dijous, 11 de febrer del 2016

AQUEST ANY SI!!!!

El dimarts dia 9 a les 13:34, després de 4 dies 1 hora i 52 min.
el Marçal va aconseguir creuar la linea d'arribada després dels quasi 600 kms. i realitzant un recorregut amb molt desnivell acumulat.

El Miquei havia creuat la finish line unes hores abans, a les 6:27 del matí quan encara era fosc, assolint així completar la seva 14a cursa de llarga distància a Noruega, sen's dubte una fita molt difícil d'assolir per cap múixer de les nostres contrades.

Tots dos van acabar amb els gossos amb molt bon aspecte i molt bones condicions després d'una cursa que es va caracteritzar  per la calor, el vent i la neu difícil.

Els dos múixers molt satisfets d'haver aconseguit la fita d'aquest any, encara que el Miquei no ha acabat perquè a principis de març, juntament amb l'altre múixer de l'equip Kobalaq: Jose Arias disputaran la Finnmarkslopet de 500 kms.

Enhorabona nois !!!!


El martes día 9 a las 13:34, después de 4 dias 1 hora y 52 min. Marçal consiguió cruzar la  línea de llegada después de los casi 600 kms. y realizando un recorrido con mucho desnivel acumulado.
Miquei había cruzado la finish line unas horas antes, a las 6:27 de la mañana cuando todavía era oscuro, consiguiendo completar su 14ava carrera de larga distancia en Noruega, sin lugar a duda una cosa imposible de llegar ningún musher de nuestro territorio.
Los dos terminaron con los perros con muy buen aspecto y con muy buenas condiciones después de una carrera que se caracterizó por el calor, el viento y la nieve difícil.
Los dos mushers muy satisfechos por haber conseguido el propósito de este año, aunque Miquei no ha terminado porque a principios de marzo, junto con otro musher del equipo Kobalaq: José Arias disputaran la Finnmarkslopet de 500 kms.

Enhorabuena chicos!!!

dimarts, 9 de febrer del 2016

ORKELBOGEN-TOLGA (75 kms.) 7a ETAPA

Últimes etapes anant a assegurar gossos, en el descans el Miquei l'allarga una mica 5:30 més o menys i el Marçal diu que farà el mateix però al final té preparats els gossos abans d'hora i fa 4:23 de descans.
El Miquei fa el tram en 6:52 amb 11 gossos i el Marçal en 8:07,amb 10 gossos, decidim deixar la Guara (gossa del múixer del equip Kobalaq Jorge Andrés que l'hem estat entrenant nosaltres aquest any perquè a ell el van operar). Gossa molt jove i pensem que 450 kms. ja és molt per ella encara que no té cap problema físic.

Els mushers arriben amb els peus molls, a mitja etapa s'ha de creuar un riu no gelat i molt difícil intentar que no es mullin els peus. El problema és que fa dos dies que la temperatura és molt alta i durant el dia fon molt la neu i està més lenta. A part, els últims 20 kms. el Marçal baixa molt la velocitat perquè l'Amphu tota l'estona se li tira a terra, suposem que el cansament i la calor l'afecten.

L'arribada és a Tolga, últim checkpoint de la cursa a on toca fer una parada obligatoria de 8 h. i on els veterinaris tornen a fer un control obligatori.

A les 00:17 surt el Miquei direcció la linia d'arribada, i a les 6:38 surt el Marçal, últim esforç i creuar els dits que no tinguem cap problema,

Vinga Kobalaqs que ja ho tenim això!!!

Últimas etapas intentando asegurar perros, en el descanso Miquei lo alarga un poco 5:30 más o menos y Marçal dice que hará lo mismo pero al final tiene preparados los perros antes de una hora y hace 4:23 de descanso.
Miquei hace el tramo en 6:52 con 11 perros y Marçal en 8:07 con 10 perros, decidimos dejar a Guara (perra del musher del equipo Kobalaq Jorge Andrés que la hemos entrenado nosotros este año porque a él lo operaban). Perra muy joven y pensamos que 450 kms. ya son muchos para ella aunque no tenía ningún problema físico.
Los mushers llegan con los pies mojados, a media etapa se tiene que cruzar un río no helado y muy difícil intentar no mojar los pies. El problema es que hace dos días que la temperatura es muy alta y durante el día funde mucho la nieve y está más lenta. A parte, los últimos 20 kms. Marçal baja mucho la velocidad porque Amphu todo el rato se le tira al suelo, suponemos que el cansancio y la calor la afectan
La llegada es en Tolga, último checkpoint de la carrera dondo toca hacer una parada obligatoria de 8 h y donde los veterinarios vuelven a hacer un control obligatorio.
A las 00:17 sale Miquei dirección la linea de llegada, y a las 6:38 sale Marçal, último esfuerzo y cruzar los dedos que no tengamos ningún problema.
Venga Kobalaqs que ya lo tenemos esto!!!

