dimarts, 13 de març del 2018

LEVAJOK 1-TANA (100 kms.)

Etapa 4: LEVAJOK 1-TANA (100 kms) 11-12 de març

A les 6 hores menys 1 minut de descans el equip tornava a sortir direcció Tana, a les 22:30 del diumenge. Etapa molt diferent a les fetes fins ara perquè en aquest cas el trail s'enfila cap a la muntanya. Aquesta vegada tenim la sort de que els 12 gossos poden sortir. El múixer està cansat, molt cansat. Desde divendres al matí porta dormides 6h. i mitja i el cansament es fa palés quan es veu els moviments i la lentitud en equipar els gossos per sortir.
Porta nevant des d'una estona abans i la temperatura és només de de -3, cosa que fa que durant tot el camí la neu és molt pesada i costa molt de lliscar. Els gossos ja porten més de 350 kms. i no han descansat moltes hores tampoc. En aquesta etapa hi ha un troç al principi que pugen cap a la muntanya que van lents, però la sort és que en la part que podría ser molt dura degut al vent i les tempestes hi ha calma total. Els últims kms es tornen a fer molt lents degut a la pesadesa de la neu i de que els gossos estan cansats i es distreuen amb el primer que troben.
A Tana l'equip ha decidit fer la parada obligatoria de 16 h., és la que obliga l'organització però es pot fer en el checkpoint que es vulgui. La parada final serà de 17:04 perquè aquí s'afegeix la compensació  de minuts del dia de la sortida entre el que surt el primer i l'últim. Com que nosaltres vam sortir al davant ara tenim més minuts de compensació. Per tant, l'hora de sortida prevista són les 4:24 de la matinada del dilluns a dimarts. Aquesta aturada permet al múixer poder fer un parell d'àpats ben fets, una dutxa, dormír molt més del que està acostumat i fer un passeig amb els seus fills. El que un parell de vegades va fins als gossos a donar de menjar i a veure com evoluciona algun gos que està més just i se li ha de fer massatges. Els gossos mengen molt i molt bé i això és bona senyal.
L'anècdota del dia és que cap al tram final el Marçal treu el gps per canviar les piles i just en aquell moment s'ha d'aturar a deslligar un embolic de gossos, guarda el gps a la butxaca i segurament no la tanca, el resultat és que quan vol tornar a mirar el gps ja no hi és. Arriba a Tana tot mosquejat per la pèrdua. Al cap d'una estona arriba Jean- Philippe  Pontier, el múixer que venia darrera seu que havia trobat el gps pel camí, final feliç.

Etapa 4: LEVAJOK 1 -TANA (100 kms) 11-12 de marzo

A las 6 horas menos 1 minuto de descanso el equipo volvía a salir dirección Tara, a las 22:30 del domingo. Etapa muy diferente a las hechas hasta ahora porque en este caso el Trail sube hacia la montaña. Esta vez tenemos la suerte de que los 12 perros pueden salir. El musher está cansado, muy cansado. Desde el viernes por la mañana sólo ha dormido 6 h. y media y el cansancio ya es evidente cuando se ve la lentitud en equipar los perros para salir.
Lleva nevando desde un rato antes y la temperatura es solo de -3, cosa que hace que durante todo el camino la nieve es muy pesada y cuesta mucho de resbalar. Los perros ya llevan más de 350 kms y no han descansado muchas horas tampoco. En esta etapa hay un trozo al principio que suben hasta la montaña que van lentos, pero la suerte es que en la parte que podría ser muy dura debido al viento y las tormentas hay calma total. Los últimos kms vuelven a ser muy lentos debido a lo pesada que está la nieve y que los perros están cansados y se distraen con lo primero que encuentran.
En Tana el equipo decide hacer la parada obligatoria de 16 h. es la que obliga la organización pero se puede hacer en el Checkpoint que se quiera. La parada final será de 17:04 porque aquí se añade el tiempo de compensación de minutos del día de la salida entre el que sale el primero y el último. Como que nosotros fuimos de los primeros ahora tenemos más minutos de compensación. Por lo tanto, la hora prevista de salida es las 4:24 de la noche entre el lunes y el martes. Esta parada permite al musher poder hacer un par de comidas bien hechas, una ducha, dormir mucha más de lo que está acostumbrado y hacer un paseo con sus hijos. El que un par de veces va hasta los perros a dar de comer y a ver como evolucionas algun perro que está más justo y se le tienen que hacer masajes. Los perros comen muy y muy bien y esto es buena señal.
La anécdota del día es que en el tramo final, Marçal ha sacado el gps para cambiar las pilas y justo en ese momento se ha parado a desacer un lío de perros, guarda el gps en el bolsillo y seguramente no lo ha cerrado, el resultado es que cuando vuelve a mirar el gps ya no está. Llega a Tara todo mosqueado por la pérdida. Al rato llega Jean-Philippe
Pontier, el musher que venia detrás suyo que lo había encontrado por el camino, final feliz.