. Esperem molt de la Zetra com a wheel, la gossa més enforma actualment, extremadament treballador i bona menjadora.  El Nupse i la Mera com a líders.
 El Tengbo com a  wheel i esperem que tant que els seus carps com els de l'Amphu no ens facin la punyeta.
La Lukla i la Tagnan són bones gosses d equip, però no descartem, que hagin d ocupar les posisicons capdevanteres.
Lukla, Tagnan, Tengbo, Nuptse, Mera, Zetra y Amphu son los nombre de la camada de Narvik ( perra de nuestro equipo) junto con Pasvik ( macho del equipo de Miquel Angel Martínez, los dos de linias Noruegas, nacidos en septiembre de 2010.
Son hermanos de una camada de 9, dos de los cuales estan actualmente entrenando en tierras noruegas con el equipo de Miquel-Angel Martínez.
Lukla , Amphu, Lhotse y Mera, corrieron con nosotros la Finnmark en 2012, Zetra corrió con José Sacristan hasta Levajok y Tengbo y Tagnan se quedaron en el banquillo.
Seran los eternos cachorros, aun teniendo 3 años algunos són tan traviesos como qualquier cachorro. Lukla y Mera, són auténticas especiulistas en quitarse el collar con la intención de regalar un lametón al primer que encuentren.
Confiamos en ellos plenamente, seràn el pilar bàsico del equipo.
Zetra, como super weel, la perra mas en forma actualmente, extremadamente trabajadora y buena comedora.
Nuptse y Mera como lideres.
Tengbo como wheel, esperando  tanto que sus carpos como los de Amphu no nos den ningún problema.
Lukla y Tagnan, són buenas perras de equipo, pero no descartamos en algún momento situarlas en posiciones punteras.


dijous, 6 de febrer del 2014

HEROIS I (NEGU I NARVIK)

Abans de marxar ens agradaria fer un petit homenatge als veritables herois de l'aventura.
Voldriem presentar i explicar una mica cadascun dels 14 gossos que intentarem endur-nos cap al Cap Nord.
Les primeres que esmentarem són la NEGU i la NARVIK. Són les dues gosses amb més experiència en la Finnmarkslopet.
Amb 6 anys acabats de fer al Desembre, ja que són germanes, i provinents del kennel de José Sacristan de Vitoria, les tenim des de petitones i són descendents de gossos noruegs provinents del kennel del musher d'Alta, Roger Dahl.
La seva primera Finnmarkslopet de 500 km. la van còrrer amb Miquel Àngel Martínez l'any 2010, i els dos anys següents van còrrer amb nosaltres la FL-500 acabant-la en les tres ocasions.
En el 2011 van creuar com a líders la línea d'arribada a Alta, semblava que s'enrecordessin de l'any anterior i en l'últim tram que és el més dur amb un pas curt però ferm van ajudar a acabar a tot l'equip.
Aquest any esperem el mateix d'elles, per edat ja no són ni les més valentes ni les més ràpides, però el seu cap ens farà creuar les temudes tempestes i tirar endavant quan les coses es compliquin.
Gosses liders amb la jerarquia molt marcada, saben que són impprescindibles
Bones menjadores i  de pèl tupid , son gosses dures i treballadores, gosses purament per Muixing de Llarga Distància
 Negu ,Narvik. AVANT!!!!!!!