dilluns, 8 de febrer del 2016

ORKELBOGEN-GRIMSBU (70 kms.) 5a ETAPA GRIMSBU-ORKELBOGEN (63 kms..) 6a ETAPA

Etapa canviada els últims dies per culpa de la falta de neu, per això es feien uns kms. d'anada i tornada al mateix checkpoint.
D'Orkelbogen van sortir el dia 7 el Miquei a les 10:38  i el Marçal a les 14:55  amb temperatures sobre zero que va fer que es fongués tota la neu i que el camí estigués força pesat. El Miquei va comentar que el vent havia estat pesat (això dient-ho ell vol dir que força vent) i el Marçal al principi del trail passant per un llac va venir una ventada de costat que li va tombar el trineu. Com que just aquest camí els dos muixers se'l coneixien perquè és una zona on han estat entrenant, el Marçal sabia que més avall hi havia un coll on si hi ha vent bufa molt i això el feia patir. Al final menys del que s'esperava.

Al arribar a Grimsbu tots dos tenien prevista una aturada de 4 i 4:30 h però han descansat més per a prevenir els gossos, el Miquei a Grimsbu ha deixat la Lapsa per problemes de carps i el Marçal continua amb els 11. Se'ls veu molt bé però per assegurar acabar potser és millor més estona de descans entre tram i tram perquè amb el vent els gossos es desgasten molt més.

Al final descans del Miquei de 5:30 i descans del Marçal de més de 6 h. l'arrancada aquesta a costat molt més als múixers que als gossos, ja eren moltes hores quasi no dormin i estirar-se a dormir un parell d'hores ha costat molt llevar als múixers.

Sortida del Miquei a les 22:29  i del Marçal a les 3:50   han fet molt bé el tram de tornada i el Miquei s'ha tornat a queixar del vent empipador. Unes hores darrere seu venia el múixer Baltasar Gallardo que ha trobat una tempesta i els seus gossos han perdut la traça perquè el vent tapa tot el camí. Ha estat 3 h. parat sense poder continuar esperant que baixés una mica.

El Marçal just abans de sortir un altre múixer li ha dit que hi havia tempesta de 18 m/s a la muntanya, espantant-lo una mica però ha dit que sortia igual perquè en aquesta zona el vent ve de cua.
Ha passat el coll sense problemes i després ha trobat vent però res fora del normal, el que sí que s'ha trobat es que els gossos han obert traça perquè el vendaval anterior ho havia tapat tot.





Etapa canviada los últimos días por culpa de la falta de nieve, por eso se hacían unos kms. de ida y vuelt al mismo checkpoint.
D'Orkelbogen salieron el dia 7 Miquei a las 10:38 y Marçal a las 14:55 con unas temperaturas sobre zero que hicieron que se fundiera toda la nieve y que el camino estubiera pesado. Miquei comentó que el viento había estado pesado (esto viniendo de él es que hacía mucho viento) y Marçal al principio del trail pasando por un lago vino una ráfaga de viento de costado y le tiró el trineo. Como que justo este camino los dos múixers se lo conocen porque es una zona donde han estado entrenando, Marçal sabia que más abajo había un collado donde sopla mucho viento y le hacía sufrir. Al final menos de lo que se esperaba.
Al llegar a Grimsbu los dos tenia prevista una parada de 4 y 4:30 h pero han descansado más para prevenir a los perros, Miquei en Grimsbu ha dejado a Lapsa por problemas de carpos y Marçal continúa con 11. Se los ve bien pero para asegurar terminar és mejor más rato de descanso entre tramo y tramo porque con el viento los perros se desgastan mucho más.
Al final descanso de Miquei de 5:30 h y descanso de Marçal de más de 6 h. el arrancar ha costado más a los múshers que a los perros, ya son muchas horas casi sin dormir y estirandose solo un par de hora ha costado mucho levantar a los mushers.
Salida de Miquei a las 22:29 y de Marçal a las 3:50 han hecho muy bien el tramo de regreso y Miquei se ha vuelto a quejar de un viento infernal. Unas horas por detrás venia el músher Baltasar Gallardo que ha pillado la tormenta y sus perros han perdido la traza porque el viento tapa todo el camino. Ha estado 3 h. parado sin poder continuar esperando que parase un poco.
Marçal justo antes de salir otro musher le ha dicho que había tormenta de 18 m/s en la montaña, asustandolo un poco pero ha dicho que salía igual porque en esta zona el viento viene de cola.
Ha pasado el collado sin problemas y después han encontrado viento pero nada fuera de lo normal, el que si que ha pasado es que los perros han abierto huella porque el vendaval anterior lo había tapado todo.

