dimarts, 6 de març del 2018

El viatge sempre és una Odisea

El dijous 22 cap al migdia vam començar a conduir. Dos xòfers, el múixer i el handler d’aquest any, un handler rookie. Rookie com a handler però la persona més entesa en múixing de llarga distància de tota la península, el Miquel-Angel Martínez que porta moltíssimes curses de llarga distància a les seves espatlles, ups quina responsabilitat.
Com dos bons xòfers de LD van avançar molt i molt ràpid i dissabte al matí ja èren a Suècia buscant un taller per posar rodes de claus.
Un cop aconseguides i ja trobant molta neu pel camí van  seguir només descansant les estones que els gossos han d'estirar les cames, i l'estona dels dos ferrys que sempre van bé.
Tot anava bé, fins que ja quasi a dalt de tot i quan faltaven poques hores per arribar (frontera Finlandia amb Noruega) l'autocaravana que feia estona que es notava com una vibració va dir prou.
No és la primera vegada que tenim avería per aquestes terres, es necessita paciència i esperar a la grua. Ens va dir que trigaria unes 4 hores. No passaria res si no fos perquè ens en vam adornar que la bateria auxiliar també havia quedat morta i a fora estavem a -30. Al final ja no ens quedava roba per posar-nos al damunt i soportar la situació.
La gran sort és que el gruero va accedir a dur-nos a nosaltres i als gossos fins Alta (el destí final) on teniem llogada una "cabin" i va deixar l'autocaravana a la Ford. I l'altra sort ha estat que el propietari de les cabins ens ha deixat un cotxe mentre durava la reparació de la furgoneta que ha trigat més d'una setmana perquè les peces venien d'Alemanya.


A part d'aquest incis, el primer dia va desaparèixer la Isa com per art de màgia, la varem buscar durant tot un dia desesperadament fins i tot gent d'Alta que haviem donat veus. I 24 h. després va aparèixer aparentmentment sense cap mena de desgast, com si totes aquelles hores hagués estat dormint allà mateix sense ni escoltar-nos. Mai sabrem què ha passat,  però per sort torna a estar aquí.
A partir d'aquí vam poder começar ele entrenaments amb un cotxe prestat.

El jueves 22 sobre el mediodía empezamos a conducir. Dos choferes, el mister y el handler de este año, un handler cookie. Rookie como handler pero la persona más entendida en el mushing de larga distancia de toda la península, Miquel-Angel Martínez que lleva muchísimas carreras de larga distancia a sus espaldas, ups que responsabilidad.
Como dos buenos choferes de LD avanzaron muy pero que muy rápido y el sábado por la mañana ya eran a Suécia buscando un taller para poner ruedas de clavos.
Una vez conseguidas y ya encontrando mucha nieve por el camino siguieron sólo descansando en los ratos que los perros estiraban las patas, y el rato de los ferrys que siempre va bien.
Todo iba segun lo previsto, hasta que ya casi arriba del todo y cuando faltaban pocas horas para llegar (frontera Finlandia-Noruega) la autocaravana que hacía rato que se notaba como una vibración dijo ya basta.
No es la primera vez que tenemos avería por estas tierras, se necesita paciencia y esperar a la grúa. Nos dijo que tardaría unas 4 horas. No pasaría nada si no fuera porque nos dimos cuenta que la batería auxiliar también había quedado muerta y en la calle estábamos a -30. Al final ya no nos quedaba ropa para ponernos encima y soportar la situación.
La gran suerte es que el grueso accedió a llevarnos a nosotros y a los perros hasta Alta (el destino final) donde teníamos alquilada una "cabin" y dejó la autocaravana en la Ford. La otra suerte fue que el propietario de las cabinas nos ha dejado un coche mientras duraba la reparación de la furgoneta que ha tardado más de una semana porque las piezas venían de Alemania.
A parte de este inciso, el primer dia desapareció Isa como por arte de magia, la buscamos durante todo un día desesperadamente incluso gente de Alta que habíamos dado voces. I 24 h. después apareció aparentemente sin ningún desgaste, como si todas esas horas hubiera estado durmiendo allí mismo sin ni escucharnos. Nunca sabremos que ha pasado, pero por suerte vuelve a estar aquí. A partir de aquí pudimos empezar los entrenos con el coche prestado.