Antes de partir nos gustaria hacer un pequeño homenaje a los verdaderos héroes de la aventura.
Queremos presentar y explicar un poco las características de los 14 perros que intentaremos llevarnos al Cabo Norte.
Las primeras que os describiremos son NEGU y NARVIK. Son las dos perras con más experiencia en la Finnmarkslopet.
Con 6 años recién cumplidos en Diciembre, ya que son hermanas, y provinientes del kennel de José Sacristán de Vitoria, las tenemos desde pequeñas y son descendientes de perros noruegos provinientes del kennel del musher de Alta, Roger Dahl.
Su primera Finnmarkslopet de 500 km. la corrieron con Miquel Angel Martínez el año 2010, y los dos años siguientes corrieron con nosotros la FL-500 acabandola en las tres ocasiones.
En el 2011 cruzaron como líderes la línea de llegada a Alta, parecía que se acordavan del año anterior y en el último tramo que es el más duro, con paso corto pero firme ayudaron a acabar a todo el equipo.Perras lideres con la jerarquia muy marcada, saben que són imprescindibles. De pelo compacto, comedoras y trabajadoras, perras de pura Larga Distancia
Este año esperamos lo mismo de ellas, por edad ya no son ni las más valientes ni las más rápidas, pero su cabeza nos hará cruzar las temidas tormentas y avanzar cuando las cosas se compliquen.

Avant!!! Negu y Narvik

dimarts, 4 de febrer del 2014

ÚLTIMES SETMANES

Queden tres setmanes per marxar cap a Noruega,i anem de bòlit.
La feina, entrenaments i preparatius sembla, a estones, que no
ens deixen ni respirar.
Els últims dies amb temperatures més baixes i alguna nevadeta,
ha fet que els gossos hagin augmentat els seu rendiment, de 
fet tot l'equip, múixer i gossos ens trobem més a gust en 
aquest ambient. 
Els gossos es troben en un molt bon estat de forma, forts, 
treballadors, 
i molt important a la Llarga Distància, molt bons menjadors.
Estem esperençats i optimistes però alhora, com més ens 
acostem al dia de la cursa veiem que el repte és gran, molt gran.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Al mes de gener hem tingut la sort de poder fer dos intensiu 
d'entrenament sobre neu a Beret fent tirades fins 75 km. en 
dues ocasions. 
Amb temporals de neu inclosos els gossos han treballat de valent, 
obrint traça, acostant-nos a les condicions reals que ens 
trobarem a Finnmark.
 
A Beret vam tenir la sort de coincidir amb el fotógraf Joan Ferrer, 
especialitzat en fotografia de múixing, a on ens va fer unes fotos 
espectaculars, podeu seguir-lo en el seu facebook 
www.facebook.com/monmuxing.joanfarre?fref=ts.
Moltes gràcies Joan!!!
Intentarem aquests últims dies detallar-vos tots els preparatius que 
són necessaris per afrontar aquesta aventura. I fer una presentació
de cada un dels gossos que són els veritables herois.
 
 
 
Quedan tres semanas para partir hacia Noruega, y vamos a tope.
El trabajo, entrenamientos y preparativos parecen, a ratos, que no 
nos dejen respirar.
Los últimos días y con temperaturas más bajas y alguna nevadita, 
han hecho que los perros hayan aumentado su rendimiento, de hechos 
todo el equipo, musher y perros nos gusta más este ambiente.
Los perros se encuentran en un buen estado de forma, fuertes, 
trabajadores, y muy importante en la Larga Distancia, comen muy bien.
Estamos esperanzados y optimistas pero a la vez, cuando más se acerca 
el día de la carrera vemos que el reto es grande, muy grande.
En el mes de enero hemos tenido la suerte de poder hacer dos intensivos 
de entrenamiento sobre nieve en Beret haciendo hasta 75 km. en dos 
ocasiones.
Con temporales de nieve incluidos los perros han trabajado muy bien, 
abriendo traza, acercándonos a las condiciones reales que nos vamos a 
encontrar en Finnmark.
En Beret tuvimos la suerte de coincidir con el fotógrafo Joan Ferrer, 
especializado en fotografía de mushing, donde nos hizo unas fotos 
espectaculares, podeis seguirlo en su facebook 
www.facebook.com/monmuxing.joanfarre?fref=ts.
Muchas gracias Joan!!!
Intentaremos estos últimos días detallaros todos los preparativos que 
son necesarios para afrontar esta aventura. Y hacer una presentación 
de cada uno de los perros que son los verdaderos héroes.