diumenge, 7 de febrer del 2016

SOVOLLEN-ORKELBOGEN (107 kms) 4a ETAPA

Aquesta era l'etapa més llarga de tota la cursa, però tan el Marçal com el Miquei a la Finnmarkslopet ja havien superat etapes més llargues.
Van sortir el Dissabte 6 el Miquei a les 20:45 i el Marçal a les 22:20, després de fer 8 hores de parada obligatoria en el checkpoint.

El tram ha estat molt més ràpid que els dos últims, al ser de nit ha fet una mica més de fred i la neu no estava tan humida. Estaven una mica preocupats perquè la previsió de temps era que a partir de les dues de la matinada pujava el vent i a les 7 entraven tempestes de vent però al final tot ha estat força benevolent. Només han patit uns 5 kms. de vent de costat.

Els handlers hem anat una mica de bòlid perquè hem tingut que conduir quasi tres hores a la nit i al arribar al nou checkpoint ens hem estressat perquè arribaven abans de l'esperat.

Els dos equips molt contents amb els gossos.

Aquí es pot descansar el que es vulgui, però els vehicles están molt lluny per a que els muixers puguin venir a descansar i  a menjar a les furgos i hi ha uns tipis adaptats amb foc i cafeteria i tot.
El Miquei no ha anat al tipii que hi ha especial preparat per a dormir els muixers i s'ha quedat fent un cop de cap en la cafeteria.
El Marçal volia anar a dormir 3 h. però a les dues hores ja ha sortit perquè allà no es podia dormir.

Després de 4:20 h. de descans el Miquei ha sortit direcció Grimsbu, és un tram de 70 kms. ja conegut per als muixers perquè aquests dies han entrenat aquí. Tot i que fa una temperatura molt alta i la neu és molt lenta.

El Marçal ha sortit després d'una aturada de 5:30 h., quan ja tenia el tir montat el Gel ha començat a coixejar, no és ben bé una lesio de carps sinó una lesió per l'impacte, els vets han dit que podía continuar però ha preferit deixar-lo per no haver-lo de carregar a mig tram.

Molt bé Gel has fet els teus primers 300 kms. en terres noruegues!!!

Esta era la etapa más larga de toda la carrera, pero tanto Marçal como Miquei en la Finnmarkslopet ya habían superado etapas más largas.
Salieron el sábado 6 el Miquei a las 20:45 y Marçal a las 22:20, después de hacer 8 h de parada obligatoria en el checkpoint.
El tramo ha sido mucho más rà`pido que los dos últimos, al ser de noche hacía más frío y la nieve no estaba tan húmeda. Estaban un poco preocupados porque la previsión de tiempo era que a partir de las dos de la madrugada subía el viento y a las 7 entraban tormentas de viento pero al final todo ha estado más benevolente. Sólo han sufrido unos 5 kms. de viento de costado.
Los handlers hemos ido un poco de culo, hemos conducido casi tres horas por la noche y al llegar al checkpoiht nuevo nos hemos estresado porque llegaban antes del horario previsto.
Los dos equipos muy contentos con los perros.
Aquí se puede descansar lo que se quiera, pero los vehículos están muy lejos para que los mushers puedan venir a descansar y a comer a las furgos, hay unos tipis adaptados con fuego y cafeteria y todo. Miquei ho ha ido al tipi especial para dormir los mushers y se ha quedado hechando una cabezadita en la cafeteria.
Marçal quería dormir 3 horas pero a las dos horas ha salido porque allí no podía dormir.
Después de 44:20 h de descanso Miquei ha salido dirección Grimsbu, es un tramo de 70 kms. ya conocido por los mushers porque estos días han estado entrenando aquí. Hace una temperatura muy alta y la nieve es muy lenta.
Marçal ha salido después de  una parada de 5:30 h., cuando ya tenia el tiro montado Gel ha empezado a cojear, no és una lesión de carpos sinó una lesión por el impacto los vets han dicho que podía terminar la carrera pero ha preferido dejarlo para no tenerlo que cargar a medio tramo.
Muy bien Gel has hecho tus primeros 300 kms, en tierras noruegas!!!




dissabte, 6 de febrer del 2016

DREVSJO-SOVOLLEN (68 kms) 3a ETAPA

Tram de Drevsjo fins a Sovollen de 68 kms els mushers Kobalaq després de un descans d'unes tres hores aproximadament han tornat a sortir. El Miquei a les 5:57 i el Marçal a les 6:52 del matí, estava nevant però una temperatura molt suau.
Els handlers hem sortit cap a Sovollen, ja ens havien avisat que els últims kms. Eren complicats per anar amb les autocaravanes. Però tot el camí se'ns ha fet llarg, ha tocat posar cadenes 3 vegades perqu


è en les pujades no arribàvem. Al final els últims quilòmetres els hem aconseguit pujar deixant una de les autocaravanes i el remolc i posant cadenes fins a dalt a l'altra autocaravana.

Els múixers han arribat després de casi 7 hores d'haver sortit. Estan cansats perquè han dormit fins ara només un parell d'hores però a part el tram se'ls hi ha fet molt dur. Hi havia una part de muntanya que bufava molt i molt el vent, els gossos del Miquei ho tenen molt controlat, als gossos del Baltasar Gallardo se'ls hi feia extranya la situació i al team del Marçal estava més agobiat el múixer que els gossos, que cada vegada que té capítols amb molt vent no li agrada gens , records de la tempesta de Finnmark de fa 3 anys.

A partir d'aquí el últim tram era molt i molt lent. Ha nevat tota la nit per tant hi havia molta neu sense compactar i la temperatura ronda els zero graus, per tant, la neu no és freda és molt humida i això ha fet que tots els múixers vagin més lents del que seria normal.

Ara han decidit fer aquí la parada obligatòria de les 8 hores. Han estat una mica més d'una hora atenent els gossos i després han canviat les soles del trineu. Després de menjar una mica intenten recuperar hores de son, però no podran dormir més de 4 o 5 hores perquè han d'anar a que els gossos mengin el màxim possible i això només està permès que ho facin els múixers.

El Miquei té previst sortir sobre les 20:45 i el Marçal cap a les 22:13, els espera un tram de 107 kms. El més llarg de la cursa i un dels més decisius per saber si podrem acabar-la o no. Seran més de 10 hores al trineu i tota l'estona de nit. De moment continuen els 2 múixers amb els 12 gossos i això està molt i molt bé.


Tramo de Dresvjo a Sovollen de 68 kms., los mushers Kobalaq después de un descanso de unas tres horas aproximadamente han vuelto a salir. Miquei a las 5:57 y Marçal a las 6:52 de la mañana, estaba nevando pero hacía una temperatura muy suave.
Los handlers hemos salido hacia Sovollen, ya nos habían avisado que los últimos kms. Eran complicados para ir con autocaravanas. Pero todo el camino se nos ha hecho largo, ha tocado poner cadenas 3 veces porque en las subidas no llegábamos. Al final los últimos kms. Hemos conseguido llegar dejando una de las autocaravanas y el remolque y poniendo cadenas hasta arriba en la otra autocaravana.
Los mushers han llegado després de casi 7 horas de haver salido. Estan cansados porque han dormido sólo unas dos horas pero a parte el tramo se les ha hecho muy duro. Había una parte en la montaña que soplaba mucho el viento, los perros de Miquei lo tenían muy controlado, los perros de Baltasar Gallardo se les hacía rara la situación y en el team de Marçal estaba más agobiado el musher que los perros, cada vez que hay capitulos con mucho viento a Marçal no le gusta nada, le recuerda a la tormenta de Finnmark de hace 3 años.
A partir de aquí, el último tramo era muy y muy lento. Ha nevado toda la noche, por lo tanto, había mucha nieve sin compactar y la temperatura ronda los zero grados, por lo tanto, la nieve no es fría es muy húmeda y esto ha hecho que todos los mushers vayan más lentos de lo que sería normal.
Ahora han decidido hacer aquí la parada obligatoria de las 8 horas. Han estado un poca más de una hora atendiendo perros y después han cambiado las suelas del trineo. Después de comer un poco intentamos recuperar horas de sueño, pero no podran dormir más de 4 o 5 horas porque han de ir a que los perros coman el máximo posible y esto sólo está permitido que lo hagan los mushers.
Miquei tiene previsto salir sobre las 20:45 y Marçal sobre las 22:13, los espera un tramo de 107 kms.el más largo de la carrera y uno de los más decisivos para saber si podremos terminarla o no. Seran más de 10 horas en el trineo y todo el rato de noche. De momento continuan los 2 mushers con los 12 perros y esto está muy y muy bien.

divendres, 5 de febrer del 2016

TUFSINGDALEN-DREVSJO (64 kms) 2a ETAPA

Primera etapa de Roros a Tufsindale de 75 km completada, el Marçal amb 6:07 i el Miquei amb 5:27. Etapa molt ràpida per a tots els equips, és la etapa de la cursa amb poc desnivell.
El Miquei sense problemes i el Marçal ha tingut moltíssima sort. Quan ha parat a donar snacks, la Tagnan ha rossegat la línia de tal manera que l'ha trencat i s'ha quedat el Marçal amb el trineu i dos gossos i 10 gossos corrents sols. Després de còrrer una estona  s'ha trobat un altre participant que havia aconseguit fer el que anomenem un Sergi Puig, o sigui, parar-li els gossos com a pogut. Un bon ensurt però que se'n ha pogut sortir bé al final.

A Tufsingdale hi havia una parada obligatoria de 4 h. Més el temps de compensació entre el primer i l'últim. Tots dos han sortit puntualment al seu horari, un a les 21:09 i l'altre a les 21:49 a fer el tram següent fins a Drevsjo tot de nit de 64 km. Al moment de sortir estava nevant i hi havia una lleugera brisa (això és el que deia internet) però al Marçal li semblava que més que brisa ja començava a ser ventet.

El Miquei ha completat el tram amb 5:45 i el Marçal amb unes 6 hores i poc. Etapa on es feia un coll que depenent del temps és complicat, una vegada el Jumi allà va probar el Jerven. L'han passat bé però feia força vent. Neva poquet però no para de nevar i fa que els trams siguin lents. Aquesta part proporcionalment tothom ha trigat més que la d'abans.

Aquí tenien prevista una aturada de 3 h. que ha donat temps a atendre els gossos, menjar una mica i fer un cop de cap de mitja horeta.
Puntualment com tenien previst el Miquei a les 6 i el Marçal una mica abans de les 7 del matí han tornat a enfilar la tercera etapa que és de 60 km més.

Si fem comptes de moment només han dormit unes 2 hores en total les últimes 24 h., el cansament comença a pesar, almenys als handlers que no hem dormit gaire més.


Primera etapa de Roros a Tufsingdale de 75 kms completada, Marçal con 6:07 y Miquei con 5:27. Etapa muy rápida para todos los equipos, es la etapa de la carrera con poco desnivel.
Miquei sin problemas y Marçal ha tenido muchísima suerte. Cuando ha parado a dar snacks, la Tagnan ha mordido la linea de tal manera que la ha roto y se ha quedado Marçal con el trineo y dos perros y los otros 10 perros corriendo solos. Después de correr un rato se han encontrado a otro participante que havia conseguido hacer lo que nosotros llamamos Sergi Puig, o sea, parar los perros como ha podido y aguantarlos allí. Un buen susto pero que al final no ha sido lo que podia ser.
En Tufsingdale había una parada obligatoria de 4 h. Más el tiempo de compensación entre el primero y el último. Los dos han salido puntualmente en su horario, uno a las 21.09 y el otro a las 21:49 a hacer el tramo siguiente dirección Drevsjo todo de noche y de 64 kms. En el momento de salir estaba nevando y habia una ligera brisa (esto es lo que ponía en internet) pero a Marçal le parecia que más que brisa empezaba a ser vientecillo.
Miquei ha completado el tramo en unas 5:45 h. y Marçal en un poco más de 6 h. Etapa donde se hacía un collado que dependiendo del tiempo és bastante complicado, una vez allí Jumi probó el Jerrven. Lo han podido pasar però hacía bastante viento. Nieva poquito pero no para de nevar y hace que los tramos sean lentos. Esta parte proporcionalmente todo el mundo ha tardado ás que la anterior.
Aquí tenían prevista una parada de 3 h. que ha dado tiempo a atender a los perros, comer un poco y hacer una dormida de media hora.
Puntualmente como tenían previsto Miquei a las 6 y Marçal un poco antes de las 7 de la mañana han vuelto a salir para la tercena etapa que és de 60 kms. más.
Si contamos de momento sólo han dormido unas dos hora en total las últimas 24, el cansancio empieza a pesar, almenos en los handlers que no hemos dormido mucho más.

SORTIDA A ROROS / ROROS-TUFSINGDALEN


A les 11:00 puntual ha començat la cursa. I aquesta vegada amb el dorsal 1 ha sortit el Miquei. Ens pensàvem que primer sortien els júniors però no la F-600 és la que ha començat primer. Per tant, i durant una estona el Miquei haurà tingut ell sol tot el trail per davant.
El Marçal ha sortit amb el dorsal 13 (aquest any ens han tocat dorsals curiosos) i l'hora de sortida ha estat les 11:12. Moments de molts nervis abans de sortir, en un parking petit i com es pot es monten tots els tirs amb 12 gossos cadascú, moments de caos amb tots els gossos cridant i ve un quad pel darrere i lliga el trineu per a poder arribar fins al punt de sortida.

El més emocionant és el carrer principal de Roros, ple de gent i minut a minut van sortint un a un tots els participants.

El primer tram és de la ciutat de Roros fins a Tufsingdalen, un total de 75 km., calculem que poden trigar entre 7 i 8 hores, per tant, esperem l'arribada dels dos equips Kobalaq entre les 18:00 i les 19:00 h. Però això sempre pot variar perquè en els trams sempre passen imprevistos. Tram relativament pla comparat amb la resta de la cursa sempre és aconsellable anar frenant el trineu i fer-lo a poc a poc per a conservar els gossos i que puguin acabar després els 600 kms.

Temperatura agradable uns – 3 graus i no fa vent, bon temps. L'únic problema d'aquest tram és que recorre molt de tros per sobre un llac i com que aquest any no ha fet l'hivern normal no està del tot gelat. Hi havia problemes d'”overflows” (és quan el llac està gelat però s'ha fet alguna esquerda i puja l'aigua per sobre el gel) i llavors els múixers es mullen molt els peus i els gossos ténen molts problemes amb els botins si se'ls hi mullen d'aigua.

Aquí estem tots els handlers Kobalaqs preparant els “food drop bags” (el menjar per quan arribi l'equip), les mantes, els abrics per quan arribin ho tinguin tot a punt.

A las 11:00 puntual ha empezado la carrera. Y esta vez con el dorsal 1 ha salido Miquei. Nos pensábamos que primero saldrían los juniors pero no, la F-600 es la que ha empezado primero. Por lo tanto, y durante un rato, Miquei habrá tenido para él todo el trail por delante.
Marçal ha salido con el dorsal 13 (este año nos ha tocado dorsales curiosos) y la hora de salida ha sido las 11:12. Momentos de muchos nervios antes de salir, en un parking pequeño y como se puede se montan los tiros con 12 perros cada uno, momentos de caos con todos los perros chillando y viene un quad por detrás y ata el trineo para poder llegar hasta el punto de salida.

Lo más emocionante es la calle principal de Roros, llena de gente y minuto a minuto van saliendo uno a uno todos los participantes.
El primer tramo es de la ciudad de Roros hasta Tufsingdalen, un total de 75 kms., calculamos que pueden tardar entre 7 y 8 horas, por lo tanto, esperamos la llegada de los dos equipos Kobalaq entre las 18:00 y las 19:00 h. Pero esto siempre puede variar porque en los tramos siempre pasan imprevistos. Tramo relativamente llano comparado con los de después, siempre es aconsejable ir frenando el trineo y hacerlo poco a poco para conservar los perros y que después puedan acabar los 600 kms.
Temperatura agradable unos -3 grados y no hace viento, buen tiempo. El único problema de este tramo es que recorre mucho trozo sobre un lago y como que no está haciendo un invierno normal no está del todo helado. Hay problemas de "overflows" (es cuando el lago está helado pero se ha hecho alguna grieta y sube el agua encima del hielo) y entonces los mushers se mojan mucho los pies y los perros tienen muchos problemas con los botines y se les mojan con el agua.
Aquí estamos todos los handlers Kobalaq preparando los "food drop bags" (la comida para cuando llegue el equipo), las mantas, los abrigos para que cuando lleguen lo tengan todo preparado.

dijous, 4 de febrer del 2016

READY TO GO!!!

I ja hi som, sembla que fa poc que vam començar a entrenar per aquesta fita... i ja hi som, els gossos dormen al remolc esperant la linia de sortida, i jo, ja veurem si avui puc dormir.
Em sembla que sempre dic el mateix, però és el que sento.
Aniré a dormir amb la sensació de tenir la motxilla feta, tot a punt, i demà matinaré, com per anar a fer una gran ascensió, una gran via, amb aquell nus a la panxa que no sé si em deixarà dormir, no em deixarà esmorzar tranquil.lament.
Però amb la sensació de la feina feta fins al dia d'avui i sabent, que davant meu correran 12 herois, 12 gossos amb els quals formem un equip, un equip que pas a pas gaudirà des de demà a les 11 dels quilòmetres, de la son, del fred i de la gana, però gaudirem i avançarem, si podem  fins la línia d'arribada.
S'en queden 2 al remolc, descansant, en Noddy i la Zetra, no sortiran amb nosaltres perque no estan en perfectes condicions, però segur que ens enviaran forces. Zetra i Noddy, si acabem, no dubteu que també serà gràcies a vosaltres, sou increibles!
Correrem també sabent que tindrem el suport dels handlers a Noruega, la Laura, l'Albert, l'Erola, en Gil, l'Helena, i dels meus pares, i tots els Kobalaqs pendents des de casa, no podem demanar res més.
També amb el suport de la gent d'Anima Strath, Cotècnica i Serveis Veterinaris de la Cerdanya, amb ells tot és més fàcil.
Bé, demà quan aixequi l'àncora, començarem un viatge cap a enlloc, sense cap sentit, però avançarem pas a pas cap a la fita somniada, i si no somniem... estem morts.
AVANT!!!!

Ya estamos , parece que hace poco que empezamos la preparación para este reto,.. pero ya estamos, los perros duermen en el remolque esperando la linea de salida, y yo, ya veremos si puedo dormir.
Me parece que siempre escribo lo mismo, pero es lo que siento.
Iré a dormir, con la sensación de tener la mochila hecha, todo preparado, y mañana madrugaré, como para realizar una gran ascensión, una gran vía, con esas cosquillas en la barriga que no me dejaran dormir, que no me dejaran desayunar tranquilamente.
Pero con la sensación del trabajo bien hecho hasta el día de hoy y sabiendo que delante de mí correran 12 heroes, 12 perros con los que formo un equipo del qual soy uno más y punto. Un equipo que metro a metro gozará de los quilometros, del frío, del sueño y del hambre, pero gozaremos, y avanzaremos, si podemos, hasta la linea de llegada.
Quedaran 2 perros en el remolque. Zetra y Noddy no estan en perfectas condiciones para afrontar este reto, pero seguro que nos enviaran fuerzas para seguir avanzando. Zetra, Noddy, si llegamos, estar seguros que también sera gracias a vosotros, soys increibles!
Correremos también , sabiendo que tendremos el mejor soporte, Albert, Laura, Erola, Gil, Helena y mis padres, y todos los Kobalaqs pendientes des de casa.


seguro que me dareis el aliento que me pueda faltar.
También con el soporte de Anima Strath, Cotécnica i Serveis Veterinaris de la Cerdanya, con vosotros todo es mas fácil.
Mañana, cuando levantemos el ancla del suelo, empezaremos un viaje hacia ninguna parte, sin sentido, pero avanzaremos hacia el hito soñado, y si no soñamos... estamos muertos.
AVANT!!!

dimecres, 3 de febrer del 2016

10 DIES A FOLLDAL

La cursa tira endavant. Demà sortirem cap a Roros per a fer la "Registration" de la cursa, el "musher meeting", la festa de presentació i l'start banket, serà un dia intensiu per això avui hem estat de bòlid intentant tenir tot el material  de la cursa a punt.
Enrera deixem 10 dies fantàstics a Folldal allotjats a casa d'una saga dels millors múixers d'Europa. La família Brennodden (tercers en el Campionat del Món de llarga distància del 2015) ens tracten tan bé que sembla que estiguem a casa.

Després d'unes 40 h. de viatge i de posar rodes de claus a mig camí, el dia 24 de Gener vam arribar. I des de llavors hem pogut entrenar uns 350 kms. El més intensiu va ser el tercer entrenament que el vam fer llarg, vam sortir a les 11 del matí fent uns 70 kms. i sobre les 19:00 vam fer una aturada de 3h de descans enmig del no res, però amb un foc per a poder passar millor l'estona i fent coure uns frankfurts i després tornant a sortir a les 22:30 h. a fer els 70 kms. de tornada, va ser una jornada lenta perquè anava nevant i una bona estona els gossos van haver d'estar obrint traça.
En els entrenaments hem repartit els gossos en tres trineus, hem entrenat tots els dies amb el Miquel Angel Martínez que està aquí des de el Desembre i ja és l'embaixador d'aquestes terres.
Ens ha ajudat als entrenaments el nostre handler l'Albert així hem pogut repartir els dos equips entre els tres mushers i tot ha estat més tranquil.

Avui ha arribat la resta d'acompanyants, aquest any vam decidir que fos l'aconteixement familiar anual més important, així que venim tots a conèixer aquesta part de Noruega ja que diuen que Roros és preciós.





Ahir 2 de Febrer, el Gil, l'Erola, la Laura i el Toni i MAngels (pares del Marçal) van sortir de la Molina amb tren, a Barcelona cotxe fins l'aeroport, després amb aviò fins a Oslo i amb una preciosa autocaravana han arribat fins a Folldal per acabar d'ajudar en els preparatius.




La carrera sigue adelante. Mañana saldremos dirección Roros para hacer la "Registration" de la carrera, el "musher meeting", la fiesta de presentación y el start banket, será un día intensivo por eso hoy hemos ido a las corridas intentando tener todo lo de la carrera a punto.
Detras dejamos 10 días fantásticos en Folldal alojados en casa de unos de los mejores mushers de Europa. La familia Brennodden (terceros en el Campeonato del Mundo de larga distancia del 2015) nos tratan tan bien que parece que estemos en casa.
Después de 40 h. de viaje y de poner ruedas de clavos en medio camino, el día 24 de enero llegamos. Y des de entonces hemos podido entrenar unos 350 kms. El mas intensivo fue el tercero que hicimos el largo, salimos a las 11 de la mañana haciendo unos 70 kms. y sobre las 19:00 hicimos una parada de 3h. de descanso en medio de la nada, esto con un fuego para poder pasar el rato y haciendo cocer unos frankfurts y después volviendo a salir a las 22:30h. a hacer los 70 kms. de vuelta, fue una jornada lenta porque iba nevando y un buen rato los perros tenían que abrir huella.
En los entrenamientos hemos repartido los perros en tres trineos, hemos entrenado todos los días con Miquel Angel Martínez que está aquí des de Diciembre y ya es el embajador de estas tierras y nos ha ayudado a entrenar nuestro handler Albert, así hemos podido repartir los dos equipos entre los tres mushers y todo ha estado más tranquilo.
Hoy han llegado el resto de acompañantes, este año decidimos que como es el acontecimiento familiar anual más importante veníamos todos a conocer esta parte de Noruega ya que dicen que Roros es precioso. Ayer 2 de febrero, Gil, Erola, Laura y Toni y MAngeles (padres de Marçal) salieron de la Molina en tren, en Barcelona coche hasta el aeropuerto, y después con avión hasta Oslo y con una preciosa autocaravana han llegado hasta Folldal para terminar de ayudar en los preparativos.